Política06/02/2019

La FAES insisteix en el 155 com a solució al "conflicte"

La fundació d'Aznar proposa la intervenció després que Sánchez hagi acceptat la figura del "relator"

Uma Oca
i Uma Oca

BarcelonaLa fundació FAES, presidida per José María Aznar, ha apel·lat aquest dimecres a l’article 155 de la Constitució com a "solució política" i “constitucionalment adequada” al "conflicte" que es viu a Catalunya. Ho ha fet a través d'un comunicat publicat pel Grup d'Anàlisi FAES, després que el govern espanyol hagi acceptat la figura del “relator” en la taula de diàleg amb els partits independentistes. Segons la FAES, la Constitució preveu l’aplicació d’aquest article quan les autoritats d'una comunitat autònoma "excedeixen el seu poder" i "falten a la lleialtat inherent al principi polític i constitucional de solidaritat". És per això que considera que el 155 és la “solució política” per afrontar un "conflicte essencialment polític".

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ja l’octubre del 2018 la FAES va secundar el discurs de Casado que proposava aplicar el 155 sense que prèviament s’hagués comès cap il·legalitat. "No és veritat que calgui esperar que es cometin delictes per activar l'article 155 de la Constitució", deia la fundació d’Aznar. La FAES va declarar que el suport del president de la Generalitat als CDR era prou motiu per considerar que Torra “atemptava contra l’interès general d’Espanya”. A més, el desembre passat el president de la fundació, José María Aznar, va confessar que considerava que "el 155 no es va aplicar com s'hauria d'haver aplicat", i feia "falta restablir l'ordre constitucional i la legalitat" per "desarticular el moviment secessionista, que convida cada dia a la violència".

Cargando
No hay anuncios

La FAES admet en el seu últim comunicat, amb tot, que ja quan el govern de Mariano Rajoy va aplicar l’article a Catalunya es va obrir un debat sobre el seu abast i els seus possibles límits. A més, diu, l'aplicació del 155 va permetre “observar-ne els efectes en la pràctica”. Això va obrir la “via perquè el Tribunal Constitucional pogués analitzar-lo” i, per tant, el tribunal de garanties haurà de pronunciar-se "no només sobre l'instrument, en abstracte, sinó també sobre la seva utilització concreta en aquest cas”, cosa que "permetrà precisar més les possibilitats i condicions d'aplicació" .

Tot i la insistència a tornar a aplicar l'article 155 a Catalunya, la fundació assegura que només preveu aquest mecanisme com a última instància per solucionar el "descarnat enfrontament" entre "la sobirania i l'autonomia". Però aclareix que aposta per la intervenció autonòmica perquè les vies de "control" ordinari de l'activitat de les comunitats es revelen "inútils o insuficients". Creu, a més, que el procediment de l'article "deixa en mans de subjectes exclusivament polítics" la decisió sobre la seva aplicació i la definició del seu contingut.