NOVETAT EDITORIAL

Les factures d’Álvarez de Toledo

L’exportaveu del PP carrega contra la direcció del partit per la seva destitució en un llibre polèmic

MIREIA ESTEVE
i MIREIA ESTEVE

MadridA Cayetana Álvarez de Toledo li encanten els reptes. Majúsculs, si pot ser, i que no tinguin un recorregut fàcil. Per això, quan el seu entorn més pròxim li recomanava que es decantés per ser la número dos per Madrid el 28-A, ella va decidir que no, que acceptava la primera oferta que li havia fet el líder del PP, Pablo Casado, un 11 de març del 2019 en un petit cafè prop de la Puerta de Alcalá de Madrid: ser la candidata dels populars per Barcelona. “Ho tenia tot per a una persona dels meus ideals i la meva arrogància. Era coherent amb anys de combat polític i cívic contra el separatisme. Era tornar al PP per la porta gran de la mateixa causa per la qual me n’havia anat”, resumeix l’actual diputada al seu llibre Políticamente indeseable (Ediciones B). 500 pàgines on es cobra totes les factures pendents després que l’etapa com a portaveu del grup popular no li durés ni un any.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ella mateixa ho admet al llibre: el seu fort no és el treball en equip. De fet, en un dels seus últims actes a Catalunya, per la campanya del 14-F, ja es descrivia com una persona “una mica indiscipinada”. Llavors ja feia sis mesos que havia sigut apartada del seu càrrec de portaveu i, segons relata, la direcció també l’havia vetat per ser a la campanya d’Alejandro Fernández. I és que el que havia començat com un autèntic idil·li entre ella i Pablo Casado va anar deteriorant-se amb el pas dels mesos. “La meva va ser una destitució a càmera lenta, un procés en el qual es van combinar les grolleres empentes del Teodoro amb les suaus empentetes del Pablo”, descriu, en referència al secretari general dels populars, Teodoro García Egea, i al líder del partit, Pablo Casado.

Cargando
No hay anuncios

El PP havia presentat com un revulsiu la seva candidatura per a les eleccions del 28 d’abril del 2019. Per a Casado, aquells comicis eren la seva primera prova de foc des que havia sigut elegit president del partit, l’estiu del 2018. I va triar com a mà dreta Álvarez de Toledo, que, tot i ser candidata per Barcelona, actuava de facto com la número dos a escala estatal. L’exportaveu es va dissenyar una campanya a mida que va començar encarant-se amb els manifestants que omplien l’entrada d’un dels edificis de la UAB on havia de fer el seu primer acte electoral i que va continuar fent entrar en campanya el seu mentor polític, l’expresident José María Aznar. Però del que està més orgullosa és d’haver decidit lluir un jersei groc en el debat de TV3: patia per si no entendria el català, però després en va sortir cofoia del paper que hi havia fet. De fet, al llibre ridiculitza alguns dels seus rivals. Arriba a qualificar de “Disney xenòfob” l’independentisme que predica la que llavors era candidata de Junts, Laura Borràs. De l’actual presidenta del Parlament, a més, en descriu una conversa a l’aeroport de Palma quan es troben per casualitat i acaben discutint sobre l’1-O.

L’exportaveu aprofita el llibre per tornar a disseccionar l’origen i els culpables del moviment independentista, es regira un altre cop contra el govern PSOE - Unides Podem i els seus pactes amb els partits independentistes bascos i catalans i, fins i tot, s’atribueix el “copyright ” del concepte d’autoindult que va fer servir el Tribunal Suprem per rebutjar la mesura de gràcia per als presos. Però, tot i vantar-se d’haver analitzat del dret i del revés el moviment independentista, també patina quan al llibre situa l’actual secretari general de Junts, Jordi Sànchez, al capdavant de la llista d’ERC el 28-A.

Cargando
No hay anuncios

El tàndem Casado-Egea

De la il·lusió pel projecte de Casado, Álvarez de Toledo ha passat a la decepció. Per les formes, sobretot, de García Egea, i per la passivitat del líder popular, a qui qualifica de “bienqueda ”. Per a l’exportaveu conservadora, el secretari general del PP és el principal instigador de la seva destitució. “Al final un número dos és el que decideix un número u”, afirma. I Cayetana Álvarez de Toledo denuncia “bullying ” als quadres del partit utilitzant un “somriure Profident” i un “punyal” a la vegada, perquè mana d’una manera “despòtica, teocràtica, teodocràtica ”. El responsabilitza de filtrar informació en contra seu a la premsa -també d’alguns barons, que qualifica de “tous”-, i titlla de “palmeros ” els diputats que l’aplaudeixen als grups de WhatsApp. El declivi en la relació amb la cúpula del partit comença quan García Egea li talla les ales per organitzar el grup parlamentari. El punt d’inflexió en què diu que comença la seva “destitució a càmera lenta” és quan l’aparten de la comissió sobre la reconstrucció del Congrés, en la qual participaven tots els portaveus dels grups. El serial acaba l’agost del 2020, quan Casado li interromp les seves vacances a Mallorca per demanar-li una reunió i anunciar-li la seva destitució.

Cargando
No hay anuncios

Álvarez de Toledo acaba el llibre avisant que, malgrat tot, no abandonarà l’escó. Vol continuar lliurant la “batalla cultural” com fa anys que intenta. Pel camí, a part del PP, ha anat provant de teixir altres aliances. Amb Cs, per exemple. Revela que el 2014 Albert Rivera li va oferir ser candidata dels taronges per la Comunitat de Madrid. Ho va rebutjar. A ella, en canvi, no li va acceptar la seva proposta per fer tàndem el 10-N l’exregidor de Barcelona pel Canvi Manuel Valls.

Passa comptes amb els populars
  • L’afer Ayuso "¿Com pot no presidir Ayuso el Partit Popular de Madrid? ¿Per què ha de ser precisament ella l’excepció entre els barons territorials? Però això és de sentit comú. I ja he explicat que els líders, més que assessors, a vegades necessiten psicòlegs [...]. Em sonava tot tant. Génova, ara contra Ayuso per gelosia, por i afany de control." El “camaleó” Casado "Hi havia alguna cosa de Casado que no m’acabava de convèncer. Em semblava, sí, un home d’empaties variables. Un camaleó sentimental. El que castisament es diu un bienqueda o un veleta. Així l’hi vaig explicar a la Pilar i també al seu substitut a la FAES, Miguel Ángel Quintanilla [...]. Un dia, quan encara no hi havia primàries a la vista, em va citar [...]. Volia que em sumés a la campanya encara soterrada per convertir Casado en el pròxim líder del PP. Li vaig dir que sempre havia treballat per gent més intel·ligent i més valenta que jo, i no m’hi vaig sumar." Victòries “pòstumes” "La ruptura del pacte judicial va ser una conseqüència immediata de la meva destitució. Una d’aquestes batalles que es guanyen a l’estil Cid Campeador, després de mort. Amb la inútil arrogància d’ultratomba diré que no és l’única que he guanyat. També vaig celebrar la decisió del Tribunal Constitucional d’anul·lar el tancament del Congrés com una victòria pòstuma." La trobada amb Borràs "[...] Mai havíem conversat fora de càmera i, en lloc de matar el temps parlant dels fills i la platja, ens vam posar a discutir sobre l’1-O. - Cayetana, de veritat, t’ho haig de dir: no saps com van ser els cops de la policia: horribles! - A veure, Laura. Pel que vau fer, us va sortir barat. Un sol ull us va costar l’operació. I la democràcia no consisteix simplement en votar quan i com et dona la gana. Hi ha una cosa anomenada llei. Estat de dret. Democràcia. - Res, res. Horribles, horribles! Per això vaig decidir dedicar-me a la política. Pels horribles cops de la policia." El “piloteig” d’Egea "Perquè García Egea és un arquetipus. Perfils com el seu proliferen en els partits. Són polítics dels que no se’n recorda cap idea original o realment valuosa però que acaben imposant-se per la pura força de la seva ambició. Ansien el poder. Busquen el poder. I molt sovint acaben exercint el poder. I d’una manera despòtica. Teocràtica. Teodocràtica. [...] Les seves formes de fer política són les pilotes i el piloteig."