La policia estatal ha arrestat 1.374 activistes d'extrema esquerra des del 2006 excloent Catalunya i Euskadi
Un estudi de les forces de seguretat comptabilitza 31 grups d'aquesta ideologia, agrupats en antifeixistes, anticapitalistes i en Red & Anarchist Skin Heads
MadridUn total de 31 grups formen el mapa de "l'extrema esquerra radical a Espanya", segons els últims informes elaborats al respecte per les forces de seguretat de l'Estat mitjançant els quals han realitzat un cens precís d'aquest conglomerat de grupuscles –molts dels quals consideren violents–, entorn dels quals s'han registrat un total de 1.374 detinguts des de l'any 2006. Els resultats d'aquest estudi, als quals ha tingut accés Europa Press, agrupen tres grans famílies amb presència en tot l'Estat que al seu torn comprenen diferents grups. Es tracta del Moviment Antifeixista, el Moviment Anticapitalista i el Red & Anarchist Skin Heads, conegut per les sigles RASH.
A l'estat espanyol, segons l'estudi, el Moviment Antifeixista és el més nombrós i actiu dels tres amb un total de 19 grups detectats. Destaquen les comunitats autònomes de Castella i Lleó, en la qual existeixen cinc d'aquests col·lectius, i el País Valencià, on les forces de seguretat tenen constància de la presència d'altres tres grups d'antifeixistes.
Grups regionals
En aquests informes policials s'inclouen a més l'existència d'altres nou grups de caràcter regional. Entre ells es troben les Bases Antifeixistes o el 'Black Block' a la Comunitat de Madrid. El moviment 'Black Block' (Bloc Negre) té el seu origen a Europa en la dècada dels 80 i prové d'una tàctica emprada llavors en manifestacions en què els seus participants acudien abillats amb indumentària negra per dificultar la tasca d'identificació de la policia. En molts casos les seves concentracions finalitzen amb violència contra els agents o contra símbols del sistema capitalista (institucions oficials, sucursals bancàries o multinacionals), segons explica l'estudi.
Ressaca Castellana és un altre d'aquests grups focalitzats únicament en una regió, concretament a Burgos. El seu nom va aparèixer en els informes elaborats per la Policia Nacional arran dels disturbis que van tenir lloc el mes passat al barri de Gamonal. Es tracta d'un grup creat el 1997 que s'autodefineix com antifeixista i hooligan de l'equip de futbol de la ciutat. Manté relacions amb altres grups radicals de futbol de la seva mateixa ideologia com Celtarras (Celta de Vigo) o els 'Bukaneros' (Rayo Vallecano de Madrid).
Un altre col·lectiu que ha merescut l'atenció de les forces de seguretat és la Regüelta Cantabriega, a Cantàbria. Es tracta d'un grup que utilitza el dialecte 'cántabru' i que advoca per construir "una Cantàbria ensumisa, no sexista, libri i socialista (sic)". Consideren que Cantàbria és "una nacionalitat, un poble format a través de la història amb peculiaritats culturals, etnogràfiques i lingüístiques".
Aquest estudi reflecteix la intensa activitat d'aquests grups a través d'internet i es detalla la xifra de fins a un centenar de pàgines webs censades pels investigadors policials. En aquestes pàgines es difonen els seus missatges, ideologia, actes i convocatòries. Moltes d'aquestes pàgines, a més, inclouen enllaços a altres grups de les mateixes característiques.
Xifres de detinguts
L'organització i les activitats d'aquests moviments han dut, des de l'any 2006, a un total de 1.374 detencions relacionades amb aquest món. El caràcter juvenil d'aquests col·lectius fa que en moltes ocasions els seus integrants siguin menors d'edat. De fet, dels més de 1.300 arrestats, 126 d'ells tenien menys de 18 anys. En aquest mateix període, s'han iniciat 687 diligències policials instruïdes i s'han realitzat 32.654 identificacions en actes vinculats a grups considerats violents, si bé es precisa que en aquesta dada poden figurar persones que hagin estat identificades en diverses ocasions.
Per comunitats autònomes, la que registra un major nombre d'arrestos és la Comunitat de Madrid, amb 214, seguida de Castella i Lleó amb 190, el País Valencià amb 107, i Castella-la Manxa amb 54. Aquest estudi abasta l'àmbit de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, pel que estan exclosos d'aquestes dades als referents al País Basc i Catalunya.
Dades del 2013
Atenent només a l'any 2013, les forces de seguretat estatals separen el primer semestre del segon. Així, durant la primera meitat de l'any van ser detinguts 71 persones, de les quals nou eren menors d'edat. A més, es van incoar 38 diligències policials instruïdes i un total de 3.322 identificacions en actes vinculats a grups violents. Quant al nombre de detinguts per comunitats autònomes durant aquests primers mesos de l'any destaquen València, Madrid i Castella i Lleó. El segon semestre de 2013 va deixar el saldo de 55 detinguts (quatre d'ells menys d'edat), 23 diligències instruïdes i 3.047 identificats.
