L’extrema dreta, desmentida per les dades

BarcelonaMalgrat el degoteig constant d’assassinats de dones en mans de les seves parelles, exparelles o desconeguts -ja hi ha hagut el primer del 2019, a Cantàbria-, Vox exigeix acabar amb el suport pressupostari de la llei contra la violència de gènere, i ahir el PP va cedir proposant ampliar les ajudes a tots els que pateixen la violència familiar, també els homes. La voluntat d’equiparar el problema amb la violència masclista, però, topa amb la realitat: del 2008 al 2016 han estat assassinades 524 dones en mans de les seves parelles o exparelles, davant de 68 homes -segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

En el cas de la violència contra els homes, la majoria ha estat comesa per les seves parelles, en alguns casos també homes. En aquest context, els homes no havien presentat denúncies prèvies per maltractament, malgrat que sí que en diversos casos ho havia fet la dona agressora. Segons un dels informes del Consell General del Poder Judicial, un 20% dels homes morts el 2009 havien estat denunciats per maltractaments, i el 2010, un 14,3%.

D’acord amb les dades del CGPJ, més del 60% de les dones assassinades mantenien encara un vincle efectiu amb les seves parelles. La mitjana d’edat de les víctimes és d’entre 40 i 50 anys, tot i que en l’informe del 2015 s’alerta d’una reducció d’aquesta mitjana, ja que s’arriba als 32 anys per l’assassinat de dues noies de 14 i 18 anys. El mateix any també s’adverteix de l’alt percentatge d’agressors que s’entreguen a les autoritats, en comparació amb altres crims, perquè significa un atenuant a l’hora d’encarar el judici -el document demana canviar aquest precepte legal en el cas de la violència de gènere-. Alhora, es deixa constància que en els crims per violència masclista no hi ha un component de consum de drogues o alcohol per part de l'agressor. El 2015, per exemple, només s’accepta aquest atenuant en una de les sentències dictades.

Els assassinats no oficials

Ara bé, aquestes dades no inclouen les dones assassinades en mans d’homes amb qui no mantenien cap vincle, ja que la llei estatal només compta com a feminicidi els assassinats en mans de la parella o exparella. Per exemple, el cas de Laura Luelmo, la professora de Zamora de 26 anys assassinada a Huelva en mans de Bernardo Montoya (agressor confés després d’haver complert condemna per assassinat i robatoris amb violència), no formaria part d’aquest registre. Aquest any el govern del PSOE s’ha compromès a recomptar totes les víctimes. Des del 2008 la llei catalana ja tenia en compte aquests assassinats com a violència masclista, però el recompte oficial de víctimes el fa l’Estat.