OBSERVATORI
Política07/08/2018

Un exsenador del PP instruirà la recusació contra cinc membres del tribunal que jutjarà els presos polítics

Vicente Magro Servet serà el magistrat instructor de les recusacions presentades contra cinc membres del futur tribunal del judici oral de la causa contra els líders independentistes per rebel·lió, malversació i desobediència

Ernesto Ekaizer
i Ernesto Ekaizer

Vicente Magro Servet (Alacant, 1960), exsenador del PP, serà el magistrat instructor de les recusacions presentades contra cinc membres del futur tribunal del judici oral de la causa contra els líders independentistes per rebel·lió, malversació i desobediència: Manuel Marchena, Juan Ramón Berdugo, Andrés Martínez Arrieta, Luciano Varela i Antonio del Moral. La majoria dels processats ja han demanat la seva recusació, i aquest dimarts s’hi va sumar l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. La seva defensa al·lega que els cinc jutges no garanteixen un judici “imparcial” perquè han pres part en compassos anteriors de la causa.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Magro, com a instructor de la recusació, es limitarà a recopilar els escrits de les defenses i de la fiscalia, donar trasllat als recusats perquè presentin al·legacions i, a continuació, informar l’anomenada Sala del 61. El número de la sala fa referència a l’article de la llei orgànica del poder judicial que preveu l’òrgan que ha de resoldre sobre certes recusacions quan afecten presidents de sala -en aquest cas, la que afecta Marchena, president de la sala segona, del futur tribunal del judici oral i ponent de la sentència-. La decisió, en tot cas, estarà en mans del president de la Sala del 61, Carlos Lesmes -pel fet de ser el president del Tribunal Suprem-, dels presidents de cada sala del Suprem i de dos magistrats per sala, el més antic i el més recent. Lesmes presidirà, en total, una sala formada per quinze magistrats.

Cargando
No hay anuncios

Magro va ser escollit senador del PP a les eleccions que van donar la victòria a José María Aznar el 1996, i més tard va ser secretari primer de la comissió de justícia de la cambra alta. El 2001, un any després de noves eleccions generals, es va reincorporar a la carrera judicial com a president de l’Audiència Provincial d’Alacant, i el 2016 va fer el salt a l’Audiència de Madrid. Ja en aquest tribunal, un any després, Magro va formar part de la sala que va ordenar reobrir una querella contra els humoristes Gran Wyoming i Dani Mateo arran d’un acudit suposadament ofensiu contra el Valle de los Caídos. Presentada per l’Asociación para la Defensa del Valle de los Caídos, la querella havia estat tramitada i arxivada per un jutge de Pozuelo de Alarcón. Finalment, va tornar a ser arxivada un cop reoberta.

Un nomenament de carambola

El 24 de gener del 2018 els vocals del ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ignoraven quin seria el desenllaç, l’endemà, de l’elecció d’un magistrat per cobrir una vacant a la sala segona del Suprem. Magro, per descomptat, ni remotament les tenia totes. Dos magistrats del sector progressista eren a la llista de possibles candidats: Susana Polo i Javier Hernández. Carlos Lesmes va fer aleshores un pacte amb la vocal Mar Cabrejas per orientar els vots del sector conservador a favor d’Hernández, president de l’Audiència Provincial de Tarragona, a canvi d’assegurar-se el nomenament del seu amic Fernando Román per a la vacant a la sala contenciosa administrativa del Suprem. El sector progressista, però, estava dividit entre els que donaven suport a Hernández (5 vocals) i els que volien votar la magistrada Polo (5). El resultat va ser que Carmen Llombart, vocal conservadora, va aconseguir per art de màgia reunir deu vots per a Magro, que va acabar ocupant la plaça.