Els dos ex secretaris generals del Parlament cobrarien més de 170.000 euros de premi si es jubilessin avui

BarcelonaLa mesa del Parlament, presidida en funcions per Alba Vergés, mantindrà els premis de jubilació per a tots els treballadors de la cambra, incloent-hi els alts funcionaris que poden arribar a cobrar més de 100.000 euros quan pleguen. Així ho han decidit en la reunió d'aquest dimarts, en què han pres nota de la publicació de l'ARA que xifra en 3,9 milions d'euros el cost d'aquests subsidis per a les arques públiques. "Són fruit de la negociació col·lectiva", han assegurat fonts parlamentàries en sortir de la reunió, asseverant que aquesta figura s'ha "racionalitzat", malgrat que la cúpula de l'administració podrà seguir percebent més de 100.000 euros de premi quan es retiri. Fins i tot podrien ser més diners en funció dels triennis que hagin acumulat i els complements per direcció que hagin consolidat al llarg de la seva carrera. I és que la regulació actual només restringeix l'accés a aquesta figura (s'han de portar 15 anys treballats), però no posa límit en les quanties: manté el cobrament d'un any sencer de sou.

A continuació fem una simulació sobre què passaria si els dos ex secretaris generals del Parlament –els màxims càrrecs de l'administració més recents–, es jubilessin amb la regulació actual. D'ells coneixem el sou complet –incloent-hi els triennis–, a través de diverses peticions de transparència i, per tant, es pot calcular: la cambra hauria de destinar més de 150.000 euros a cadascun per pagar-los el premi de jubilació.

D'acord amb la web del Parlament, un lletrat –de grup i nivell A1 17– percep 6.306 euros mensuals, per catorze pagues: 88.286 euros a l'any. Per tenir el salari complet, s'hi han de sumar els triennis –que no es publiciten– i van lligats als anys treballats que acumula cadascú. En el cas Xavier Muro, el Parlament va indicar que cobrava 100.325 euros l'any (7.166 euros al mes) només en concepte d'antiguitat; de manera que sumats als 88.286 anuals de lletrat, el premi de jubilació de l'ex secretari general del Parlament superaria els 180.000 euros. En el cas d'Esther Andreu, l'any passat percebia només en concepte de triennis 85.654 euros a l'any. Això sumat al sou bàsic de lletrat –88.286,80 euros anuals– suposarien més de 170.000 euros de premi de jubilació.

I és que la regulació actual avalada per la mesa de Junts, Esquerra, el PSC i la CUP no limita les quantitats que es poden percebre per aquest subsidi, sinó que restringeix només els requisits per poder-hi accedir: si abans eren 5 anys d'antiguitat per cobrar una anualitat sencera, a partir del canvi del 2021 han de ser més de 15 anys. Els dos ex secretaris generals compleixen aquesta antiguitat, de manera que els pertocaria un any sencer de sou brut si es jubilessin a l'edat reglamentària. Caldria veure si, en el cas de Muro, que ha demanat una pròrroga d'un any de la jubilació, la mesa també interpretaria que pot cobrar igualment el premi de jubilació encara que es retirés més endavant.

Sigui com sigui, amb la regulació actual, aquesta dimensió de premis de jubilació no només es mantindria amb els dos ex secretaris generals, sinó també amb tots els funcionaris del Parlament que, havent treballat més de 15 anys a la cambra, rebrien un any de sou sencer en jubilar-se.

Transparència?

Aquest dimarts la mesa de la cambra també ha remarcat que els acords pels quals els funcionaris reben aquest premi de jubilació estan publicats i que, en aquest sentit, es compleix la transparència. A més, fonts parlamentàries també han volgut subratllar que és un privilegi que també existeix en altres parlaments, malgrat que el de Catalunya és el sistema més beneficiós per als alts funcionaris. Només els comuns, que no estan presents a la mesa, s'han mostrat frontalment en contra d'aquest privilegi i han reclamat que es derogui.

Per la seva banda, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, preguntada sobre aquesta qüestió al Més 324 i al Cafè d'idees de RTVE, ha celebrat la transparència del Parlament, malgrat que la cambra s'ha negat a individualitzar què ha cobrat l'excúpula funcionarial que va estar en llicència per edat cinc anys (cobrant sense treballar) i que va percebre de mitjana uns 100.000 euros bruts en el moment de jubilar-se. Pel que fa als privilegis, ha assegurat que quan ella va presidir la cambra catalana la legislatura 2015-2017 no tenia constància que existissin.