David Moya Malapeira: “Les expulsions d’immigrants per delictes no depenen de l’Estat, sinó del jutge. Per tant, no sé què hi pot fer la Generalitat”

BarcelonaJunts vol que Catalunya pugui decidir sobre els fluxos migratoris i els permisos laborals, però també sobre si s'ha "d'expulsar immigrants en situació irregular reincidents", segons va explicar dijous el seu secretari general, Jordi Turull, en una entrevista a Catalunya Ràdio. David Moya Malapeira és professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori de Dret Públic, i es mostra prudent sobre l’acord que la formació ha signat amb el PSOE per a la “delegació integral” de les competències d'immigració a la Generalitat. “Els contorns del pacte són força difusos”, argumenta. Amb tot, aporta una mica de llum a tot el que s’ha dit aquests dies.

Per començar, ¿quines són les competències del Govern en immigració actualment?

— L’Estatut d’Autonomia de l’any 2006 reserva competències per a la Generalitat en dos àmbits primordials. D’una banda, el d’acollida i integració. Per exemple, fem cursos de llengua o de coneixement de l’entorn perquè els nouvinguts coneguin la societat d'acollida. D’altra banda, tenim competències executives per expedir els permisos de treball inicials, però no pas les renovacions. Catalunya és l’excepció. Andalusia també té aquesta competència, però no l’ha desenvolupada. Per tant, ja estem més avançats que la resta de les comunitats autònomes. Ara bé, el marc normatiu per fer això és la llei d’estrangeria. La Generalitat no legisla en temes d’immigració i dubto que ho faci encara que hi hagi un acord, perquè és una competència estatal.

Junts vol que Catalunya pugui decidir sobre els fluxos migratoris i els permisos laborals.

— Tot depèn de com presentis i interpretis les coses. Poder atorgar autoritzacions laborals ja és una forma de participar en la gestió dels fluxos migratoris. Ara ja tenim la gestió dels permisos de treball inicials, i es podria ampliar a les renovacions. Això ja seria un pas importantíssim. ¿Però això voldrà dir que la Generalitat podria tenir l'única i definitiva paraula o potestat de regularitzar immigrants? Jo crec que no serà l’escenari, perquè dubto que l’Estat permeti que la Generalitat també concedeixi els permisos de residència, ja que això suposaria que l’Estat renunciaria a qualsevol control sobre els fluxos migratoris. Ara és un mecanisme concertat. Ha de confluir el permís de residència de l’Estat amb l’autorització de treball de la Generalitat.

El més important perquè un immigrant pugui regularitzar la seva situació és una feina i un permís de treball.

— Generalment sí, però també hi ha altres supòsits de regularització. Per exemple, regularització per raons familiars, o per estudis, o perquè ets descendent d’espanyol. En alguns casos cal tenir una oferta laboral i en d'altres no.

Però són pocs els casos en què es té el permís de residència i no pas el laboral.

— No, són moltíssims. Per exemple, tots els jubilats que hi ha a la Costa del Sol o en zones costaneres a Catalunya, els fills o cònjuges reagrupats dels treballadors immigrats, o gent que té rendes al seu país i resideix a casa nostra, però no li cal treballar.

També hi ha els estrangers que estan en centres d’acollida gestionats per ONGs.

— En aquests casos possiblement no parlem d'immigrants, sinó de refugiats. Des de la crisi mediterrània dels refugiats del 2015 i el 2016 es va construir un model d’emergència en l'àmbit central, que consisteix en el fet que l’Estat subvenciona els serveis d’atenció a aquests refugiats a una sèrie d’entitats amb una certa experiència en la matèria, com ara la Creu Roja o CEAR. Això com a solució d’emergència no era una mala solució, però ja han passat vuit anys des de la crisi. Això sí que es podria descentralitzar perfectament. A mi em sembla una competència més important que, per exemple, reivindicar facultats en matèria d’expulsió d'estrangers.

Jordi Turull ha dit que Catalunya hauria de poder decidir sobre si s’han d’expulsar immigrants en situació irregular que sumin delictes reincidents.

— Amb tots els respectes, no ho veig gaire clar, però Junts ha estat en les negociacions i sap millor què pretén aconseguir. Per començar, hi ha tres tipus d’expulsions. Una, la més important, és l’expulsió administrativa relacionada amb l’estada irregular o amb la infracció de la llei d’estrangeria. Per tant, no és per la comissió de delictes sinó per la comissió d’infraccions com no tenir permís de residència o treballar sense permís laboral. Dubto que l’Estat transfereixi aquesta competència. Caldria reformar la llei d’estrangeria i també la llei orgànica de forces i cossos de seguretat de l’Estat.

I en el cas de les expulsions per delictes penals?

— Són les expulsions judicials, que estan previstes a l’article 89 del Codi Penal i que es diuen així perquè les decideix un jutge. Són gent condemnada per un delicte, a la qual se li substitueix la condemna per l’expulsió. No depèn del govern de l’Estat, sinó del jutge. Per tant, no sé què hi pot fer la Generalitat. També hi ha una tercera categoria d’expulsió de persones que van cometre un delicte, han complert la condemna i es decideix expulsar-les perquè es considera que no convé que estiguin aquí. En aquests casos, però, també cal demanar permís al jutge.

Junts diu que cal fer una bona llei orgànica. Quins aspectes hauria d’incloure aquesta llei?

— Podríem reforçar les competències de la Generalitat en la protecció i acompanyament a la majoria d'edat dels menors no acompanyats, en l'àmbit del refugi, o en la política de contractació laboral exterior. Que la Generalitat pogués actuar i anar a buscar i seleccionar la immigració laboral que vol contractar o els refugiats que vol protegir ja seria un canvi molt rellevant.

Per exemple, quan necessitem treballadors als camps de Lleida per recollir la fruita, ¿qui els busca a l’estranger?

— L’Estat juga aquí encara un paper rellevant, tant en la seva regulació com en la concessió dels visats i permisos de treballadors de temporada. Val a dir que els temporers tenen un règim especial, i també seria un àmbit en el qual la Generalitat podria guanyar més espai per actuar i li donaria una projecció exterior molt important a través, per exemple, de les oficines que té a l’estranger. Però aleshores també hem d’exigir que la Generalitat compleixi les seves obligacions en matèria de temporers. Recordem que competències vol dir responsabilitats. Hi ha algunes competències en matèria d’immigració que la Generalitat ja hauria d’estar exercint i que són francament millorables.

Com ara?

— Inspecció laboral, supervisió de les condicions de vida dels temporers en els camps, condicions de treball o control dels contractes.