Puigdemont i els exiliats, pendents del moviment de Llarena arran de la reforma del Codi Penal

Barcelona / MadridAquest dijous entra en vigor la reforma del Codi Penal i, amb el canvi legal, s'inicia un efecte dominó: d'una banda, el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha de revisar les euroordres contra els exiliats, entre els quals l'expresident Carles Puigdemont, i, de l'altra, la sala presidida per Manuel Marchena adaptarà la condemna de l'1 d'Octubre al nou text legal. Ara bé, s'haurà de mullar primer Llarena: per tal d'evitar uns llimbs legals –amb el delicte de sedició derogat, les ordres de detenció nacionals per aquest delicte queden en entredit– el jutge instructor ja prepara les noves resolucions d'acord amb el nou context legislatiu.

En aquest sentit, haurà de decidir si a partir d'ara persegueix els encausats pel nou delicte de desordres agreujats –interpretant que és successor de la sedició i encaixa amb els fets de la sentència de l'1-O– o, per contra, no pot reclamar els exiliats per aquest nou tipus penal. El que decideixi serà clau per a l'exconsellera Clara Ponsatí, que només està perseguida per ara per sedició (un delicte que demà deixa d'existir) i, en un altre sentit, l'exsecretària general d'Esquerra Marta Rovira, ja que, malgrat que està processada per rebel·lió, la sentència ja va descartar aquest delicte i, per tant, Llarena hauria de decidir si li pot imputar o no desordres públics agreujats.

La resta d'exiliats es troben en un supòsit lleugerament diferent. En el cas de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, el jutge Pablo Llarena, a banda de decidir si li imputa un delicte substitut de la sedició, haurà de determinar també quin tipus de malversació els atribueix: si manté l'actual delicte de malversació, si considera que encaixa amb el nou tipus delictiu de desviació de diners públics sense ànim de lucre (amb una pena màxima de quatre anys de presó) o –com defensen els advocats del Procés– si ja no hi ha delicte. El que no farà, en tot cas, l'advocat de l'expresident Gonzalo Boye és moure fitxa: centra la seva estratègia a Luxemburg.

Diferències entre els ex presos polítics

Pel que fa a la revisió de condemna de l'1 d'Octubre, hi ha diferents camins perquè això arribi a la taula de Manuel Marchena: que les defenses presentin un recurs de revisió de la sentència del Procés o esperar que sigui l'alt tribunal el que actuï d'ofici per veure com queda la condemna. Segons fonts consultades per l'ARA, Esquerra té previst d'entrada activar la primera opció i, segons fonts del partit, estan acabant de perfilar l'escrit jurídic per tal de demanar l'extinció de la pena de sedició i, si és el cas, també la de malversació d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. "Demanarem la revisió de la sentència en el sentit que, després de la reforma del Codi Penal, quedi clar que no s'ha produït cap delicte i que, per tant, queda extingida la responsabilitat criminal i les penes", afirmen fonts d'Esquerra, que preveuen tenir el recurs enllestit la setmana que ve.

Una altra cosa és l'estratègia que han adoptat els ex presos polítics de Junts per Catalunya i Jordi Cuixart. Ni Jordi Sànchez ni l'expresident d'Òmnium tenen previst presentar cap escrit davant del Tribunal Suprem amb l'argument que volen centrar la seva estratègia en el plet que tenen al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) –tot i que podria decaure per a tots els ex presos polítics si queden eximits de responsabilitat penal–. En la mateixa línia, també han decidit esperar els exconsellers de Junts Jordi Turull –actual secretari general de JxCat–, Josep Rull i Joaquim Forn, tot i que l'advocat de l'extitular d'Interior Xavier Melero ja estava enllestint l'escrit.

¿Això vol dir que si no es presenta recurs no es revisarà la seva pena? No, ja que el Suprem pot activar en qualsevol moment la revisió d'ofici de les condemnes. De fet, fonts jurídiques afirmen que amb l'entrada en vigor del nou Codi Penal la sala sentenciadora està obligada a fer-ho. Una altra cosa és el calendari que esculli.

Per tant, hi ha la certesa que el Suprem revisarà les condemnes facin el que facin les defenses, el que és una incògnita és amb quin abast, malgrat que la decisió que prengui abans Llarena amb les euroordres ja els marcarà el terreny de joc. El que està clar és que els condemnats no poden quedar en una situació pitjor que l'actual.

Què està en joc? Ja fora de la presó gràcies als indults, els expresos es juguen només deslliurar-se de la inhabilitació. I, per tant, poder tornar a treballar per a l'administració pública o retornar fins i tot a la política institucional. Uns ho tenen més fàcil que d'altres, ja que n'hi ha de condemnats només per sedició (Cuixart, Sànchez, Rull, Forn i Carme Forcadell), mentre que els altres exconsellers també ho estan per malversació (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull). En funció del temps que trigui el Suprem –no hi ha un termini establert– i de la resolució, doncs, podrien arribar a estar en condicions de presentar-se (si així ho decideixen) en el pròxim cicle electoral. Aquest dimecres el ministre de Presidència Félix Bolaños ha negat, tot i això, aquesta qüestió: en una entrevista a TVE ha dit que està en mans del Suprem decidir si els redueix la pena d'inhabilitació o no.

La Fiscalia unificarà criteris

El primer que haurà de fer, en tot cas, l'alt tribunal abans de resoldre és escoltar les parts. Això vol dir que, a més de les defenses, es pronunciaran sobre com ha de quedar la condemna de l'1-O després de la reforma del Codi Penal la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'extrema dreta de Vox. És a dir, totes les parts que van formar part del judici al Tribunal Suprem. No serà l'únic escenari en què s'haurà de pronunciar l'Estat: en el cas de la reforma de la malversació afecta també els judicis pendents del jutjat 13, el 18 i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de manera que també s'hauran de mullar. Per aquest motiu, la Fiscalia General de l'Estat té previst fer una circular per unificar criteris en relació amb la reforma del Codi Penal –informa Europa Press.

La carpeta de l'1-O, després de tres anys i mig de la sentència, retorna a la taula de Manuel Marchena.