Els expresidents van poder cobrar alhora la indemnització i la pensió fins al 2012
La van combinar Rigol, Benach, Pujol, Maragall i Montilla
BarcelonaLes indemnitzacions dels diputats van ser compatibles amb tenir altres ingressos públics i privats fins a l'any 2012. Però no només això, sinó que fins i tot eren compatibles amb l'assignació (i pensió a partir de la jubilació) dels expresidents de la Generalitat i els expresidents del Parlament. Així ho constaten les dades facilitades per la cambra catalana i per l'executiu català. D'aquesta manera, per exemple, Benach va percebre 128.760 euros d'indemnització per deixar el Parlament el 2011 i el mateix any va rebre una primera pensió d'expresident de 117.266 euros. És a dir, just després de deixar la política va ingressar en concepte d'indemnitzacions fins a 246.026 euros bruts. A partir d'aquí, va continuar cobrant l'assignació d'expresident: 105.946 euros el 2012 i el 2013, i 102.950 euros el 2014, l'any fins al qual tenia dret a cobrar la pensió per haver estat dues legislatures de president. Ara treballa en el món privat i serà a partir de la seva jubilació –ara té 63 anys– quan cobrarà el 60% del sou de la presidència del Parlament.
- Des de l'any 2001 els expresidents de la Generalitat i el Parlament perceben el 80% del sou durant la meitat del temps que han exercit (i com a mínim una legislatura) i, a partir de la jubilació, comencen a cobrar el 60% de la retribució de la presidència de forma vitalícia.
Benach no és l'únic, però, que ho va compatibilitzar. També l'expresident de la cambra Joan Rigol, després de percebre la indemnització com a diputat de 41.186 euros l'any 2004, va cobrar al llarg d'aquell mateix any 112.468 euros de pensió d'expresident, una assignació que a partir que es va jubilar va ser inferior i que manté en l'actualitat: el 2022 va percebre 79.999 euros. Després de deixar la cambra, Rigol va presidir, entre d'altres, el Patronat de la Sagrada Família, el de Montserrat o el consell rector del Centre d'Estudis d'Opinió.
Pujol també va cobrar la indemnització de diputat
El que va passar amb els expresidents del Parlament també passava amb els expresidents de la Generalitat fins a l'any 2012. L'expresident Jordi Pujol, quan deixa de ser president l'any 2003, va percebre una indemnització de diputat de 63.117 euros i també va començar a cobrar la pensió vitalícia d'expresident –86.400 euros–, ja que es va retirar havent complert l'edat de jubilació (73 anys). Pujol va renunciar a seguir percebent aquesta retribució pública a partir de l'any 2014, després de confessar haver ocultat una deixa a l'exterior durant tota la seva presidència.
També els expresidents Pasqual Maragall i José Montilla van cobrar la indemnització com a diputats –tot i que molt inferior que la resta perquè van estar menys anys de diputats– i la pensió com a excaps de l'executiu català. En el cas de Maragall, d'acord amb les dades del Parlament, rep un import de 9.963 euros quan deixa l'escó, que combina amb la pensió d'expresident de la Generalitat. Una assignació que, ja jubilat, rep de manera vitalícia: 91.941 euros el 2022. Al seu torn, l'expresident José Montilla, quan deixa l'escó de parlamentari, cobra 3.550 euros d'indemnització a la cambra i se'n va de senador. A partir d'aquí, en funció si ha tingut altres activitats professionals, ha anat cobrant de manera intermitent la pensió d'expresident.
El canvi del 2012
És a partir de l'any 2012, amb el decret que fa l'Estat per racionalitzar la despesa en plena crisi, que la indemnització de diputat i d'expresident de la Generalitat i del Parlament deixen de ser compatibles. D'aquesta manera, les expresidentes de la cambra Núria de Gispert i Carme Forcadell no perceben cap indemnització com a diputades, sinó que cobren la pensió de jubilació: 79.999 euros el 2022. Tampoc combina els dos pagaments l'expresident Artur Mas, que ja jubilat percep l'assignació de 91.941 euros a l'any.
