Els experts posen en dubte que l’espai públic hagi de ser neutral

Barcelona“Els veïns tenen dret a un espai públic lliure d’ingerències polítiques”. Amb aquestes paraules el secretari d’acció institucional de Ciutadans, Joan García, justificava la campanya que la formació va iniciar fa unes setmanes per retirar tots els llaços grocs en suport als presos polítics i exiliats que des de fa mesos l’independentisme col·loca a la via pública i també a les institucions. Mentre el moviment independentista defensa el seu dret a la llibertat d’expressió, els partits constitucionalistes denuncien una ocupació de l’espai públic.

“No pot ser que quedi un espai públic despolititzat, perquè quan ho fas no queda un espai neutral, sinó que preval el sistema dominant”, defensa el politòleg i professor de la Universidad Carlos III de Madrid Pablo Simón, que afegeix que totes les idees tenen dret a expressar-se en l’àmbit públic excepte les que inciten a l’odi i la violència. Una tesi que reafirma el politòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ivan Serrano, que assegura que entendre la neutralitat com l’absència de símbols polítics no és factible mentre en una societat “hi hagi projectes polítics contraposats”. En aquest sentit, el professor de ciència política de la Universitat de Barcelona Jesús Palomar assegura que és un error fer servir el concepte de “neutralitat” per definir com ha de ser l’espai públic. “Més que neutralitat, s’ha de garantir la pluralitat”, aclareix Palomar. Un concepte que també defensa la politòloga i professora de la Universitat de València Astrid Barrio, que afirma que en societats democràtiques “cal garantir la pluralitat i impedir tant els monopolis com els privilegis d’uns quants”.

Diferència amb les institucions

Ara bé, Barrio diferencia entre la via pública i les institucions. “Una institució no és el carrer, i la consideració i el tracte han de ser diferents”, defensa Barrio. Per això afirma que els organismes públics “no han de ser instrumentalitzats per interessos particulars, per molt legítims que puguin semblar, si no hi ha un ampli consens”. Un punt en què discrepen tant Serrano com Palomar, que asseguren que si el ple municipal ha aprovat penjar una pancarta en suport als presos polítics a la façana de l’ajuntament, l’acció té legitimitat. “Reflecteix les majories del ple”, assegura el politòleg de la UOC. Malgrat el mandat municipal, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va prohibir a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès penjar una estelada en una de les places de la ciutat perquè va considerar que era il·legal exhibir a la via pública un símbol partidista. De fet, Simón avisa que les institucions han d’anar “amb compte” a l’hora d’utilitzar la simbologia política a la façana perquè exhibir una pancarta amb un determinat lema vol dir que “estàs assumint el compromís amb aquella causa”.

Totes aquestes accions han estat envoltades de polèmica i han portat el PP i Ciutadans a impulsar campanyes i normatives per delimitar l’ús de llaços grocs i estelades a l’espai públic. “Si retires els llaços grocs restringeixes la llibertat d’expressió dels altres”, critica Simón. “Expresses la llibertat d’expressió negant el dret dels altres”, afegeix Palomar. Per a Barrio, en canvi, aquestes accions formen part de la llibertat d’expressió de les persones que les exerceixen. “El uns s’expressen d’una manera posant llaços i els altres expressen la seva oposició traient-los”, defensa. Amb tot, adverteix de la “deriva violenta” que poden agafar aquests actes. I la prova són els últims enfrontaments entre qui posa i qui treu llaços.