Consulta sobre la independència, l'Estatut o la Constitució: les propostes de l'acord de claredat del Govern

BarcelonaEl president Pere Aragonès va llançar una proposta ara fa un any al Parlament: elaborar un acord de claredat per resoldre el conflicte polític. Per fer-ho, va encarregar un informe a un grup d’experts, capitanejat pel politòleg Marc Sanjaume i de composició plural –amb acadèmics independentistes i no independentistes, com Astrid Barrio–, per respondre a les diferents fórmules a les quals es podia recórrer. El resultat, després de mesos de deliberació, ha estat un informe de 64 pàgines en què s'identifica el referèndum com un "bon instrument" per resoldre el conflicte –malgrat que també se n'assenyalen les pegues–; es preveu consultar la ciutadania de Catalunya però també la de l'estat espanyol, i es considera la possibilitat de votar sobre la independència, sobre l'Estatut o també la reforma de la Constitució.

L’informe acadèmic, avançat per El Periódico i al qual també ha tingut accés l’ARA, afirma que qualsevol solució s'ha de basar en la "legitimitat" i la "viabilitat" i, per tant, que qualsevol referèndum ha de ser reconegut per totes les parts: “El pacte [entre institucions] és condició necessària per a la legitimitat política”, diuen els experts. A partir d’aquí, assenyalen cinc tipologies diferents de consultes que es podrien aplicar diferenciant tres aspectes: qui pot votar, en quin punt del procés de resolució del conflicte es produeix aquesta consulta –si com a tret de sortida o com a ratificació–, i també si es tracta d'una votació sobre la independència o sobre un acord entre les parts. Tots els experts del grup avalen aquestes solucions, ja que no hi ha cap vot particular en el document: a banda de Sanjaume (UPF), hi han participat Àstrid Barrio (Universitat de València), Pau Bossacoma (UOC), Elisenda Casañas (Universitat d'Edimburg), Josep Lluís Martí (UPF), Mar Aguilera (UB), Eva Anduiza (UAB), Marco Aparicio Wilhelmi (Universitat de Girona) i Lesley-Ann Daniels (Universitat d'Oslo).

La participació de l’Estat

Un dels problemes que assenyalen els experts, sobretot en el context català, és la discussió sobre qui té dret a decidir sobre l’estatus polític de Catalunya. Qui és l’anomenat “demos rellevant” per decidir. En aquest sentit, admeten que la ciutadania espanyola hi hauria de participar d’una manera o altra, sigui a través dels seus representants al Congrés de Diputats o al govern acceptant que es voti a Catalunya, o directament a través d'una consulta a tot l'Estat, malgrat que reconeixen que la pràctica habitual és que decideixi la part que es vol independitzar.

Partint d'aquesta premissa, posen sobre la taula “cinc propostes concretes” de referèndum que consideren “legítimes”. La primera és una consulta a la ciutadania de Catalunya sobre una reforma constitucional que podria incloure la independència o un nou encaix amb l’Estat. El segon tipus de referèndum que plantegen és una consulta de ratificació, també a Catalunya, sobre un acord polític amb l’Estat (sigui per a la independència o un nou Estatut). La tercera és que el procés de resolució del conflicte comenci amb un referèndum a tot l’Estat sobre si el govern espanyol ha d’autoritzar una consulta a Catalunya sobre la independència. La quarta via es tracta d'un referèndum a tot l’Estat sobre els termes de la independència o d’un nou encaix constitucional. I la cinquena que proposen els experts és una combinació de totes les vies, ja que preveu un referèndum doble a Catalunya i a Espanya. Tanmateix, adverteixen que aquest mecanisme, si el resultat de les consultes és contradictori, podria “atiar encara més el xoc entre majories estatals i minories territorials”.

També alerten dels riscos de qualsevol referèndum, ja que afirmen que aquest tipus d’instrument pot “aprofundir la divisió social”, propiciar la “manipulació política” i també apunten que és desitjable buscar “formes de construcció de consens polític més integradores”. En aquest sentit, preveuen "mecanismes anàlegs" com l'acord de les dues parts a través dels seus representants o les eleccions com a mètode de consulta malgrat que no són tan clares com el referèndum a l'hora d'expressar preferències dels ciutadans.

El Govern manté la seva via

Què en diu el Govern, de tot plegat? El president, Pere Aragonès, ha insistit aquest dimecres des d'Itàlia que la seva via continua sent la mateixa: el referèndum sobre la independència a Catalunya. Així ho reiterarà dilluns, que rebrà el grup d'experts al Palau de la Generalitat i posteriorment discutirà sobre el document en un Govern extraordinari. Més endavant també ho compartirà amb els grups parlamentaris, malgrat que aquest dimecres el cap de l'oposició, Salvador Illa (PSC), ja ho ha rebutjat des de Brussel·les: "Augmenta la divisió de la societat catalana".