Experts europeus: "La UE aplicarà una actitud pragmàtica i sentit comú en cas d'independència"

ParísLa Unió Europea adoptarà una "actitud pragmàtica" en el cas d'una independència de Catalunya o d'Escòcia, segons els experts reunits aquest divendres en una conferència sobre l'autodeterminació a la Universitat Science Pro de París. A la cita, organitzada amb el suport del Diplocat, els experts han destacat la importància del "reconeixement internacional" per un procés d'adhesió d'una Catalunya independent a la UE. El membre del 'think tank' European Policy Centre (EPC) i director general honorari de la Comissió, Graham Avery, ha dit que la UE "accepta sense problemes la modificació de les fronteres dels estats", però mai ha experimentat una secessió que creï "dos nous estats membres". Les jornades de París d'aquest divendres tenien l'objectiu d'aprofundir en el debat polític sobre la consulta catalana del 9 de novembre i el referèndum escocès del 18 de setembre, i les seves conseqüències per la UE. Els experts han debatut sobre les diferències que hi hauria entre una declaració independentista, una proclamació i, sobretot, el procés de reconeixement, destacant que en segons quins escenaris l'encaix internacional d'un nou hipotètic estat seria més o menys complicat.

El britànic Graham Avery, que va redactar un informe sobre la qüestió pel parlament britànic, ha dit que seria "absurd" deixar Escòcia fora del club europeu i ha destacat que al final s'aplicarà una solució "pragmàtica" i de "sentit comú" que permeti l'adhesió d'un nou estat després de negociacions. Per Avery, l'acord entre Londres i Edimburg fa el procés més simple que en el cas català.

La professora de Dret Internacional Públic a la Universitat de Girona, Francina Esteve, ha explicat que el procés d'adhesió d'una hipotètica Catalunya independent dependria en gran part del grau de pacte amb el govern espanyol. "Si Catalunya pot arribar a un acord amb el govern espanyol com Escòcia i el Regne Unit, facilitaria l'entrada a la UE. Si no, la complicaria", ha destacat Esteve. Segons ella, "la UE no encoratja l'aparició de nous estats" però "la secessió no està prohibida com a tal".

Francina Esteve també ha indicat que "no hi ha cap norma internacional que prohibeixi explícitament una declaració unilateral" però que és important el reconeixement, que depèn de "com s'ha fet el procés", de l'actitud de l'Estat originari i l'existència o no "d'aliats". "La UE tradicionalment ha adoptat una actitud pragmàtica", ha remarcat. La professora de la Universitat de Girona ha advertit que "si Grècia pot desestabilitzar la UE, també podria Catalunya, i això no interessa".

El cap de la secció de recerca del 'German Institute for International and Security Affairs', Kai-Olaf Lang, ha explicat que la Unió Europea tendeix a defensar "l'estabilitat", que es vincula sovint amb l'status-quo. "I aquest és el problema, perquè mantenir l'status-quo no vol dir necessàriament mantenir l'estabilitat", ha indicat Lang, advertint dels riscos de tenir un "conflicte permanent dins dels estats membres". "Mantenir l'status-quo també pot dir inestabilitat", ha admès aquest expert.

En aquest sentit, també ha valorat com a remota la possibilitat que la UE o els estats membres intentin intervenir en el procés català si no hi ha l'opció d'una consulta. Lang s'ha mostrat escèptic en aquest aspecte, assenyalant que els estats difícilment són "actius" per evitar que després els seus socis s'involucrin en els seus propis afers interns.

Lang també ha explicat que dependent del tipus de reconeixement d'una hipotètica independència, Catalunya podria entrar més fàcilment o no a la UE. De fet, aquest expert alemany ha advertit d'un escenari de "llimb" en què Catalunya podria "semblar en tots els aspectes un estat" i tenir bona part dels beneficis de la UE, però no haver estat reconeguda com a tal.

"Si una Catalunya independent no és reconeguda per Espanya, significa que el país no ha marxat de la UE des del punt de vista d'Espanya i la UE. No només els ciutadans, tot territori és part del mercat comú, Schengen i l'Eurozona", ha remarcat Lang. Això implicaria, segons aquest expert, en primer lloc, que Catalunya no podria ser expulsada sinó ha estat reconeguda com a estat independent, i en segon lloc, que Espanya podria voler "allargar" aquesta situació que no seria "catastròfica" i tindria un punt de "pragmàtica" per Brussel·les. Segons Lang, el model permetria "garantir especialment la interacció econòmica" però "podria evitar, durant un període de temps llarg, que els nous estats entressin com a membres de ple dret" a la Unió Europea.

La jornada també ha comptat amb una taula rodona sobre la filosofia del dreta a decidir i l'autodeterminació dins de la Unió Europea, amb la participació del professor de Ciència Política de la Universitat del Quebec, Alain-G Gagnon, el rector i professor de la Universitat Paris-Sorbonne, Gérard-François Dumont, el professor de Dret Internacional Públic a la UB i a ESADE Eduard Sagarra, i el professor de Sciences Pro i director de la càtedra MADP Jean-Bernard Auby. La conferència també ha comptat amb la participació del director del Diplocat, Albert Royo, i el Secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana.