De l’expectació a la incertesa

BarcelonaLa conferència del president de la Generalitat, Quim Torra, va ser escoltada per centenars de persones. L’ARA ha consultat diferents veus de l’àmbit polític, social i cultural perquè valorin el contingut i les propostes que Torra va desgranar des del Teatre Nacional de Catalunya.

Ernest Benach

EXPRESIDENT DEL PARLAMENT

La unitat estratègica de l’independentisme és una necessitat absoluta. Ahir es va notar que aquest estiu s’ha treballat en aquesta direcció, i crec que s’han fet els deures. La ciutadania, en bona mesura, ho estava reclamant i crec que les trobades prèvies de les quals hem tingut notícia tant a les presons com al Govern són simptomàtiques. I remarco aquest doble objectiu social i nacional que el president va plantejar: drets socials i drets nacionals, és el camí.

És lògic que el president es posi a disposició del Parlament, és el que ha de fer. Però abans d’arribar al judici tenim tots molta feina. L’horitzó és negre, d’acord, però aquest país ha de demostrar tota la seva força i denunciar aquesta situació injusta i absurda. S’ha de fer avinent la corrupció sistèmica de l’Estat i la parcialitat de la justícia. Un dels aspectes (no pas l’únic) que més influirà en el futur és precisament el judici. I els presos i les preses han de denunciar la seva situació, però nosaltres hem de ser molt contundents a l’hora de donar-los suport.

Laia Bonet

PROFESSORA DE DRET ADMINISTRATIU

Va ser una conferència en què es veia que hi havia molts equilibris. D’entrada, crec que hi havia un objectiu molt clar: la necessitat de mobilitzar. I això porta implícita una altra qüestió i és admetre que la societat no està prou mobilitzada. Durant el seu discurs, Torra també va assumir implícitament els errors comesos en els últims mesos. Es va poder detectar en allò que el president callava, perquè, per exemple, va fer al·lusió a l’1-O i el 3-O, però va obviar el 27-O. Sobre el diàleg i la negociació, crec que no s’ha assumit la posició de negociar, però no només per part de l’independentisme. Les dues parts tenen por d’aquest escenari. No es pot plantejar una negociació a tot o res.

Dir que no acceptaràs una sentència és un concepte molt genèric. Què vol dir que no acataràs? ¿Vol dir que no la comparteixes? Si no acceptar vol dir no acatar, això porta a un escenari de desobediència. Ara bé, crec que posar la decisió en mans del Parlament és una via encertada. I això podria portar a una altra alternativa: dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Seria una solució en el marc de la política, perquè seria preguntar què opina la gent després de la sentència.

Gemma Calvet

JURISTA

El president Quim Torra va marcar el seu perfil amb honestedat i austeritat escènica. L’enfocament inicial, no necessàriament compartit per tot l’independentisme, va estar carregat d’emoció i d’intensitat. Va partir del binomi humanisme versus totalitarisme per denunciar la repressió. Però el més rellevant i el denominador comú és que es va centrar en la majoria social a favor d’un referèndum pactat amb diàleg i treball polític. Aquest emplaçament a la política bilateral dona peu a interpretar la conferència com una manera de marcar la negociació. Vaig trobar a faltar, però, més referències a l’oportunitat actual de governar. Ho va situar tot en la clau d’un Govern de resistència. L’al·lusió a la “marxa” em va semblar un to Macron.

Ell sap que el govern espanyol no pot controlar una sentència i que, per tant, tot ho posa en mans de la fiscalia. Si la repressió continua, pot convocar eleccions i posar en qüestió el manteniment del govern de Pedro Sánchez.

Juan Milián

EXDIPUTAT DEL PP AL PARLAMENT

Va ser un discurs victimista i atrapat en el passat. Va menystenir completament els catalans no independentistes, cosa impròpia d’un president. Tampoc va presentar cap full de ruta cap a la República. O no el coneix o no s’atreveix a explicar-lo. Va carregar la responsabilitat sobre la gent. Prefereix que siguin els altres els que li facin la feina, encara que això provoqui més tensió al carrer entre catalans. Molt irresponsable. Tampoc va fer cap referència als grans reptes de futur d’una societat moderna com la catalana. Res del que va dir anima a invertir a Catalunya, ni a crear ocupació. Impermeable al mal que han causat, com ara la fugida d’empreses.

El Parlament no és una institució per respondre a les sentències judicials. S’ha de respectar la separació de poders. El que ha de fer el Parlament és controlar el Govern i legislar, i ara els partits independentistes no permeten que pugui fer aquestes funcions. Tinc la sensació que Torra ni s’atreveix a debatre amb qui pensa diferent ni vol assumir cap tipus de responsabilitat.

Bel Olid

ESCRIPTORA

Em va semblar una conferència molt buida, en la qual va explicar moltes coses que ja sabem. Vaig trobar a faltar molt de contingut i vaig detectar algunes contradiccions. Per exemple, Torra va explicar que parteix del mandat de l’1-O i del 3-O, però alhora va dir que vol tornar a celebrar un referèndum, pactat amb l’Estat. No ho entenc. No pots partir dels mandats de la tardor passada i dir que vols un altre referèndum. D’altra banda, la marxa que va proposar em sembla que pot ser una eina mobilitzadora vàlida, però vaig trobar a faltar concreció. Espero que els propers dies desenvolupi més la proposta. Per fi hem entès que la independència no es guanya als despatxos, tal com va dir Torra ahir. Ara bé, em va semblar que s’espolsava les seves responsabilitats. El carrer ha de tenir un paper principal en aquest Procés, però ell va ser elegit com a president de la Generalitat i la seva funció ha de ser acompanyar el carrer, sense posar bastons a les rodes.

No té sentit que Torra assumeixi responsabilitats d’altres persones. Pel que vaig entendre, ell es posarà a disposició del Parlament per desobeir la sentència. De fet, va assegurar que posarà en pràctica les 14 lleis suspeses pel TC, i això, a la pràctica, és desobeir. Per tant, l’única opció que té és la desobediència. No entenc què més pot fer.

Salvador Cardús

SOCIÒLEG

La conferència ha estat formalment impecable, sense excessos i amb el punt just d’apel·lació a valors ètics i polítics. Hi ha hagut un alt contingut polític, en el sentit d’articular un discurs i, per tant, un pensament consistent, després de mesos de desconcert. El president ha mostrat la millor cara de la política en general, i del Procés en particular.

La resposta en cas d’una sentència que no sigui absolutòria dependrà tant del consens parlamentari aconseguit com de la resposta popular a aquesta “marxa” que ha proposat el president. M’agrada, precisament, que no es tracti d’una resposta apriorística, tancada, sinó vinculada a la voluntat popular i democràtica de la majoria. Un lideratge assumit amb tota la responsabilitat, però sotmès a una decisió democràtica.