Exmagistrats i exfiscals presenten una querella contra Joan Carles I per delictes fiscals

BarcelonaUn grup d'exmagistrats i exfiscals han presentat una querella contra Joan Carles I per delictes contra la hisenda pública que consideren que l'emèrit hauria comès en les declaracions tributàries d'entre els anys 2014 i 2018, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. La querella l'han interposat com a acusació popular davant la sala segona del Tribunal Suprem, on està aforat després de la seva abdicació l'any 2014. Els fets denunciats s'haurien comès després de l'abdicació del rei emèrit, cosa que suposaria la pèrdua de la inviolabilitat que li han atorgat fins ara els tribunals espanyols. Els querellants consideren que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal perquè no va ser "espontània", segons ha explicat un dels querellants, l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, en declaracions a Catalunya Ràdio.

L'escrit també el signen fiscals anticorrupció retirats com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, a més dels professors de dret constitucional Joaquín Urías i Javier Pérez Royo, i filòsofs com Santiago Alba Rico i Josep Ramoneda. Denuncien Joan Carles I per cinc delictes fiscals que consideren que no haurien prescrit i també recorden que la Fiscalia ja va informar l'emèrit que se li havia obert una investigació per infraccions tributàries, però que es va arxivar. "Existeix un interès general que conductes d'una inequívoca rellevància penal, com es desprèn de l'informe de la Fiscalia del Tribunal Suprem, siguin depurades davant la sala segona del Tribunal Suprem, òrgan del poder judicial competent que, en definitiva, té l'última paraula per decidir sobre la qüestió plantejada en aquesta querella", justifiquen en el text, al qual ha tingut accés l'ARA.

Així, segons Martín Pallín, els fets que incorporen a la querella són els que ja va recollir l'informe de la Fiscalia, però denuncien que la regularització que el rei emèrit va dur a terme l'any 2021 es va fer "indegudament". Els querellants reconeixen la "ingent tasca" de la Fiscalia a l'hora de "completar" tota l'activitat "delictiva" de Joan Carles I, però també afirmen: "Dissentim de la legalitat de la regularització". El rei emèrit va fer una primera regularització a Hisenda de 678.394 euros i posteriorment la va ampliar a 4,4 milions d'euros per les despeses per viatges i serveis que va fer durant els anys posteriors a la seva abdicació, el juny del 2014. Creuen que aquestes regularitzacions no s'haurien d'haver permès perquè l'emèrit ja havia rebut dues notificacions prèvies i se li havia ofert la possibilitat de personar-se en el procediment, tot i que asseguren que "sense cap dubte era coneixedor de les irregularitats" comeses en les declaracions de l'IRPF des del 2014 fins al 2018.

"S'han comès cinc delictes contra la hisenda pública que no han estat regularitzats de conformitat amb les exigències legals establertes en l'article 305.4 del Codi Penal. La regularització de les defraudacions tributàries es produeix després d'haver tingut coneixement formal de l'existència d'unes diligències d'investigació de la Fiscalia, que li va advertir de l'existència d'irregularitats en les declaracions tributàries amb anterioritat a la seva regularització", argumenten. D'aquesta manera, afegeixen que "l'argument de la Fiscalia sobre la legalitat de la regularització tributària està mancat de fonament legal i xoca frontalment amb les dades temporals que consten en el seu propi document".

Demanar responsabilitats penals

Els querellants recorden que l'opinió de la Fiscalia no tanca la porta a exigir responsabilitats penals davant dels tribunals de justícia. "El legislador només exigeix al ministeri fiscal una notificació formal que s'ha complimentat amb la posada en coneixement de l'investigat de l'existència de fets amb rellevància tributària", conclouen en la querella. Martín Pallín confia que el Tribunal Suprem admeti a tràmit la querella, que també demana citar a declarar l'emèrit.