Exmagistrats i exfiscals presenten una querella contra Joan Carles I per delictes fiscals
Consideren que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal
BarcelonaUn grup d'exmagistrats i exfiscals han presentat una querella contra Joan Carles I per delictes contra la hisenda pública que consideren que l'emèrit hauria comès en les declaracions tributàries d'entre els anys 2014 i 2018, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. La querella s'ha interposat davant la sala segona del Tribunal Suprem. Els fets denunciats s'haurien comès presumptament després de l'abdicació del rei emèrit, cosa que suposaria la pèrdua de la inviolabilitat que li han atorgat fins ara els tribunals espanyols. Els querellants consideren que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal perquè no va ser "espontània", segons ha explicat un dels querellants, l'exmagistrat del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, en declaracions a Catalunya Ràdio.
L'escrit també el signen fiscals anticorrupció retirats com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, a més de periodistes i filòsofs com Santiago Alba Rico. Denuncien Joan Carles I per cinc delictes fiscals que consideren que no haurien prescrit i també recorden que la Fiscalia ja va informar l'emèrit que se li havia obert una investigació per infraccions tributàries, però que es va arxivar. Segons Martín Pallín, els fets que incorporen a la querella són els que ja va recollir l'informe de la Fiscalia i denuncien que la regularització que el rei emèrit va dur a terme l'any 2021 es va fer indegudament. "Amb tot el respecte que ens mereix la institució de la Fiscalia General de l'Estat, en la qual està integrada la Fiscalia del Tribunal Suprem, dissentim del seu dictamen que considera que la regularització es va efectuar correctament", assenyalen els querellants en el seu escrit, al qual ha tingut accés l'agència Efe.
Joan Carles I va fer una primera regularització a Hisenda de 678.394 euros i posteriorment la va ampliar a 4,4 milions d'euros per les despeses per viatges i serveis que va fer durant els anys posteriors a la seva abdicació, el juny del 2014. Creuen que aquestes regularitzacions no s'haurien d'haver permès perquè l'emèrit ja havia rebut dues notificacions prèvies i se li havia ofert la possibilitat de personar-se en el procediment. En aquest sentit, els querellants recorden que l'opinió de la Fiscalia no tanca la porta a exigir responsabilitats penals davant dels tribunals de justícia. "Els òrgans judicials són els únics competents per determinar, amb caràcter definitiu, si la regularització és correcta o al contrari, com sostenim, no s'ha ajustat a la legalitat", apunten en l'escrit. Martín Pallín confia que el Tribunal Suprem admeti a tràmit la querella, que també demana citar a declarar l'emèrit.
