Els diputats exiliats i els presos van deixar de cobrar les indemnitzacions per desplaçament

BarcelonaEls que no van percebre les indemnitzacions per desplaçament i viatges la passada legislatura van ser els diputats que estaven presos o exiliats durant l’exercici del seu mandat. Tampoc ho fa ara Lluís Puig, exconseller a l’exili, que és parlamentari de JxCat. Així ho va determinar la mesa després d’un informe dels lletrats del juliol del 2018 arran d’una petició de Junts perquè tots els parlamentaris cobressin les indemnitzacions. La nota jurídica -una mena d’informe però més informal- constata que l’assignació no està subjecta a autorització o justificació de les despeses dels diputats i que es basa en la “presumpció i la constatació pràctica” que els membres de la cambra es desplacen a la “seu del Parlament des de la seva residència”. Ara bé, afegeix que el fet que no hi hagi un procediment específic per justificar allò que es percep pels viatges i desplaçaments no significa “que es pugui fer cas omís de l’àmbit d’aplicació” de les indemnitzacions. Una manera de dir que si hi ha la prova palpable que hi ha diputats que no poden venir al Parlament -ja sigui per l’exili o la presó- no poden cobrar aquesta quantitat.

“Es poden trobar supòsits i situacions en què la indemnització per viatge i desplaçament no correspongui o hagi d’estar subjecta a tributació com a rendiment del treball”, expressa l’informe, que afegeix que hi ha un element que pot fer incompatible el seu cobrament: l’existència de la delegació de vot. Aquesta modalitat, a la qual es van acollir els diputats empresonats i exiliats mentre no van estar suspesos la passada legislatura, suposa la constatació que un determinat parlamentari no es desplaça al Parlament, de manera que “és molt dubtós” que se li pugui pagar per un concepte de viatge i desplaçament que no realitza. “No és un complement automàtic ni un dret dels diputats”, concloïa l’informe, a més de recomanar a la mesa del Parlament que reguli de forma específica aquest tipus d’indemnització i que es delimiti el seu manteniment a la condició de diputat i al fet que es realitzin de forma efectiva els viatges.

Altres experiències

L’informe, que va elaborar el lletrat Ferran Domínguez, feia referència a altres experiències de cambres parlamentàries en què l’assignació de dietes estava més regulada o, si més no, hi havia més control o delimitació. Posava d’exemple diversos parlaments autonòmics: citava el Parlament de les Illes Balears, les Corts Valencianes o la Junta General del Principat d’Astúries, que limiten les indemnitzacions al període de sessions. És a dir, al mes d’agost els diputats d’aquestes cambres parlamentàries deixen de percebre les assignacions per viatge i desplaçament perquè aquest període estival no és hàbil i els representants polítics no van a treballar.

El lletrat Domínguez també posava sobre la taula un altre sistemadel Parlament Europeu. Explicava que a l’Eurocambra determinades dietes es redueixen fins al 50% si el diputat en qüestió havia estat absent en més de la meitat de les votacions. Un sistema per lluitar contra l’absentisme que es pateix en algunes sessions de la cambra europea i que no ha acabat de funcionar del tot, ja que en la pràctica es fan les votacions en bloc al final de tots els debats i no després de cada assumpte, cosa que facilita que els diputats no siguin a l’escó fins l’últim moment.

Fonts parlamentàries no descarten que, més enllà d’integrar una part de la indemnització al sou fix, s’estableixi de forma complementària una mena de control de l’activitat pel cobrament de les dietes. “Hi estem treballant”, afirmen fonts de la mesa, tot i que d’altres afegeixen que al Parlament no hi ha un problema d’absentisme. Fonts pròximes a la presidència de la cambra aclareixen que s’estan fent “simulacions” amb diferents sistemes per valorar la millor opció. El debat de fons, però, és clar: quin és el sou més just per als representants polítics.