La sessió d’aquest dijous ha estat plena de tocs d’atenció del president del Parlament, Josep Rull, als diputats que han intervingut des de la tribuna. A Sílvia Orriols (Aliança Catalana) li ha picat el crostó per dir que la Generalitat "omple les piscines de les presons perquè lladres, violadors i assassins puguin refrescar-se". A Joan Garriga (Vox) i Juan Fernández (PP) els ha renyat per haver-se referit a Carles Puigdemont com a "colpista i fugat", mentre que a la diputada de la CUP Laure Vega li ha retret haver acusat un candidat de Badalona de "posar bombes" en clíniques on es practiquen avortaments. A Marta Vilalta (ERC) l'ha advertit per haver assenyalat Ignacio Garriga (Vox) d'haver-se "embutxacat" milers de diners públics amb despeses i factures irregulars a nom del grup parlamentari. Malgrat l’informe de l’oïdora de comptes del Parlament que ho recull, Rull ha dit que no n'hi ha "evidències".
Els exiliats ja poden votar (per reglament) al Parlament
El Parlament dona llum verda a la reforma del reglament que permetrà votar Puigdemont i Puig
BarcelonaVia lliure perquè els exiliats puguin votar al Parlament. El ple de la cambra catalana ha donat llum verda aquest dijous a la reforma del reglament que permetrà que els diputats que viuen a l'exili, Carles Puigdemont i Lluís Puig, puguin participar a distància en les votacions de la cambra catalana. A partir d'ara, el vot telemàtic es permetrà "en situacions excepcionals" i per als diputats que "tinguin compromisos de representació institucional a l'estranger". D'aquesta manera, ja no caldrà que la mesa acordi permetre la votació dels diputats a l'exili, sinó que quedarà emparat legalment en el reglament de la cambra catalana. El PP va portar aquesta reforma al Consell de Garanties Estatutàries, que ha avalat el text. Els populars, juntament amb Vox, també havien presentat dues esmenes a la totalitat que el ple ha tombat. El diputat del PP Juan Fernández, però, ha avisat que el seu grup portarà aquesta reforma al Tribunal Constitucional (TC).
El ple ha avalat la reforma que van pactar el PSC, Junts, Esquerra, els comuns i la CUP a finals de juny. Va ser, de fet, una de les primeres mesures que els grups van impulsar després que es constituís el nou Parlament. Fins ara els socialistes s'havien oposat que els diputats a l'exili poguessin votar i, de fet, havien recorregut al Tribunal Constitucional les decisions que havia pres la mesa d'acceptar el vot telemàtic de Lluís Puig al llarg de la legislatura anterior. Ara els socialistes s'han avingut a regular aquesta qüestió i incorporar-la al reglament de la cambra. Aquesta reforma també acceptarà el vot telemàtic en "situacions excepcionals degudament justificades a criteri de la mesa" en què "es consideri prou justificat". Això permetria votar els diputats afectats per l'amnistia fins que els seus expedients no quedin resolts. Precisament, en el ple d'aquest dijous ja hi ha assistit el diputat d'ERC Ruben Wagensberg després de tornar de l'exili.
El diputat del PSC Ferran Pedret ha defensat la "constitucionalitat" de la norma davant les crítiques del PP i Vox, i ha recordat que la reforma és equiparable al que tenen regulat altres parlaments autonòmics. Els grups independentistes han defensat la reforma com una manera de garantir els drets dels diputats exiliats. Així, la diputada d'ERC Marta Vilalta ha subratllat que la norma permetrà que no es tornin a "coartar els drets ni els debats" parlamentaris, mentre que la diputada de la CUP Laure Vega ha remarcat que permetrà que els exiliats "puguin fer política". També ho ha fet la diputada dels comuns Susanna Segovia, que ha posat en valor la "reedició" d'una majoria per tenir un Parlament "compromès amb els drets i les llibertats".
Des de Junts, Jeannine Abella ha defensat la reforma en si, però també l’esmena del seu grup (que no s'ha aprovat) per eliminar l’article 35.4, pel qual es va suspendre l’aleshores presidenta del Parlament, Laura Borràs, quan se li va obrir judici per la causa dels contractes fragmentats de la Institució de les Lletres Catalanes. "Entenem que és més que millorable", ha dit sobre l'article que obliga la mesa a suspendre un diputat quan se li obre judici oral per corrupció, i ha lamentat la "utilització política" que considera que se'n va fer per apartar Borràs de la política.
Una reforma per a la CUP
Aquesta modificació del reglament també canvia les normes sobre els grups parlamentaris i permetrà que un grup deixi un diputat a un altre perquè arribi al mínim per tenir grup propi (el mínim són cinc diputats) i després torni al seu, tal com es pot fer al Congrés dels Diputats. Aquesta reforma està pactada ad hoc per tal que la CUP no hagi de compartir grup mixt amb Aliança Catalana. El diputat cedit podrà tornar al seu grup durant els cinc primers dies de cada període de sessions. D'aquesta manera, l'esquerra anticapitalista podrà aplicar aquest canvi en el reglament durant els primers deu dies des que entri en vigor la reforma.
Per últim, aquesta reforma inclou encara una altra modificació: no caldrà unanimitat per aprovar declaracions institucionals del Parlament, sinó que a partir d'ara es podran aprovar amb una majoria de dos terços de la junta de portaveus. Al llarg de l'anterior legislatura, en moltes ocasions ha estat impossible aprovar declaracions per la negativa de Vox.
El ple del Parlament també ha aprovat aquest dijous la proposta dels vuit senadors per designació autonòmica. Seran Antoni Poveda, Núria Marín i Alfons García, pel PSC - Units per Avançar; Teresa Pallarès, Eduard Pujol i Francesc Ten, per Junts; Laura Castel, per ERC, i Lorena Roldán, pel PP.