Els exiliats continuen pendents del seu futur judicial

BarcelonaMentre la causa judicial contra el Procés al Tribunal Suprem crema etapes i se situa a les portes del judici oral -encara sense data-, la batalla legal dels exiliats continua amb fronts oberts a Alemanya, Bèlgica i Escòcia. Tot i els èxits judicials sumats fins ara -la desestimació de l’euroordre a Bèlgica per un error de forma o la negativa de la justícia alemanya a extradir Carles Puigdemont per rebel·lió-, els procediments a l’estranger segueixen i tenen la gran majoria dels exiliats encara pendents de la justícia.

Carles Puigdemont

Schleswig-Holstein necessita més temps per resoldre l’extradició

Alemanya no es decideix sobre si entregar o no l’expresident de la Generalitat a la justícia espanyola. El tribunal de Schleswig-Holstein té pendent la resolució, que a causa de l’abundant documentació que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena li ha remès les últimes setmanes podria retardar-se. Després de rebutjar fins a dues vegades el delicte de rebel·lió i qüestionar el de malversació, el magistrat espanyol ha fet arribar molta documentació nova a Schleswig-Holstein, la qual cosa ha dut el tribunal a demanar més temps per resoldre el cas. Els últims dies, a més, també s’ha presentat un escrit de la fiscalia alemanya demanant l’extradició de Puigdemont i un altre de la defensa rebutjant-la. El procés judicial habitual per estudiar l’Ordre Europea de Detenció i Entrega (OEDE) és de 60dies, prorrogables a 90 en casos excepcionals, un termini que ja s’ha complert. Tanmateix, com a causa complexa es pot alterar aquest calendari. A partir d’ara, doncs, es desconeix en quin moment pot dictar-se la resolució. Ahir l’advocat Gonzalo Boye -que forma part de l’equip de lletrats dels exiliats- opinava que amb aquest enviament massiu d’informació -tota en castellà- Llarena busca evitar una “resolució ràpida” sobre l’extradició.

Comín, Puig i Serret

A l’espera de si arriba una tercera ordre d’extradició

Les defenses dels exconsellers exiliats a Bèlgica Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret estan pendents de si arriba a Bèlgica una tercera ordre europea de detenció. Després que Pablo Llarena anul·lés in extremis la primera euroordre dictada per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela per evitar que Bèligca li acotés la causa, la justícia belga va rebutjar el 16 de març la segona -impulsada pel Suprem- al·legant errors de forma. Ara cal veure, doncs, si el Suprem prova de resoldre aquest error o, per contra, dona per perduda la batalla judicial a Bèlgica, on Comín és l’únic dels tres exconsellers acusat de rebel·lió. Això fa que, sobre la taula de l’exconseller de Salut -com en el cas de Puigdemont- hi hagi també la possibilitat de ser suspès com a diputat al Parlament per part del Suprem un cop la interlocutòria de processament sigui ferma.

A l’espera que es resolgui la seva situació, el Govern segueix buscant un rol per als exiliats i, de moment, Serret ha sigut nomenada delegada de l’executiu català a Brussel·les. També s’està analitzant la situació de l’exconseller de Cultura Lluís Puig, en contacte permanent amb la seva successora, Laura Borràs.

Gabriel i Rovira

L’exdiputada de la CUP obté un permís de residència de 5 anys

L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha aconseguit el permís de residència a Suïssa durant cinc anys, la qual cosa li facilitarà “accedir a llocs de feina o presentar-se a convocatòries”, segons va explicar ahir la seva mare, Maribel Sabaté, a RAC1. Gabriel preveu quedar-se a Suïssa una bona temporada i es prepara per començar un doctorat, malgrat que només està processada pel delicte de desobediència, que no comporta pena de presó.

Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, manté la discreció amb què ha viscut des que va decidir exiliar-se a Suïssa el 23 de març per evitar la presó provisional. Fonts del partit republicà expliquen a l’ARA que continua fent els tràmits per “regularitzar la seva situació” al país helvètic.

Clara Ponsatí

Pendent de la vista sobre la seva extradició

La vista per extradir l’exconsellera d’Ensenyament començarà el 30 de juliol i la resolució del jutge Nigel Ross no tindrà lloc fins a mitjans d’agost com a molt d’hora. Només d’arribar a Escòcia el passat mes de març, Ponsatí es va reincorporar a la Universitat de Saint Andrews, on feia classes abans de ser nomenada consellera.