Exili o presó i després... en quina situació estan ara els líders de l'1-O?

BarcelonaEl futur judicial de Carles Puigdemont és encara una incògnita, i més tenint en compte el seu retorn fugaç i la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-li l'amnistia. El líder de Junts ha estat la presa de caça major de l'acció de la justícia espanyola, però gràcies al rebuig a les euroordres no ha hagut de seure al banc dels acusats. I és que el futur judicial dels líders que van impulsar l'1-O ha sigut diferent en funció del camí que van emprendre per batallar contra la repressió de l'Estat i els efectes, variats, que han tingut els indults, la reforma del Codi Penal o la llei d'amnistia.

Carles Puigdemont

La situació de l’expresident és la més incerta, tot i que el seu advocat, Gonzalo Boye, ha assegurat que el retorn fugaç no empitjora la seva situació processal. Ara per ara, està processat i declarat en rebel·lia a la causa del referèndum de l’1-O per un delicte de malversació agreujada, ja que el jutge Pablo Llarena va decidir que no li aplicava l'amnistia. I, a banda, l'expresident està pendent del cas Volhov per si el Tribunal Suprem assumeix una investigació contra ell per delictes de traïció i organització criminal. Una nova causa sobre la qual el Suprem també hauria de decidir si li aplica o no l'amnistia. En el seu llarg exili, ha estat requerit també pel delicte de rebel·lió i sedició, pels quals Bèlgica, Alemanya i Itàlia van descartar entregar-lo a Espanya. L'acusació de sedició, de fet, va caure més endavant arran de la reforma del Codi Penal pactada per Esquerra i el PSOE el gener del 2023. També va ser investigat pel cas Tsunami Democràtic per terrorisme, arxivat per un error processal. Ara mateix es pot moure en llibertat per tota la Unió Europea –no hi ha euroordres– menys per Espanya, on el busquen per detenir-lo.

Ara per ara la seva estratègia és esperar que tard o d'hora s'apliqui l'amnistia a tots els casos que l'afecten. Per ara el Tribunal Suprem ha rebutjat extingir la seva responsabilitat penal, però espera que el Tribunal Constitucional o el Tribunal Europeu de Drets Humans li donin la raó i pugui tornar lliure de càrrecs a Catalunya.

Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa

L’exvicepresident i els exconsellers van ser condemnats pel Tribunal Suprem a 13 i 12 anys, respectivament, de presó i inhabilitació, pels delictes de sedició i malversació. Des del novembre del 2017 fins al juny del 2021 van ser a la presó, a excepció de tres mesos en el cas de Romeva, Turull i Bassa. La seva llibertat va arribar pels indults, però van mantenir les penes per inhabilitació pel delicte de malversació.

La supressió del delicte de sedició del Codi Penal va eliminar-los la condemna per aquest delicte, però se'ls va mantenir la malversació –com a Puigdemont– perquè el Suprem va considerar que no se'ls aplicava la reforma d'aquest delicte pactada entre Esquerra i el PSOE per acabar amb les conseqüències penals del Procés. L'amnistia, que era el nou intent per fer-ho, ara per ara tampoc ha funcionat: la sala que presideix Manuel Marchena va considerar que aquest delicte en el marc de l'1-O quedava fora de l'abast de l'oblit penal perquè del referèndum, diu el Suprem, en van aconseguir un benefici personal de caràcter patrimonial. Una interpretació que les defenses consideren il·legal i finalista per no aplicar-los l'amnistia. Per aquest motiu, ara ja han començat a presentar recursos i esperen poder arribar al Tribunal Constitucional o al Tribunal Europeu de Drets Humans per poder beneficiar-se de l'amnistia. En cas que no els donessin la raó, estarien inhabilitats fins al 2030 i 2031.

¿El retorn fugaç de Puigdemont, amb l'ajuda de Turull, podria empitjorar la seva situació penal? Per ara els Mossos han obert una investigació, però els experts consultats descarten que se li pugui atribuir algun delicte. Això sí, si el jutge considerés el contrari, això no estaria cobert per l'amnistia.

Josep Rull, Joaquim Forn i Carme Forcadell

Els exconsellers Rull i Forn van ser empresonats el 2 de novembre del 2017, i l’expresidenta del Parlament va ser-ho una setmana més tard. Les condemnes a Rull i Forn van ser de 10 anys i mig de presó i inhabilitació, i la de Forcadell va ser d’un any més, en tots tres casos per un delicte de sedició. A la resta de membres independentistes de la mesa del Parlament durant l’1-O, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va condemnar per desobediència, delicte que no comporta presó. Tots ells van sortir de la presó el juny del 2021 i les seves penes d'inhabilitació van quedar extingides quan es va eliminar la sedició del Codi Penal. Per aquest motiu, ja tornen a tenir tots els drets polítics i Rull, per exemple, ha tornat a la política: ara és president del Parlament. Forn i Forcadell, en canvi, ja no estan implicats en la primera línia. L'exconseller d'Interior és vocal de la junta d'Òmnium Cultural i l’expresidenta del Parlament és copresidenta honorífica de l’Assemblea de Dones d’ERC.

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

Van ser els primers presos polítics. Malgrat que no tenien cap càrrec institucional, abans i tot de la declaració d’independència suspesa, el 16 d’octubre van ingressar tots dos al centre penitenciari de Soto del Real per ordre de l’Audiència Nacional, per les concentracions davant la conselleria d’Economia els dies previs a l’1-O. Els líders de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural van ser condemnats per sedició a 9 anys de presó i inhabilitació pel Suprem en la causa de l’1-O. Van ser els líders polítics que més temps van passar a la presó, fins que es van aprovar els indults: 1.346 dies, de manera que van complir el 41% de la seva condemna.

La derogació de la sedició va extingir-los també la pena d'inhabilitació pels indults, malgrat que el Suprem els hi va imposar una pena –que ja va donar per complerta pel temps d'empresonament– per desordres públics agreujats. No han ocupat cap càrrec institucional des que són lliures. Només Sánchez, abans de la sentència i mentre era a la presó, va ser elegit diputat al Parlament i després al Congrés. També va ser secretari general de Junts del 2020 al 2022 i posteriorment va deixar la primera línia política. Ara forma part de l'equip directiu del Síndic de Greuges. Cuixart va deixar la presidència d’Òmnium també el 2022 i no ha tornat a la vida política.

Marta Rovira, Anna Gabriel, Meritxell Serret i Clara Ponsatí

Totes quatre van marxar a l’exili i ja n'han tornat. L’exconsellera Meritxell Serret, inicialment acusada de desobediència i malversació, va presentar-se davant el Tribunal Suprem el març del 2021 voluntàriament. Al constatar que la sentència de l’1-O no atribuïa despeses al departament d'Agricultura que ella dirigia, només va ser condemnada a un any d’inhabilitació per desobediència. El juliol del 2022 també es va presentar voluntàriament davant del Suprem l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, només acusada de desobediència. El Suprem va traslladar la causa a Barcelona, que fa mig any va arxivar sense cap condemna. L’exeurodiputada Clara Ponsatí va tornar el març del 2023 amb una ordre de detenció per desobediència i, a diferència de Serret i Gabriel, no es va presentar als jutjats. Tot i ser membre del Parlament Europeu i mantenir cautelarment la immunitat, els Mossos la van detenir i la van portar davant dels jutjats. Encara està pendent de judici, però només per un delicte de desobediència que no comporta presó, i cal veure si se li acaba aplicant l'amnistia.

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha estat l’última a tornar, just aquest juliol, de Suïssa. Ha estat acusada per la causa de l’1-O i per la causa de Tsunami Democràtic, en aquest cas per terrorisme. La causa de l’1-O va reduir-se a desobediència, que no implicava presó, amb la reforma del Codi Penal. Mentre que la causa per terrorisme va quedar arxivada recentment per un error processal. Va ser a partir del tancament de la carpeta de Tsunami que Rovira va decidir-se a tornar a Catalunya. Ara només està pendent de judici per desobediència o que li apliquin l'amnistia.

Toni Comín i Lluís Puig

Juntament amb Puigdemont, són els represaliats que segueixen a l’exili. Estaven acusats de desobediència –després de l’eliminació de la sedició– i malversació agreujada. El Suprem també es nega a aplicar-los l'amnistia, de manera que manté una ordre de detenció contra ells en cas que trepitgin territori de l'estat espanyol. No hi ha, però, euroordre, i es poden moure per tota la Unió Europea com Puigdemont, ja que fins ara s'han rebutjat totes les extradicions reclamades pel Suprem. Puig és diputat del Parlament, i Comín eurodiputat, per Junts.

Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila

Van ser els únics membres del Govern de l'1-O que no van ser ni tancats a la presó ni van anar a l'exili. El Suprem els va condemnar per desobediència a un any i vuit mesos d’inhabilitació i al pagament d’una multa de 60.000 euros: ni malversació ni sedició. Tot i que van ser empresonats preventivament com la resta de membres de l’executiu la tardor del 2017, Vila va dormir només una nit entre reixes perquè va poder quedar en llibertat després de dipositar una fiança. Borràs i Mundó, 32 dies després i havent pagat 100.000 euros de fiança, surten de la presó, i ja no tornen a entrar-hi al març, com sí que hi van entrar Romeva, Turull, Bassa, Forcadell i Rull. La seva condemna es va complir abans no arribessin els indults i l’amnistia.