La reforma laboral accentua la pugna entre Díaz i Calviño al govern espanyol

Quan semblava que la calma havia arribat al govern espanyol amb l’acord per als pressupostos de l’Estat del 2022 i la llei d’habitatge, ahir la reforma laboral va tornar a sacsejar la relació entre els dos socis de coalició. Les alarmes van saltar a primera hora del matí quan la secretària general d’Unides Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, va sol·licitar una reunió urgent de la taula de seguiment de l’acord de coalició entre el PSOE i Podem. El motiu: les “ingerències” que, va dir, ha protagonitzat la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño en relació amb la negociació de la reforma laboral.

Des de La Moncloa de seguida hi van treure ferro. “Normalitat absoluta”, apuntaven fonts de La Moncloa. Un missatge que el president espanyol, Pedro Sánchez, abraçaria a la tarda des de Brussel·les, des d’on va tancar files amb el paper de Calviño en la reforma laboral, negant cap “intromissió” de la titular d’Economia. “És una reforma estructural. Tots [els ministeris] hi tenen a dir, i afecta, hi insisteixo, Treball, Economia, Hisenda, Seguretat Social i Educació. Tots els ministeris han de coordinar-se i col·laborar, i aquesta és la petició que he fet a tots els ministres del meu govern”, va asseverar en roda de premsa. Minuts després, però, la formació lila insistia en una “ingerència”de Calviño. “És un missatge clar que ens envia el PSOE: volen intentar impedir la derogació [de la reforma laboral]”, piulava des del seu compte de Twitter el portaveu d’Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique.

Tensions prèvies

Aquest però no és el primer estira-i-arronsa dins la coalició. El darrer any els dos socis han viscut disputes per altres negociacions com la de l’augment del salari mínim que, de fet, també va enfrontar directament Díaz i Calviño a principi d’any. En aquella ocasió, Sánchez també va tallar en sec el debat, posposant-lo fins ara. També l’acord en la llei d’habitatge o les mesures per rebaixar la factura de la llum han fet aflorar les desavinences ideològiques entre les dues formacions. Amb tot, la particularitat de la reforma laboral és la de ser un dels punts més espinosos en matèria econòmica dins l’acord de coalició. De fet, en altres ocasions ja ha generat controvèrsies dins l’executiu, en especial entre la titular del ministeri de Treball, Yolanda Díaz, que capitaneja la negociació amb els agents socials, i la mateixa Nadia Calviño.

No és nou que la ministra d’Economia encapçali un front reticent a una reforma profunda en l’àmbit laboral, i precisament dijous, en ple 12è congrés confederal de CCOO, es va tornar a constatar. Calviño va evitar referir-se a la derogació de la reforma laboral parlant d’un “paquet equilibrat de mesures”, a banda d’assegurar que fins ara només s’han produït “contactes preliminars” en el marc del diàleg social. Unes paraules que el mateix secretari general de CCOO, Unai Sordo, va rebatre: “Portem força mesos negociant”, va dir. De fet, la negociació de la reforma laboral amb els agents socials va començar l’any passat. El missatge de Calviño fins i tot rebaixava les paraules de Sánchez, que diumenge passat, durant l’acte de clausura del congrés del PSOE al País Valencià, va assegurar que “posaria punt final a la reforma laboral del PP”. Una afirmació, però, que ahir va quedar difuminada pel mateix president espanyol quan es va referir a una “actualització de les normes laborals”. Però al discurs de dijous de Calviño s’hi afegeix la idea del ministeri d’Economia, i també del PSOE, que altres ministeris participin en la negociació. Fonts socialistes consultades per l’ARA defensen que “té tot el sentit que en una llei tan important i transversal hi digui la seva més d’un ministeri”. Ahir, qui es va afegir a la proposta d’obrir la negociació més enllà del ministeri de Treball va ser el president de la CEOE, Antonio Garamendi: “Amb aquesta reforma no només estem parlant d’ocupació, sinó també d’economia, educació, de moltes coses”, va dir.

Si bé la derogació completa de la reforma laboral del PP de l’any 2012 és un miratge, Díaz fa temps que batalla per canviar-ne alguns dels aspectes més controvertits, tal com van firmar a l’acord els dos socis de govern. D’una banda, es vol recuperar la ultraactivitat dels convenis, posar sostre a la subcontractació i que els convenis sectorials prevalguin sobre els de l’empresa. També reduir el nombre de contractes a tres: un d’estable, un altre de temporal –limitat a situacions molt específiques i justificades– i un de formació. Malgrat que s’ha avançat en la negociació, expliquen fonts sindicals, l’últim text que hi ha damunt la taula no agrada a la patronal, com ha reconegut el mateix Garamendi. “Europa no demana la contrareforma que alguns membres del govern [espanyol] demanen”, assegurava ahir fent al·lusió a la proposta del ministeri de Treball. Amb tot, aquest cop superar un nou xoc intern no només posa damunt la taula salut del govern espanyol, sinó els fons europeus antipandèmia. L’arribada d’aquests diners depèn de les reformes compromeses amb Brussel·les, entre elles la laboral abans d’acabar l’any. Aquest cop qui arbitra una solució és el temps