Podem reclama que Irene Montero torni a ser ministra per investir Sánchez

MadridPodem no es resigna a quedar desdibuixat en el panorama polític espanyol i aquest dissabte ha fet un acte de reafirmació a Madrid per marcar perfil propi davant la possibilitat de revalidar el govern de coalició. Hi eren les principals cares visibles de la formació, encapçalades per la secretària general del partit, Ione Belarra, i la número dos dels liles, Irene Montero, davant la militància més fidel que els ha acompanyat aquest matí al Círculo de Bellas Artes. La distància amb Yolanda Díaz no s'ha escurçat i Podem ha volgut posar sobre la taula les seves prioritats per afrontar la negociació amb el PSOE. La més destacada, que Irene Montero es mantingui al capdavant del ministeri d'Igualtat. El nom, precisament, que va quedar fora de la candidatura pel 23-J i que va tensar les negociacions amb Yolanda Díaz fins al final.

"És imprescindible que Irene Montero i el seu equip segueixin al capdavant del ministeri d'Igualtat per fer tot el que queda per fer", ha defensat Ione Belarra, que ha afegit: "Crec que és la millor contribució de Podem al pròxim govern de coalició". Fins ara, Sumar no ha volgut entrar en aquest debat públicament i la seva portaveu al Congrés, Marta Lois, ha dit diverses vegades que ara no és el moment de parlar de noms per a ministeris. Belarra ha defensat que Montero continuï al capdavant d'Igualtat per impulsar nous permisos de conciliació o "recuperar" el consentiment al centre del Codi Penal. Precisament, en aquest mateix acte Irene Montero ha culpat per primer cop al PSOE, i en concret al ministeri de Justícia, d'haver comès "un error garrafal" amb la reforma penal de la llei del només sí és sí, però que malgrat tot, Podem no es fa "posar de perfil". De fet, la ministra d'Igualtat en funcions ha tornat a defensar la llei.

Exigir que Montero torni a ser ministra forma part de les cinc "propostes" que Podem reclama per investir Pedro Sánchez. D'entrada, també demanen "abaratir el cost de la vida" fent permanents mesures com la rebaixa del transport públic i limitant el preu dels aliments. En segon lloc, avançar en "l'aprofundiment democràtic", derogant la llei mordassa i renovant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Reclamen, també, congelar els lloguers durant tota la legislatura a més d'aprovar l'índex que substitueixi l'IPC per actualitzar els contractes i aprovar una moratòria per als allotjaments turístics. Finalment, també proposen augmentar el salari mínim interprofessional a 1.500 euros. ¿Tot plegat són línies vermelles per votar la investidura de Pedro Sánchez? El partit es limita a dir que són "propostes", sense aclarir si condicionaran el seu suport.

Dards a Sumar

Podem torna a posar en el centre del debat la figura d'Irene Montero després que Sumar la vetés per ser a les llistes del 23-J. Yolanda Díaz és ara qui dirigeix l'espai que fins fa poc temps dominava Podem i qui, per tant, també encapçala les negociacions amb els socialistes. El partit lila ha quedat relegat en un segon pla, però ha decidit continuar marcant perfil. Caldrà veure fins a quin punt Sumar assumeix les demandes dels liles, tenint en compte que representen només cinc diputats dels 31 que té el grup.

No hi havia Yolanda Díaz ni cares visibles de Sumar, però sí el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que s'ha emportat una gran ovació dels militants liles.

En la pugna entre Podem i Sumar, els republicans sempre s'han mostrat més pròxims a les tesis dels primers, tot i que tenen altres prioritats a negociar amb Pedro Sánchez. Més enllà de les demandes que ha posat sobre la taula Podem, aquest dissabte la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha enviat un missatge al PSOE per demanar-li "accelerar les negociacions" i no esperar-se al "fracàs" de la investidura d'Alberto Núñez Feijóo.

Procés de reflexió fins al 4 de novembre

Les tensions entre Podem i Sumar no s'han apaivagat, al contrari. Belarra ha lamentat que l'elecció de Yolanda Díaz com a líder de l'espai –que, ha recordat, Podem va validar fa dos anys, a proposta de Pablo Iglesias– no ha servit per "complir" amb l'objectiu "d'ampliar la base electoral i competir per ser el partit majoritari del govern". "En aquests anys, Podem ha estat sotmès a un procés que no es pot dir d'unitat. Un procés injust que ha derivat en una pèrdua de vots i escons. Acords amb aquestes condicions no es poden tornar a repetir", ha afirmat. Per fer autocrítica i "redefinir el full de ruta" de Podem de cara als pròxims anys, el partit ha obert un procés de reflexió fins al 4 de novembre.

La direcció ha redactat un document que ara pot esmenar la militància. En el text repassen la trajectòria de Podem i posen en valor haver aconseguit el primer govern de coalició de la història, a més de conjurar-se per mantenir intactes els principis feministes, republicans, ecologistes i de justícia social. Sobre el conflicte territorial, defensen una "república plurinacional on el cap d'estat sigui elegit democràticament i els diferents territoris trobin un encaix en el conjunt de l'Estat que respecti i valori la seva diversitat i garanteixi els drets de totes les persones". Un encaix que creuen que podria "adoptar la forma de república federal o confederal" i que s'haurà de debatre amb tots els territoris. No hi ha cap referència al referèndum, tal com havien fet en tots els seus programes electorals –excepte el de Sumar per al 23-J.

Coalició amb Sumar sempre que sigui "útil, convenient i eficaç"

El document també serveix a Podem per marcar distàncies amb Sumar i llançar crítiques a Yolanda Díaz, a qui acusen d'haver "cedit davant les pressions de les dretes" en el cas de la llei del només sí és sí –asseguren que ho ha fet el PSOE i "part de l'espai que configurava Unides Podem"–. El partit també posa per escrit en quines condicions negociarà una coalició electoral amb Sumar si torna a arribar el cas. Avisa que defensarà la seva "autonomia" política i s'hi implicarà sempre que "resulti útil, convenient i eficaç des del punt de vista polític i electoral", que es respecti "l'autonomia de les diferents forces polítiques" i que les llistes es facin amb "primàries obertes sense restriccions ni vetos".

"Davant l'antipolítica, el personalisme buit, la retòrica contra els partits i les crides a superar les organitzacions –un discurs nociu i perillós de desmembrament social–, s'ha de posar en valor i defensar l'organització i la militància", afegeixen. Unes paraules dirigides implícitament a Díaz, perquè durant el procés de creació de Sumar ha cridat a superar els partits i les seves dinàmiques.