Un excandidat falangista fa equip amb Societat Civil Catalana

BarcelonaL’espectre associatiu de l’unionisme disposa, des del 19 d’agost passat, d’una nova plataforma per combatre els postulats sobiranistes: la Fundació Joan Boscà. El dia que el ministeri d’Educació, que capitaneja José Ignacio Wert, donava el seu vistiplau a la creació d’una fundació dedicada a la preservació del llegat polític de l’històric dirigent ultra Blas Piñar, en les mateixes pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) s’informava també de la inscripció de la Fundació Joan Boscà, constituïda per la plana major de Societat Civil Catalana (SCC).

La composició de la cúpula de la nova fundació és pràcticament calcada a la de la plataforma antisobiranista nascuda aquest abril com a contrapès a l’ANC. El president de SCC, Josep Ramon Bosch, i el vicepresident primer de l’entitat, Joaquim Coll, s’intercanvien els papers a la Fundació Joan Boscà: Coll n’és el president i Bosch el vicepresident, mentre que Juan Francisco Arza i Francisco Moreno en són vocals. A aquests quatre noms se n’hi afegeix un que crida especialment l’atenció, el del secretari de la fundació: Jorge Buxadé Villalba.

Buxadé va concórrer en el número 7 de la llista de Falange Española de las JONS per Tarragona a les eleccions catalanes del 1995 i, un any més tard, va figurar en el vuitè lloc de la candidatura de Falange Española Auténtica per Barcelona a les generals. El seu nom va irrompre als mitjans de comunicació en vigílies que els veïns d’Arenys de Munt participessin en la primera consulta municipal d’autodeterminació, el 13 de setembre del 2009. Com a advocat de l’Estat, va ser l’encarregat de presentar recurs contra aquella consulta, a instàncies del govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Soci del despatx d’advocats Albácar-Clusa & Asociados i professor de la Universitat Abat Oliba - San Pablo CEU, Buxadé és membre de l’ultraconservador fòrum Arbil i patró del Foro Català de la Família. Des del seu blog, exposava les seves raons per assistir a la concentració espanyolista a la plaça Catalunya per al 12 d’octubre del 2013: “No hi ha dues Espanyes, ni disset, ni mil. N’hi ha una de sola. I no cal repensar-la. Cal viure-la”, proclamava Buxadé, que hi inseria com a enllaç un vídeo de la cançó Herederos de una historia del grup ultra Estirpe Imperial.

Fora del patronat de la fundació

Fonts de SCC consultades per l’ARA van puntualitzar que, tot i figurar com a secretari de la Fundació Joan Boscà, Buxadé no pertany al seu patronat: “És l’advocat a qui professionalment s’ha recorregut per constituir la fundació. És un prestigiós advocat, amb una àmplia experiència”. Està previst que la nova fundació sigui presentada a mitjans d’octubre. Una de les seves primeres iniciatives serà demanar al Congrés l’aprovació d’una llei de llengües per “assegurar la protecció i el foment de totes les llengües espanyoles”. Un dels seus objectius és “defensar un Estat que respecti i integri eficaçment la pluralitat dels pobles d’Espanya”. El patronat de la fundació s’ampliarà aviat amb persones alienes a SCC i “no necessàriament catalanes”, segons aquestes fonts.

Precisament ahir una representació de SCC va reunir-se amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, amb qui van detectar “un alt índex de coincidència”. La posició del PSC en el debat sobiranista, segons Coll, és “perfectament compatible” amb la d’una entitat que es reivindica com a “punt de trobada de tots els que creuen que no hi ha motius per a la ruptura” entre Catalunya i Espanya. Bosch i Coll van explicar-li de primera mà els detalls de l’acte que ha convocat la plataforma unionista per a l’11 de setembre a Tarragona. El “lloc” dels socialistes en la pròxima Diada, va defensar Coll, és a l’acte de Tarragona.

Oficialment, però, el PSC procura mantenir una prudent neutralitat. Ahir, davant els rumors que la direcció socialista està llogant autocars per portar militants a l’acte de SCC, el partit va emetre un comunicat per desmentir-ho. Els socialistes van voler deixar clar que participaran en les cerimònies institucionals de la Diada i garanteixen la “total llibertat” de la militància per acudir a qualsevol altre acte.