El 6-F examina la mobilització per al tram final del procés

BarcelonaAfermat el sí de la CUP als pressupostos per al 2017, les primeres paraules del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, van ser per donar per inaugurat el tram decisiu del procés sobiranista i fer una crida a la ciutadania perquè sigui conscient que caldrà la seva implicació. “Necessitarem el suport de la gent”, va avisar dissabte, i va posar el judici pel 9-N -que comença dilluns, 6 de febrer- com la primera data en què la societat civil haurà de demostrar la seva predisposició a la “mobilització permanent” que reclamava el novembre passat el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. “El dia 6 l’Estat ha de notar l’alè dels catalans en aquesta recta final”, va alertar Puigdemont.

Fa temps que al Palau de la Generalitat es comenta la necessitat d’evidenciar que el gruix de la societat acompanya cada pas que facin el Govern i el Parlament per complir amb el full de ruta. “No n’hi haurà prou posant-se una samarreta i anant a la manifestació de l’Onze de Setembre” és la consigna que es repeteix. Això explica que en les últimes setmanes s’hagin multiplicat les crides de representants públics a la implicació del sobiranisme civil, i per això l’executiu català -que ahir va anunciar que assistirà a la protesta del 6-F- estarà molt pendent de quina és la resposta ciutadana davant d’un judici que fonts governamentals interpreten com un element clau per eixamplar la base sobiranista i aconseguir suports internacionals.

De moment, l’última dada oficial que van facilitar l’ANC i Òmnium diumenge xifra en 15.000 les persones que ja s’han inscrit a la mobilització. Tanmateix, els organitzadors es preparen perquè -tenint en compte que ja s’han contractat 70 autocars- la xifra de manifestants superi finalment els 40.000, més del doble dels que es van aplegar davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) quan la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va declarar per haver permès el debat al ple de les conclusions del procés constituent.

La judicialització i el calendari

La concentració del 6 de febrer no és, però, l’última que albira l’executiu. L’escepticisme sobre la possibilitat d’arribar a un pacte amb l’Estat per celebrar el referèndum fa que la Generalitat treballi amb un escenari de xoc institucional amb el govern espanyol en què el paper del carrer serà rellevant. Un xoc que, a més, podria alterar el calendari del full de ruta sobiranista. Superada la pantalla dels pressupostos, s’han intensificat les veus que aposten perquè la Generalitat no esgoti el termini autoimposat per celebrar el referèndum la segona quinzena de setembre i ho tingui tot a punt per convocar la votació abans de l’estiu, sobretot en cas que s’inhabiliti la presidenta del Parlament.

En una entrevista a TV3, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant va avisar l’executiu que ara ja “no hi ha motius per dilatar més el referèndum”, i va instar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a accelerar el procés i fixar ja “entre finals de març i principis d’abril la data de la votació”. Uns minuts més tard, el vicepresident de la Generalitat recollia el guant dels cupaires i admetia a Catalunya Ràdio que el més “probable” és que l’executiu faci pública la data de la consulta a l’abril.

Els republicans i els anticapitalistes ja van posar sobre la taula a principis de desembre la possibilitat d’avançar el referèndum, tot i que aleshores des del PDECat es va demanar no obrir aquest debat. Tanmateix, com va avançar l’ARA, la possibilitat de precipitar la votació si hi ha inhabilitacions ha anat guanyant força dins del Govern i fins i tot Puigdemont ha debatut aquesta opció en reunions privades. Ahir també la consellera i portaveu de l’executiu, Neus Munté, va obrir la porta a aquesta possibilitat. Tot i subratllar que hi ha un “calendari molt clar” que diu que el referèndum “es farà com a molt tard la segona quinzena de setembre”, Munté va admetre que “l’extrema judicialització” del procés podria obligar a replantejar el calendari “si les circumstàncies ho aconsellen”. Un avançament, però, que la consellera va condicionar al fet que el referèndum estigui preparat i que la data estigui consensuada entre els diferents agents sobiranistes i estigui al “servei de l’estratègia i de l’objectiu final”. També l’expresident Artur Mas admetia ahir que la votació podria ser “pels volts de l’estiu”. Per ara, però, el Govern no ha donat cap ordre interna d’accelerar els treballs del referèndum i fonts governamentals alerten de les dificultats que suposaria comprimir un calendari que ha de tenir en compte també el tràmit parlamentari.

De moment, el Govern es guarda la carta de quan convocarà la consulta i manté a l’expectativa un executiu espanyol que ahir, a través de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ja va avisar que, independentment de quan es convoqui el referèndum, “serà igual d’inconstitucional”. El xoc està servit, i ja només espera data.

Com es jutjarà Mas, Ortega i Rigau pel 9-N?

El Tribunal Superior de Justícia va definir ahir -sis dies abans de l’inici del judici- el calendari de les sessions: cinc dies en què es comprimiran una investigació de dos anys i les declaracions de l’expresident, de dos exconselleres del Govern i de 35 testimonis. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau declararan durant la primera jornada, que arrencarà dilluns vinent.

Entre dimarts i dijous declararan els testimonis, entre els quals hi ha l’expresidenta del Parlament, Núria de Gispert; el portaveu del PDCat al Congrés, Francesc Homs -també investigat pel 9-N al Suprem-, i l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias. La previsió és acabar divendres amb els informes finals de les acusacions i les defenses.

Mas, Ortega i Rigau s’enfronten a una petició de deu i nou anys d’inhabilitació. El judici es farà a la sala de vistes noble del Tribunal Superior de Justícia i l’expectació mediàtica és gran: a hores d’ara hi ha més de 300 periodistes acreditats.

Calendari

Dilluns 6

El judici arrencarà a les nou del matí amb les qüestions prèvies d’acusacions i defenses. Després declararan Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, per aquest ordre.

Dimarts 7

El tribunal ha reservat aquest dia per a la declaració de 15 testimonis-cap d’ells amb càrrec.

Dimecres 8

Torn dels testimonis amb més ressò mediàtic, tots proposats per les defenses; entre ells hi ha Homs, De Gispert i Trias.

Dijous 9

Declararan els nou últims testimonis i la Guàrdia Civil presentarà el seu informe pericial.

Divendres 10

El judici acabarà amb les proves documentals i els informes finals d’acusacions i defenses i el cas quedarà vist per a sentència.