Eva Pous: “Quantes operacions policials han quedat en no res a l’estat espanyol?”
L’advocada d’Alerta Solidària Eva Pous denuncia les vulneracions que han patit els membres dels CDR empresonats i deixa clar que es tracta d’una operació per desmobilitzar l’independentisme
BarcelonaL’advocada d’Alerta Solidària Eva Pous denuncia les vulneracions que han patit els membres dels CDR empresonats i deixa clar que es tracta d’una operació per desmobilitzar l’independentisme.
Denuncieu vulneracions “infinites i inacabables”. Quines són?
És molt greu i preocupant, perquè vicien tot el procediment. No poder assistir els detinguts fins 30 hores després de l’arrest, no poder escoltar les declaracions dels que havien designat un advocat d’ofici o no tenir el text complet de la resolució que ordenava la presó demostra la finalitat del procediment. Si hi hagués tantes proves contra ells no s’haurien esmerçat tant en aïllar aquestes dues persones i que tinguessin un advocat d’ofici.
Per què dos detinguts accepten l’advocat d’ofici?
No hi hem pogut parlar, però els seus familiars ens han dit que els van amenaçar. En el cas del Jordi, el van amenaçar que detindrien el seu germà, que pateix una malaltia. Al Ferran van amenaçar-lo de fer mal el seu pare i la seva germana. A tots dos els van traslladar de nit i els van interrogar durant hores. Ara un [Ferran Jolis] ja està amb un d’advocat d’Alerta, i l’altre [Jordi Ros] amb un de la família que es coordina amb Alerta.
¿Els han aplicat la llei antiterrorista?
No s’ha aplicat legalment, però a la pràctica han patit un aïllament encobert, amb detencions de matinada. No se’ls va fer la lectura de drets fins més tard i no es va notificar la detenció fins al migdia.
Justament els que reconeixen que volien “fer soroll” amb alguna acció són els que se’ls va assignar un advocat d’ofici.
El relat és el que s’està publicant, però no és innocu el moment en què s’ha produït aquesta operació, a les portes de la sentència. Respon a aquesta lògica, però fins que no s’aixequi el secret de sumari no podrem saber res.
Per les interlocutòries a què heu tingut accés, ¿hi ha un mínim indici sobre el que s’està investigant?
Només hem vist la part dispositiva. El més sorprenent és que vam acabar la compareixença en una hora i ens van dir que tindrien la sentència quan és difícil fer-ho si són set persones. Si és que no la tens preparada amb antelació...
¿En els escorcolls hi estaven presents els lletrats?
En el cas del Jordi i el Ferran no hi havia cap lletrat durant els escorcolls. En el dels meus clients, el David, la Clara i l’Eduard, passen hores fins que m’avisen. La vulneració de drets ha sigut per a tots.
La Guàrdia Civil assegura que ha fet un seguiment dels acusats durant més d’un any i que té material documentat.
En alguns llocs es parla d’un any i mig, en d’altres d’un any, i en alguns casos, de sis mesos. No és el primer cas que tot és tan clar i evident i només cal recordar els casos Pandora, Piñata o Resistência Galega. Mil experiències en què al final les causes s’arxiven i els detinguts són absolts.
¿No els fan por les proves que pugui tenir la Guàrdia Civil com ara imatges dels detinguts fent provatures amb explosius?
Cal veure el rigor de les filtracions. Tampoc puc certificar que els pisos que es veuen en els vídeos siguin els dels detinguts. No sabem si el vídeo és real, si era de fa molts mesos o si era una foguera de Sant Joan. No estàvem presents als escorcolls i no podem certificar que siguin espais atribuïbles als detinguts.
Una de les proves que aporta la Guàrdia Civil és que un dels detinguts tenia cremades a les mans, que s’hauria fet manipulant material inflamable.
Són ells els que hauran de provar aquesta acusació. Hi ha una intoxicació amb informacions contradictòries que sempre beneficien una part i que volen demostrar que hi ha una crispació a Catalunya. No sabem ni la vinculació entre ells [els detinguts].
¿Els preocupa que els demanin penes molt elevades veient el cas de la Tamara?
Les penes poden ser molt elevades, però quantes operacions policials han quedat en no res? L’historial de la crònica negra de l’Estat és llarg. Ara volem que s’aixequi la presó provisional i el secret de sumari per exercir la defensa. Som conscients que l’Audiència Nacional és el que és i ve d’on ve, i que l’estat espanyol no s’ha girat d’esquena a la vulneració de drets. És un tribunal polític pel perfil de jutges i fiscals i pel seu origen. I és l’organisme que més s’ha denunciat al TEDH.
¿Pot amagar una operació política?
Les informacions que es donen no són casuals i es busca criminalitzar tot el moviment. La finalitat pot ser reactivar l’euroordre contra Puigdemont, aplicar un altre cop el 155 o detenir el president Torra. L’objectiu final és que la gent agafi por de mobilitzar-se.
En les diferents causes contra l’independentisme, faltaven els CDR?
Ja feia temps que buscaven alguna mena de vinculació. Quan van protegir les escoles l’1-O per defensar el dret a votar es va posar el focus mediàtic sobre els CDR, però la criminalització no és d’unes sigles sinó del que penses, i a partir d’aquí qualsevol organització pot estar afectada.