Euskadi prohibeix el vot a 200 contagiats i Galícia vol impedir que les persones amb símptomes vagin a votar
Els rebrots del virus a Ordizia i A Mariña marquen el final de les dues campanyes electorals
Barcelona / MadridEuskadi i Galícia van recol·locar les seves eleccions autonòmiques el 12 de juliol per evitar coincidir amb els rebrots del virus previstos a la tardor i estalviar-se polèmiques. Al final, tindran les dues coses: els rebrots ja fa alguns dies que van començar –i han obligat a confinar algunes localitats– i les polèmiques han acabat arribant. Tant el govern basc com la Xunta han pres aquest divendres mesures que afecten directament el dret de vot de contagiats pel virus i de persones que en tinguin símptomes. Per limitar el risc de contagis, les dues administracions volen impedir que els positius per covid-19 acudeixin als col·legis electorals, però això podria xocar amb la protecció constitucional d'un dret fonamental com el de vot.
El govern d'Euskadi ha comunicat aquest divendres que les persones amb infecció activa per coronavirus no podran anar a votar diumenge, informa Europa Press. Segons dades aportades per la consellera de Salut, Nekane Murga, es tracta de 200 ciutadans. Les limitacions no acaben aquí. També hi ha 500 persones que el govern basc té identificades com a contactes estrets de casos positius que només podran votar seguint les instruccions que els enviarà per SMS l'administració dissabte. Només podran sortir del domicili per votar, hauran de portar el vot des de casa, no deixar en cap moment la mascareta, mantenir la distància de seguretat d'1,5 metres i anar a votar en una franja horària de "poca afluència". Si comencen a tenir símptomes del virus, passaran directament a engrossir la llista dels que no podran anar a votar. Finalment, tampoc podran anar a les urnes les persones que s'han fet una prova PCR i que encara estiguin pendents del resultat.
La Xunta, per la seva banda, ja va anunciar diumenge passat que les persones contagiades no podrien anar a votar. Aquest divendres hi ha afegit un matís important. El conseller de Sanitat, Jesús Vázquez Almuniña, ha anunciat que les persones que tinguin símptomes tampoc ho podran fer. Però no ha aclarit com l'administració ho podrà controlar: "Demanem sentidiño", s'ha limitat a dir.
Protegir un dret fonamental
El dret a participar en els afers públics –que inclou el dret de vot– està protegit a la Constitució com un dels drets fonamentals. I hi ha tan poques possibilitats de limitar-lo que, de fet, després de l'última reforma de la llei electoral del 2018 només se'n preveu una: la sentència penal ferma que explícitament marqui la pèrdua del dret de sufragi. En el context de pandèmia tot és excepcional. Ni a Galícia ni a Euskadi s'han atrevit a anul·lar un altre cop les eleccions i tampoc a tancar els col·legis de les zones confinades. Però els dos governs es veuen legitimats a excloure del cens els contagiats, tot i que no hi ha cap norma que ho prevegi. A la llei electoral hi ha només una referència a les persones "malaltes", però no és restrictiva: simplement obre la possibilitat que puguin designar una persona perquè reculli el material que haurien de fer servir per votar per correu.
"Per raons sanitàries es pot limitar el dret, però no eliminar-lo", subratlla Natalia Caicedo, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. Considera que, per raons sanitàries, està justificat que s'impedeixi l'accés dels contagiats als col·legis electorals, però creu que "els governs haurien d'habilitar mesures alternatives ja sigui anant als domicilis d'aquestes persones o permetent que puguin votar d'aquí una o dues setmanes, presencialment o via correu". El catedràtic emèrit de dret constitucional de la Universitat de Castella-la Manxa, Diego López Garrido, hi coincideix: "Establir que les persones que no puguin votar aquest diumenge ho puguin fer, per exemple, quinze dies després, tindria sentit perquè és un termini en què encara funcionen els recursos a les juntes electorals i la justícia". És un ajornament –limitat a les persones contagiades– que segons el seu parer haurien d'impulsar els governs autonòmics.
Però, en cas de dubte, López Garrido és de l'opinió que el dret de vot podria ser restringit en una situació com l'actual. "El dret de la vida està per sobre del dret de vot", reflexiona, i per això no creu que es pugui generar un problema constitucional. En canvi, el catedràtic jubilat de dret constitucional de la Universitat de la Corunya José Antonio Portero Molina ho veu molt diferent. Recorda que el dret de vot està especialment protegit a la Constitució i que la pandèmia no pot ser l'excusa per vulnerar-lo. "S'hauria d'haver habilitat un mecanisme especial per garantir-lo a totes les persones contagiades o sospitoses de tenir covid-19", reflexiona. Una opció haurien estat les "meses electorals amb seguretat reforçada" o horaris concrets, o fins i tot el trasllat d'urnes especials a casa dels malalts que ho demanessin.
En mans del TC
El govern espanyol se'n renta les mans i l'Advocacia de l'Estat no té intenció de moure fitxa per impugnar les decisions dels governs gallec i basc. Fonts del ministeri de Justícia assenyalen que qui consideri vulnerat el seu dret de vot té fins a dos dies de termini després de les eleccions per interposar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. No ofereixen de moment cap alternativa si la persona en qüestió no va sol·licitar el vot per correu abans del 2 de juliol, data en què es va tancar el termini (malgrat que molts ciutadans s'han confinat posteriorment).
Vista la situació, el govern basc va preguntar a finals de juny a la Junta Electoral Central (JEC) si es podia permetre la delegació del vot a una persona apoderada davant notari en aquests casos especials. La llei –a l'article 72.C– estableix que, en cas de malaltia, un notari ha d'acreditar a una altra persona per votar per correu en representació de la persona afectada per malaltia. En aquests casos el notari s'ha de desplaçar físicament perquè la persona impedida del vot firmi la sol·licitud. Però vist el risc de contagi i la situació de pandèmia, el govern basc plantejava si n'hi havia prou amb una "firma electrònica notarial" perquè els notaris fessin sol·licituds telemàtiques de vot per correu.
La JEC va respondre que els notaris no podien demanar directament el vot per correu i instava el govern basc a oferir els mitjans necessaris per garantir "la protecció de la salut" dels professionals. A l'escrit, la junta recordava al govern basc que "hauria hagut de preveure la ineludible aparició de riscos" abans de convocar eleccions i l'acusava de "no haver tingut la cautela d'efectuar les adaptacions normatives necessàries". La mateixa frase ha fet servir en diferents recursos presentats els últims dies per alguns partits gallecs.
Els rebrots
Tant Galícia com Euskadi han registrat rebrots en els últims dies. Els gallecs a la comarca d'A Mariña, que s'ha arribat a confinar com el Segrià. Les últimes dades parlen de 182 contagiats, la majoria al municipi de Burela. Deu batlles de la comarca han demanat suspendre les eleccions en aquesta zona i votar més endavant. Tant el govern gallec com la Junta Electoral ho han descartat i consideren que es donen "les garanties de seguretat" per votar-hi sense problemes.
En el cas d'Euskadi, el brot és al municipi d'Ordizia i el seu alcalde ha demanat posposar-hi també la votació. És membre d'EH Bildu i té el suport del partit. Però el govern basc també ho ha descartat. Els que tinguin prohibit votar diumenge per una causa sobrevinguda com la del contagi de covid-19 no podran votar més endavant. El govern basc ha al·legat que la llei no ho permet.