Un 76% dels europeus demanen a la UE que mogui peça sobre el conflicte polític català
Un 42% consideren que la Unió hauria de fer de "mediadora", segons una enquesta del Diplocat
Barcelona¿El conflicte polític català és un assumpte intern d'Espanya o la Unió Europea (UE) hauria d'involucrar-s'hi? La pregunta ha generat debat des de l'inici del Procés i s'ha intensificat després de les càrregues policials de l'1-O i de la declaració d'independència del 27-O. Segons un sondeig del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) que s'ha donat a conèixer aquest dimecres, els europeus consideren que la UE hauria de moure peça.
El 76% dels enquestats són partidaris que les institucions comunitàries reaccionin. En quin sentit? Aquí les opinions varien. D'aquest 76%, un 42% consideren que la UE hauria de fer "de mediadora" entre el govern espanyol i el català; un 18% que hauria de donar suport al govern de Catalunya i permetre que se celebri un referèndum i un 16% posicionar-se al costat del govern espanyol i la unitat d'Espanya. Els resultats reflecteixen que només un 14% serien partidaris que la UE se'n mantingui al marge i un 10% diuen que no saben què cal fer.
L'enquesta es va fer entre el 23 de setembre i el 2 d'octubre i, per tant, no ha pogut mesurar si la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O i els aldarulls posteriors han tingut algun tipus d'impacte en l'opinió pública europea. Els enquestats han sigut 2.561 persones d'un total de nou països europeus: Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, Suècia, Suïssa, Eslovènia, Estònia i Letònia, i té un marge d'error de +-1,94%. La secretària general del Diplocat, Laura Foraster, ha defensat aquest dimecres que el sondeig serveix per posar "un termòmetre a Europa" i compleix amb un del objectius de l'organisme que dirigeix: proposar "un diàleg constructiu a nivell internacional".
Una altra dada reforça el fet que els europeus consideren que la Unió hauria de virar el rumb respecte a Catalunya i Espanya i ser més activa en trobar una solució: els ciutadans del continent puntuen amb un 4,8 sobre 10 la gestió que s'ha fet fins ara del conflicte. Hi ha més ciutadans que li donen una nota del 5 al 10 que del 0 al 4, però els suspensos són tan contundents, que la mitjana no arriba a l'aprovat. Però, per què hauria d'involucrar-s'hi la UE? Un dels motius podria ser que el 76,6% dels entrevistats considera que el conflicte català no està resolt, pel 8,2% que considera que sí.
La imatge de Catalunya
El Diplocat també intenta desentrellar si els fets polítics que han passat a Catalunya els últims mesos han afectat la seva imatge i la d'Espanya. Més de la meitat dels europeus consideren que sí i, en aquest cas, Catalunya guanya la partida. Per a un 34% dels entrevistats, la imatge de Catalunya ha millorat i per al 23%, ha empitjorat. En el cas d'Espanya les xifres s'inverteixen. Per a un 31% la seva imatge ha empitjorat i només per a un 22% ha millorat.
A més, el sondeig busca obtenir una radiografia més global de Catalunya i no només en la vessant política. Quan se'ls pregunta quina valoració general tenen del país, la nota és d'un 7,3 sobre 10, la mateixa nota que posen a Espanya. Dels nous països, els francesos són els que millor puntuen Catalunya, amb un 7,5, i el suïssos els que pitjor ho fan, amb un 6,2. Però la situació política s'ha convertit en indestriable quan es parla de Catalunya, segons les mateixes dades. Quan es pregunta als enquestats a quins conceptes associen aquest territori, els tres més citats són "política" (23,2%), "clima" (23%) i "bonica" (22,9%).
El turisme és un dels sectors econòmics clau i Catalunya obté una bona nota. Tots els enquestats li posen un notable i arriba al 7,8 de nota mitjana –tres dècimes per sota de la valoració d'Espanya– i els que millor la puntuen son els estonians i letons (8,7) i els eslovens (8,5). A més, un 70% la consideren un bon lloc per als negocis. Ara bé, ni el turisme ni la qüestió dels negocis s'escapen del context polític. Un 9% dels enquestats valoren negativament Catalunya com a destinació turística o com a punt d'atracció econòmica i, d'aquest total, un 2% ho atribueix a la situació política.
El Diplocat enviarà ara aquests resultats tant al Govern com a la resta d'administracions i organismes públics i privats que formen part de l'entitat perquè els facin servir, si així ho consideren, per dissenyar les seves estratègies i polítiques internacionals.