Europa, l'esperança de la dreta per aturar l'amnistia?

BarcelonaSi bé durant el Procés els tribunals europeus es van convertir en l'esperança de l'independentisme per aturar les decisions judicials de l'Estat –encara estan pendents de resoldre els recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans–, ara en el debat de l'amnistia és la dreta qui mira a Europa. El Partit Popular Europeu ja va forçar una discussió sobre el tema a l'Eurocambra i aquesta setmana pretén convertir el discurs que farà Pedro Sánchez a Estrasburg com a president de torn de la Unió Europea en un debat sobre l'estat de dret a Espanya. Ara bé, estan justificades aquestes esperances? ¿Hi ha jurisprudència dels tribunals de la UE sobre les amnisties?

D'entrada cal tenir en compte que la Comissió Europea està analitzant el text de la proposició de llei presentada pel PSOE, que li va remetre el govern espanyol. Ho va fer després d'un advertiment del comissari de Justícia, Didier Reynders, normalment hostil a les demandes independentistes, que li expressava "preocupació" i reclamava informació sobre la iniciativa. És una incògnita què pot dir la Comissió, però cal tenir en compte que sempre evita immiscir-se en els afers interns dels estats si no hi ha una vulneració sistèmica de la separació de poders. En aquest cas, a més, no hi ha afectació pel que fa als fons europeus en les causes del Procés, que és el que acostuma a al·legar la UE per intervenir –informa Gerard Fageda–. Ara bé, aquest és només el flanc més polític, perquè també el poder judicial té previst acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Luxemburg) per posar traves a l'amnistia. La pregunta serà si la mesura entra en contradicció o no amb el dret europeu.

El preàmbul de la llei d'amnistia presentada pel PSOE cita dues referències sobre qüestions prejudicials que, malgrat que els casos no tenen res a veure, esgrimeixen com a prova que l'amnistia és acceptada en el dret europeu, tant en casos ja jutjats com en d'altres sense sentència.

La primera és una sentència del 29 d'abril del 2021, dictada en l'assumpte C 665/20. Es tracta d'una petició d'Alemanya per jutjar un ciutadà iranià que era a Holanda per temptativa d'homicidi a la seva dona i a la seva filla a Berlín el 2012. Els Països Baixos van elevar una qüestió prejudicial a Luxemburg preguntant si el podien entregar tenint en compte que el ciutadà al·legava que la seva responsabilitat penal ja s'havia extingit: va ser condemnat a l'Iran i després amnistiat en el marc d'una mesura de gràcia general amb motiu del 40è aniversari de la Revolució Islàmica.

Per què citen aquest cas en l'amnistia? Evidentment, no pel fons de l'assumpte, sinó perquè Luxemburg, en la seva argumentació, considera l'amnistia com una mesura que "té com a finalitat treure el caràcter delictiu als fets als quals s'aplica, de tal manera que el delicte ja no pugui donar lloc a accions penals i, en el cas que s'hagi imposat una condemna, es posi fi a la seva execució".

En la sentència es fa referència a l'article 4 de la decisió marc sobre les euroordres, en què es valida la possibilitat de denegar una euroordre si ja s'han jutjat definitivament els fets o la sanció "ja no es pot executar" en virtut del dret nacional de l'estat. I en aquest sentit el tribunal considera l'amnistia com un supòsit en què la pena ja no es pot executar: "S'han de reconèixer totes les mesures de gràcia previstes, independentment de la gravetat dels fets, de l'autoritat que l'hagi adoptat i de les consideracions en les quals es basi". I afegeix que "a priori no s'ha d'excloure" cap alliberació de pena concedida en el marc de l'estat de dret, encara que emani d'una "autoritat no judicial en el marc d'una amnistia". Ara bé, en el cas particular del ciutadà iranià, Luxemburg va acabar donant marge al tribunal holandès per decidir si executava o no l'euroordre ponderant la seguretat jurídica de l'encausat i, alhora, la lluita contra la delinqüència i la impunitat.

El preàmbul de la llei d'amnistia encara cita una altra sentència del TJUE, la dictada el 16 de desembre del 2021, amb la referència C-203/20, en què hi ha una amnistia a Eslovàquia en casos encara sense sentenciar. Així, els promotors de la llei espanyola es reafirmen en el fet que Luxemburg ha establert "la possibilitat d'arxivar diligències penals a l'empara d'una amnistia". Ara bé, en aquesta sentència també es recull que Eslovàquia va decidir revocar l'amnistia uns anys després i que Luxemburg tampoc va impedir tornar a emetre euroordres contra els amnistiats que no havien estat condemnats.

La diferència entre el concepte i els casos particulars

El concepte d'amnistia sí que està inclòs a la normativa europea –l'article 3 de la decisió marc de les euroordres la considera un supòsit de denegació de la petició– i ha estat citat, com hem vist anteriorment, en algunes sentències de Luxemburg. Ara bé, fonts del TJUE recorden a l'ARA que les sentències de Luxemburg on es parla d'amnistia responen a casos concrets i remarquen que ara per ara difícilment se'n pot extreure una jurisprudència consolidada. Cada cas, recorden, s'ha d'analitzar per separat.

En aquest sentit, el catedràtic de dret penal de la UAB Fermí Morales i l'expert en euroordres Narcís Trenado consideren que l'amnistia, com a mesura d'extinció de la responsabilitat penal, és perfectament compatible amb l'ordenament jurídic europeu. Ara bé, Morales admet que els problemes poden arribar en funció de com s'apliqui en casos concrets. Amb l'amnistia, que aquesta setmana comença el seu periple al Congrés amb el debat de totalitat, s'inicia també un nou laberint judicial.