Les euroordres tornen a posar el Procés al mapa internacional

Barcelona“No us podreu endur la nostra Clara!”, titulava dijous en portada el diari escocès The National, amb una foto de Clara Ponsatí. “Diàleg en comptes de repressió. Llibertat Puigdemont”, es llegeix en els cartells que el partit Die Linke (L’Esquerra) ha dissenyat a Schleswig-Holstein. Els escriptors Erri de Luca i Roberto Saviano van escriure una carta a Le Monde criticant l’existència de presos polítics i el silenci europeu. I l’editorial del New York Times de dimecres reblava: “La resposta implacable i contundent al moviment independentista no és la millor manera de guanyar-se el cor i el cap dels catalans”. Quatre exemples que no són una mera anècdota: demostren que les euroordres reactivades pel jutge Pablo Llarena i la posterior detenció de Carles Puigdemont han tornat a posar el Procés al mapa internacional.

Ja no es tracta només d’atenció mediàtica, una constant en els més de cinc anys d’embranzida independentista. La dispersió dels exiliats i la necessitat de posicionar-se sobre l’euroordre en diferents països ha convertit la judicialització en un tema de debat polític intern.

L’exemple més clar és Alemanya, on està detingut Puigdemont. Die Linke i els liberals (FDP) pressionen perquè el país no extradeixi el president. I l’opinió és compartida: un sondeig publicat ahir pel rotatiu germànic Die Welt mostra que el 51% dels alemanys estan en contra de l’extradició de Puigdemont. En canvi, un 35% n’és favorable. Només un 14% assegura no tenir una opinió formada al respecte, cosa que mostra fins a quin punt la situació del president català és coneguda pels ciutadans alemanys. Per partits, els partidaris de la CDU d’Angela Merkel són els únics que opten majoritàriament per l’extradició. Els socialdemòcrates estan dividits, mentre que els que més defensen Puigdemont són l’esquerra i la ultradreta.

La defensa està disposada a utilitzar el debat intern per afavorir la situació dels exiliats. L’equip alemany que assisteix Puigdemont, encapçalat per Wolfgang Schomburg, va exigir ahir en un comunicat que el govern alemany es posicioni en contra de l’euroordre. “Les acusacions són injustificades. La petició d’extradició és evidentment il·lícita i les raons polítiques en la seva persecució penal són patents”, apunten. Schomburg, un penalista reputat en dret internacional, va assegurar en una entrevista al Süddeutsche Zeitung que si el tribunal del land no allibera immediatament Puigdemont portarà el cas al Tribunal Constitucional Federal. L’ANC vol completar la pressió a les autoritats alemanyes i ja ha convocat una manifestació diumenge a Berlín.

Polítics escocesos i flamencs

L’alemany és el principal flanc internacional del Procés, però la batalla és multilateral. Es juga a Escòcia, on Ponsatí ha de tornar a declarar el dia 2; a Bèlgica, on Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig compareixeran aviat davant la justícia; i a Suïssa, on hi ha Anna Gabriel -contra la qual no hi ha una euroordre-, però també, tal com va confirmar ahir finalment ERC, Marta Rovira.

Polítics de tots aquests països han mostrat la seva solidaritat amb els exiliats. Els últims a afegir-s’hi, ahir, van ser 55 diputats flamencs de diferents partits que van exigir diàleg a Rajoy i la retirada de càrrecs contra els dirigents catalans. “La responsabilitat d’apaivagar la crisi és en els caps de govern com vostè”, apunta la carta enviada al president espanyol, on s’exigeix que els problemes polítics es resolguin amb política.

La solidaritat política també va arribar d’Escòcia, en aquest cas a través d’una carta dirigida directament a la Comissió Europea. En un escrit enviat al vicepresident de la Comissió i responsable de drets fonamentals, Frans Timmermans, eurodiputats escocesos -favorables i contraris a la independència- denuncien l’empresonament dels polítics i lamenten la “persecució” de Rajoy als “opositors”. Els eurodiputats s’ofereixen per aprofitar la seva experiència amb el referèndum escocès per aconseguir un diàleg a l’Estat com el que hi va haver entre Edimburg i Londres.

Caixa de solidaritat

Més enllà del suport popular i polític, els exiliats també demanen suport econòmic per poder fer front a les seves defenses. Després de l’èxit de la campanya de micromecenatge impulsada per Clara Ponsatí, Puigdemont i els tres consellers a Brussel·les van obrir una web de donacions per garantir “la seva defensa jurídica i la seva seguretat”.

Un cop el Procés torna a estar instal·lat a l’agenda europea, els exiliats confien que la pressió faci efecte i Mariano Rajoy es vegi obligat a canviar d’estratègia.

El president, integrat a la presó alemanya

“Gràcies a la seva manera de ser tranquil·la i agradable s’ha integrat sense problemes”. Així descriu Yvonne Radetzki, directora de la presó de Neumünster, els primers dies de Carles Puigdemont al centre. Radetzki, entrevistada per l’agència EFE, destaca que el president, amb qui ha parlat personalment, “té bona salut i participa en la rutina diària del centre”. “No vol cap estatus especial, sinó ser tractat amb total normalitat”, afegeix. Puigdemont té assignada una cel·la individual, d’entre 7 i 9 m(2), un llit, un escriptori, un armari, una televisió, connexió amb Skype -limitada- i lavabo. Radetzki explica que el centre s’ha adaptat a la situació. “No és habitual, però cap treballador se sent aclaparat”, diu, i apunta que les úniques alteracions han vingut donades per la forta presència mediàtica davant del centre. La directora de la presó conclou que els presos han mostrat “molta comprensió” per Puigdemont i que alguns li mostren suport: “No hauria de ser aquí; no és com nosaltres”, diuen els altres empresonats.