Brussel·les no veu necessari ampliar la llista de delictes d'extradició automàtica com proposen Cs, el PP i Vox

Brussel·lesLa Comissió Europea continua reticent a reformar el sistema europeu de detenció, les conegudes com a euroordres i, encara menys, sota una excessiva influència dels casos dels polítics independentistes catalans. Aquest dilluns, els eurodiputats del comitè de Llibertats Civils, Justícia i Interior (LIBE) han debatut el primer esborrany de l'informe que impulsa el parlamentari popular, Javier Zarzalejos, per reformar l'euroordre. Ho han fet en presència del comissari de Justícia, Didier Reynders, que ha marcat la posició de l'executiu comunitari (l'únic que pot impulsar la reforma): "Hi ha diversos casos individuals d'alt perfil els últims anys que han arribat a l'atenció de la Comissió i dels mitjans de comunicació, però s'ha de vigilar a l'hora de treure conclusions generals de casos individuals". És a dir, que per molt que Espanya intenti –de moment sense èxit– l'extradició de Carles Puigdemont i la resta de líders independentistes a l'exili, un cas concret com aquest no farà canviar el sistema per complet.

Durant el debat, amb una gran presència d'eurodiputats espanyols, s'ha fet referència als casos dels exiliats catalans. Davant les referències a Bèlgica i a Alemanya (tots dos van rebutjar les euroordres de Puigdemont), Reynders ha assegurat que en l'anàlisi global que la Comissió està fent de l'aplicació del marc vigent de les euroordres s'ha posat atenció en aquests dos casos "en particular" malgrat no tenir competències per actuar en referència a casos concrets. Tot i això, rebutja extreure'n conclusions generals per a una reforma comuna del sistema.

El document que s'ha presentat aquest dilluns és un informe no legislatiu, que està en una primera fase parlamentària en què encara ha de ser esmenat. Però, d'entrada, planteja ampliar la llista de delictes que impliquen l'extradició automàtica per incloure-hi les "ofenses a la Constitució". Aquest ha sigut un punt especialment criticat pels eurodiputats socialistes, verds i de l'Esquerra Unitària. Per exemple, el socialdemòcrata italià, Roberti Franco, ha avisat que incloure-hi ofenses podria comportar situacions impròpies d'un sistema democràtic i ha advocat per parlar de "crims".

Millora de les euroordres

Reynders ha admès que hi ha "molt espai de millora" en l'aplicació de les euroordres, sobretot en termes de coordinació i comunicació de les diferents autoritats judicials, però considera que "ampliar la llista de delictes no resoldrà els problemes als quals s'enfronten els estats a l'hora d'aplicar-les". El comissari, de nacionalitat belga i família política liberal, ha insistit que està disposat a iniciar procediments d'infracció contra els estats davant els quals hi hagi indicis de mala aplicació de l'euroordre i millorar la supervisió perquè els estats ofereixin més informació.

Però més enllà d'això, ha repetit que la Comissió Europea "no té competència per examinar tots els casos", com tampoc pot "intervenir en la manera que els estats administren la justícia". En conclusió, s'ha mostrat més partidari d'una supervisió de l'aplicació del marc actual que no d'una reforma de tot el sistema com reclamen el PP, Cs i Vox.