Aquests són els 9 eurodiputats catalans escollits al Parlament Europeu el 26-M

JxCat - Lliures per Europa

Carles Puigdemont i Casamajó

Cap de llista | @KRLS

(Amer, 1962) "No són èpoques per a covards, no són èpoques per a temerosos ni per a fluixos de cames. No són èpoques per resignar-se en la confortabilitat". Això va destacar Carles Puigdemont en el seu discurs d'investidura com a president de la Generalitat, el gener del 2016. Des de llavors els entrebancs van ser constants al capdavant de l'executiu: el ple del 6 i 7 de setembre del 2017, el referèndum de l'1-O, la declaració suspesa del dia 10 i la DUI del 27 d'octubre. També els imprevistos: l'exili, la presó a Alemanya o les eleccions del 21 de desembre. Però la trajectòria política de Puigdemont s'ha caracteritzat pels girs de guió inesperats. Periodista de formació, l'expresident va exercir en el camp de la comunicació a 'El Punt Avui' i l'ACN, l'agència de notícies que va fundar i dirigir fins que va passar a ser de titularitat pública. Anys després, i també per una nova carambola, va assumir la responsabilitat de ser candidat a l'Ajuntament de Girona, una institució que va acabar encapçalant l'any 2011. Així, després del seu pas pel consistori gironí i pel Parlament català, Puigdemont enfila ara el camí a Europa, on aspira a "donar veu" al moviment independentista a Catalunya. Un corrent amb què està alineat des dels seus inicis com a militant de les joventuts de CDC, quan el partit era en mans de Jordi Pujol.

Toni Comín i Oliveres

Número 2 | @toni_comin

(Barcelona, 1971) Del socialisme federalista a l'independentisme. Apadrinat per Pasqual Maragall, l'exconseller de Salut va entrar com a diputat al Parlament de Catalunya l'any 2003 sota les sigles del PSC, tot i que com a independent. Anys després Toni Comín acabaria afiliant-se al partit, que abandonaria el 2014. Només un any després, i abraçat per Oriol Junqueras, concorria a les eleccions de Junts pel Sí en un dels llocs de sortida que la coalició havia reservat a ERC. Ara bé, ho feia com a independent. El mateix posicionament que ha adoptat en aquests comicis europeus, en què ha sigut el número 2 de la candidatura de Junts per Catalunya-Lliures per Europa, encapçalada per Carles Puigdemont.

PSOE

Josep Borrell Fontelles

Cap de llista | @JosepBorrellF

(La Pobla de Segur, 1947) Tot i intentar representar la quota catalana del partit, Josep Borrell mai ha militat al PSC, sinó al PSOE. Sota aquestes sigles ha estat al capdavant de la secretaria d'estat d'Hisenda, ha encapçalat el ministeri d'Obres Públiques i Transports i ha sigut el titular del ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació amb el govern de Sánchez. L'àmplia experiència a les institucions espanyoles, però, no l'ha portat a la presidència del Govern, un càrrec que ha perseguit des dels inicis. Tot i això, Borrell sí que va capitanejar el Parlament Europeu, òrgan del qual va ser president entre el 2004 i el 2007. Tres anys més tard, l'any 2010, va abandonar l'Eurocambra per liderar l'Institut Universitari Europeu de Florència (IUE), un càrrec que va compaginar amb una cadira al consell assessor internacional de l'empresa Abengoa i que el va forçar a dimitir per un conflicte d'interessos. En tot cas, el president Sánchez ha optat per Borrell per actuar com a contrapès dels representants sobiranistes que també tindran veu a Brussel·les la legislatura vinent.

Javier López Fernández

Número 4 | @fjavilopez

(Madrid, 1985) Com el seu col·lega Ernest Urtasun, Javi López també repetirà com a eurodiputat la legislatura vinent. Jurista de formació, López va ser l'escollit per representar el PSC en la comitiva socialista a Europa, malgrat que en els últims mesos ha defensat que "el català més universal que hi ha" és Josep Borrell. Sigui com sigui, López ha sigut el representant espanyol més jove a l'Eurocambra, on ha format part de les comissions d'Afers Exteriors i d'Ocupació i Afers Socials. El seu vincle amb la política europea i global, amb tot, ve de lluny. De fet, López va començar l'activisme polític a les Joventuts Socialistes arran de les mobilitzacions contra la guerra de l'Iraq, des d'on va fer el salt a l'Ajuntament de Barcelona i, posteriorment, a la comissió executiva del PSC.

ERC - Ara Repúbliques

Oriol Junqueras i Vies

Cap de llista | @junqueras

(Barcelona, 1969) Divendres passat, a Oriol Junqueras se li va suspendre oficialment l'acta de diputat al Congrés tot i haver sortit escollit el 28 d'abril. Dos dies després de la suspensió, els catalans li tornaven a fer confiança. Així, el líder d'ERC torna al Parlament Europeu deu anys després, on l'any 2009 va ocupar l'escó número 250. Aleshores el seu objectiu era "fer sentir la veu dels Països Catalans a Europa i lluitar perquè Catalunya tingui representació directa a les institucions europees". Una voluntat que, malgrat el context, no ha canviat del tot. Però ara Junqueras serà candidat a presidir la Comissió Europea, tal com va comunicar l'Aliança Lliure Europea, el grup parlamentari del qual forma part la llista Ara Repúbliques.

Diana Riba i Giner

Número 2 | @DianaRibaGiner

(Barcelona, 1975) Pedagoga i exllibretera, la vida de Diana Riba ha experimentat un gir de guió. Després de l'empresonament de la seva parella, Raül Romeva, Riba va decidir fer un pas endavant i llançar-se també a la política d'altura. Tot i que mai ha tingut carnet de cap partit, la pedagoga va assegurar que "sempre ha sentit aquest motor polític, que no necessàriament s'ha de desenvolupar en un partit". La seva parella, Romeva, va encapçalar la lluita contra el canvi climàtic, la sostenibilitat i la pau durant anys a l'Eurocambra i, des d'avui, serà Diana Riba qui alçarà la veu per, a més, "denunciar la realitat de Catalunya i, a més, defensar que a Europa els drets individuals i col·lectius siguin més forts que els estats i el poder econòmic". El d'eurodiputada, doncs, serà el primer càrrec públic de Riba que, no obstant això, des del novembre del 2017 és tresorera de l'Associació Catalana de Drets Civils.

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs)

Jordi Cañas Pérez

Número 6 | @jordi_canyas(Barcelona, 1969)

"Catalunya és la meva terra, Espanya és el meu país i Europa el meu futur". És una de les frases que ha proclamat reiterades ocasions Jordi Cañas, ideòleg del logo del cor amb les tres banderes que va acompanyar el triomf d'Inés Arrimadas a les urnes del 21 de desembre del 2017. Amb els resultats d'aquest diumenge, Cañas torna a la primera línia política. "Tornaré", va assegurar l'any 2014, després d'abandonar l'acta de diputat al Parlament de Catalunya arran de la seva imputació per frau fiscal. Una investigació que va quedar en no-res. Després de passar pel PSC, Cañas es va convertir en l'home fort d'Albert Rivera i en un dels ideòlegs de la formació taronja a Catalunya. Ara fa el salt a Brussel·les, on ja té experiència després d'haver servit com a assessor de Juan Carlos Girauta el 2014.

Unides Podem Canviar Europa

Ernest Urtasun Domènech

Número 3 | @ernesturtasun

(Barcelona, 1982)

Candidat de Podem però diplomàtic. Portaveu d'Iniciativa i defensor d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Ernest Urtasun ha revalidat l'escó a l'Eurocambra, on aquesta legislatura passada ha ocupat el mateix despatx que el seu excompany de files Raül Romeva –ara senador– va tenir quan va ser europarlamentari. A diferència dels seus col·legues de La Izquierda Plural, la candidatura amb què va concórrer als últims comicis europeus, es va integrar al grup dels Verds/ALE, sensible a la qüestió catalana. Sigui com sigui, l'activisme polític d'Urtasun està influït per la militància dels seus pares a l'antic PSUC. En la seva etapa a Iniciativa, va ser portaveu dels Joves Verds Europeus i, anys més tard, va representar la formació en la Cimera del Clima de Copenhaguen, l'any 2009, en el marc del Fòrum Europeu de Joventut.

PP

Dolors Montserrat i Montserrat

Cap de llista | @DolorsMM

(Sant Sadurní d'Anoia, 1973)

Tot i haver donat suport i liderat la campanya fallida de Mª Dolores de Cospedal a la presidència del PP l'estiu passat, Pablo Casado va concedir a Dolors Montserrat el càrrec de portaveu del partit al Congrés de Diputats després de la moció de censura a Mariano Rajoy. Una feina que va resultar força incompatible pel gir extremista del partit i el tarannà dialogant de Montserrat. Davant la situació, l'exministra de Sanitat ha optat per fer el salt a la política europea després d'haver passat per tots els estrats de la política: regidora a l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, membre del comitè executiu dels populars catalans i diputada estatal per Barcelona des del 2008. No obstant això, Montserrat ha aconseguit una fita: ser l'única representant catalana del partit a les institucions europees, com també ho va ser en l'executiu Rajoy.