Els eurodiputats debaten incloure els crims contra la Constitució a les euroordres

Brussel·lesUn dels intents més evidents del constitucionalisme espanyol de frenar la voluntat de l’independentisme de fer arribar la judicialització del Procés a Europa té lloc a l’Eurocambra. Quan els polítics independentistes van marxar a l’exili va començar un periple judicial en què les autoritats espanyoles s’han entrebancat en diverses ocasions, sobretot quan els tribunals d’Alemanya i Bèlgica han rebutjat extradir-los automàticament. Davant aquesta situació, els partits espanyols autoanomenats constitucionalistes van engegar una campanya a les institucions europees per reformar el sistema de les euroordres. Avui arrenca al Parlament Europeu un nou capítol d’aquest intent amb la presentació de l’esborrany d’un informe que ha redactat un eurodiputat del PP, però que compta també amb parlamentaris Cs i Vox com a ponents a l'ombra. L'informe planteja que els crims “contra la integritat constitucional” permetin l’extradició automàtica.

Aquests tres partits, amb el suport del PSOE, van demanar diverses vegades a la Comissió Europea una reforma del sistema d’euroordres que evités casos com el de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i també el raper Valtònyc. El comissari de justícia del mateix grup que Cs (Didier Reynders) va mostrar-s’hi disposat amb la boca petita i molta cautela, però fonts diplomàtiques espanyoles ja admetien a principis de la legislatura europea que seria molt difícil trobar la predisposició a la UE. Tot i això, des de l’Eurocambra, en el marc del comitè de Llibertats Civils, Justícia i Interior (LIBE), presidit per l’eurodiputat socialista Fernando López Aguilar, s’ha impulsat l’elaboració d’un informe amb què el PP, Ciutadans i Vox busquen pressionar perquè es canviï el sistema.

La pandèmia ha endarrerit tota l’activitat parlamentària a Brussel·les, i el que estava previst per a la primavera tot just comença aquesta setmana. Els eurodiputats de LIBE podran començar el procés per debatre i esmenar l’esborrany d’informe sobre la reforma de les euroordres que ha elaborat l’eurodiputat popular Javier Zarzalejos, com a ponent principal, juntament amb Maite Pagazaurtundúa (Cs) i Jorge Buxadé (Vox), com a ponents a l’ombra. Per a la resta de grups parlamentaris els ponents a l’ombra són Roberti Franco (socialdemòcrata italià), la francesa dels Verds Gwendoline Delbos-Corfield i la irlandesa de l’Esquerra Unitària Clare Daly.

Informe no vinculant

Es tracta d’un informe no legislatiu, que, una vegada esmenat i aprovat en comitè i en ple, es pot enviar a la Comissió, que no està obligada a tenir-lo en compte. L’esborrany se centra en aspectes tècnics i no parla de casos concrets, però sí que demana obertament a la Comissió que estudiï “l’ampliació de la llista de delictes” que permeten l’extradició automàtica dins la UE. Ara són 32 delictes, entre els quals no hi consta la rebel·lió o la sedició per la qual es demana l’extradició de la majoria d’exiliats catalans.

D’aquí que el text que redacta Zarzalejos consideri “important” que s’hi incloguin delictes contra “l’ordre públic i la integritat constitucional”. Però una altra de les propostes, segons explica Pagazaurtundúa, és que en lloc de tenir en compte un llistat tipificat de noms de delictes es faci una descripció del crim i dels béns jurídics afectats, per evitar problemes en la doble incriminació.

Tot plegat es debatrà primer en l’àmbit del comitè LIBE, que haurà de consensuar esmenes i després aprovar-lo per elevar-lo al ple i presentar-lo a la Comissió. El procés hauria d’acabar a finals d’any. Aleshores, però, queda en mans de la Comissió decidir si estudiar la proposta de l’informe o no, ja que és l’executiu comunitari l’únic que pot engegar la reforma.