El Parlament Europeu presentarà observacions al TJUE sobre la immunitat de Junqueras
Sassoli accepta la petició dels eurodiputats d'aportar l'opinió dels serveis jurídics de l'Eurocambra
Brussel·lesEl pròxim 14 d'octubre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb seu a Luxemburg celebrarà la vista oral en què s'abordarà el conflicte sobre l'escó al Parlament Europeu i la immunitat parlamentària del líder d'ERC escollit eurodiputat, Oriol Junqueras. Davant d'aquest cas, el tribunal va preguntar a l'Eurocambra si volia aportar-hi informació o si tenia alguna observació a fer i aquest dimarts una majoria d'eurodiputats del comitè parlamentari competent han decidit que així es faci. Europarlamentaris socialistes, verds i liberals han votat a favor d'instar el president del Parlament Europeu, el socialista David Maria Sassoli, que enviï les observacions de l'Eurocambra per al procés judicial. Per tant, que el Parlament Europeu s'hi impliqui. Seguidament, tal com ha confirmat un portaveu de l'Eurocambra a l'ARA, Sassoli seguirà les indicacions i demanarà als serveis jurídics que redactin les observacions corresponents. Hi ha temps fins al 23 de setembre.
El Parlament Europeu s'ha mantingut al marge de manera reiterada en les anteriors ocasions en què s'ha vist obligat a pronunciar-se sobre el veto a la presa de possessió com a eurodiputat d'Oriol Junqueras però també dels altres polítics que van ser elegits europarlamentaris i que van topar amb la Junta Electoral Central: Carles Puigdemont i Toni Comín. Tant per boca de l'aleshores president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, com per via dels seus serveis jurídics es va repetir que el Parlament Europeu no és el responsable de decidir qui pot o no prendre possessió de la seva acta, sinó que són les autoritats nacionals les que fan efectiu el nomenament i envien al Parlament Europeu un llistat amb les notificacions oficials dels càrrecs electes.
En el cas de Puigdemont i Comín, la Junta Electoral Central (JEC) va decidir que havien d'anar físicament a jurar la Constitució espanyola a Madrid per poder ser eurodiputats, decisió que l'expresident i l'exconseller ja han recorregut. Però en el cas de Junqueras, la Junta Electoral Central li va impedir sortir de la presó a jurar el càrrec (com sí que va poder fer amb el seu escó del Congrés de Diputats) i, per això, el líder d'ERC va decidir elevar el cas a Luxemburg en forma de qüestió prejudicial, que el Tribunal Suprem va acceptar, sobre l'abast de la immunitat que obtenen els eurodiputats.
La decisió del comitè d'Afers Legals
És en aquest procés en què l'Eurocambra ha estat consultada per part del TJUE i malgrat l'oposició dels membres del Partit Popular Europeu i dels Conservadors i Reformistes, els eurodiputats del comitè d'Afers Legals han decidit que el Parlament Europeu sí que ha de pronunciar-se, com han confirmat a l'ARA fonts parlamentàries de les diverses formacions. En el cas dels membres del Partit Popular espanyol, consideren que com que Junqueras no és eurodiputat l'Eurocambra no ha de dir res davant el Tribunal. De fet, el ponent responsable de redactar el text, el popular francès Geoffroy Didier, insisteix que la seva intenció "no és immiscuir-se en els afers interès d'Espanya, sinó assegurar que es respecten els principis legals establers pel TJUE" i remarca que el debat tracta sobre els drets i deures dels parlamentaris i no sobre Catalunya.
Però, finalment, socialistes, verds i liberals hi han votat a favor, cosa que suposa instar el president de l'Eurocambra a través d'una carta en què demani als serveis jurídics del Parlament que redactin l'opinió jurídica de l'europarlament sobre la qüestió.
Consultat per l'ARA, el vicepresident del comitè d'Afers Legals, Ibán García Blanco (PSOE), considera que és positiu que l'Eurocambra s'impliqui en el cas i aporti la seva argumentació jurídica. A més, assegura que "no hi ha cap temor" del posicionament del Parlament Europeu perquè ja hi ha jurisprudència sobre aquesta qüestió i perquè el tema en qüestió (l'abast de la immunitat i els privilegis dels europarlamentaris) és d'interès i rellevància. De fet, el document aprovat pel comitè al qual ha tingut accés l'ARA argumenta que "la intervenció" del Parlament és "apropiada", ja que es debat sobre els privilegis dels europarlamentaris.
Anteriorment, sota el mandat de Tajani, els serveis jurídics havien conclòs que la decisió que preval és la de la JEC, i fonts parlamentàries reiteren que la cambra europea no té legislació electoral pròpia. El mateix Tajani ho va dir en declaracions als mitjans després que alguns dels seus vicepresidents li demanessin explicacions per haver vetat l'entrada de Puigdemont i Comín a la cambra després de les eleccions. Com apunta García Blanco, és justament aquesta jurisprudència la que faran servir un altre cop amb tota probabilitat els serveis jurídics del Parlament per presentar les seves observacions al tribunal de Luxemburg.