L'eurocambra afirma que la Junta Electoral decidirà si Junqueras es pot presentar a les europees
El Parlament Europeu no té legislació electoral pròpia
BarcelonaLa Junta Electoral Central és l'òrgan competent per decidir si el president d'ERC, Oriol Junqueras, pot encapçalar la llista dels republicans a les eleccions europees del 26 de maig, ja que el Parlament Europeu no té legislació electoral pròpia. Així, tal com ha assegurat el director general de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, en una comissió en el Parlament, si la Junta Electoral valida la llista republicana i Junqueras és escollit eurodiputat, l'eurocambra no vetarà l'exvicepresident de la Generalitat.
Junqueras, empresonat al centre penitenciari de Lledoners, liderarà la llista d'ERC, EH-Bildu i BNG, que es va presentar el 25 de gener a Santiago de Compostel·la en un acte protagonitzat per la número dos de la coalició, la pedagoga Diana Riba, que és la parella de l'exeurodiputat Raül Romeva.
El portaveu del Parlament Europeu alerta de l'auge de l'extrema dreta
En la compareixença, Buch també ha augurat que "probablement les forces d'extrema dreta tindran més diputats al Parlament Europeu" ja que és "probable" que els diputats de la formació italiana Lliga Nord arribin als vint diputats i que l'AfD alemanya i l'FPÖ austríac augmentin en escons. A més, ha dit –sense anomenar Vox– que "segurament algun partit espanyol d'extrema dreta també obtindrà representació". En aquest sentit Buch ha remarcat que "aquestes eleccions europees són unes de les més importants de la història de la Unió" i ha remarcat "la importància d'anar votar" en els comicis del 26 de maig, ja que el Parlament Europeu és l'única institució de la UE escollida directament pels ciutadans.
Buch també ha especulat sobre la possible coalició que decidirà el president de la cambra europea. "El Parlament Europeu cada vegada estarà més fragmentat. Per primer cop els socialdemòcrates i els democristians no sumaran el 50% de representació i necessitaran els liberals, els verds i l'esquerra unitària". "Evidentment –ha puntualitzat Buch– les coalicions en temes concrets poden fluctuar".
L'independentisme retreu el silenci de la UE sobre els presos i exiliats
Al seu torn, el diputat de Ciutadans David Bertran ha relacionat l'onada euroescèptica que viu el Vell Continent amb l'actualitat política catalana. "«La Unió Europea és un club d'estats decadents i els catalans haurien de tenir dret a un referèndum», aquesta frase la podria haver dit Marine Le Pen, però la va dir Carles Puigdemont el novembre del 2017", ha dit el parlamentari de la formació taronja, que ha dit de Puigdemont que és "l'encarnació del populisme nacionalista que s'escampa per Europa". El diputat del PP Santi Rodríguez ha esmenat les paraules de Bertran i ha assegurat que no es pot qualificar d'eurofòbica la posició de l'independentisme respecte a la Unió Europea, però lamenta que de vegades expressin "antipatia" respecte a la UE i que no li donin el seu suport de manera "neta i clara".
Des de l'altre costat de l'espectre polític català, el diputat d'ERC Ruben Wagensberg ha retret a Duch el "silenci" de les institucions de la UE respecte a la situació dels presos polítics i exiliats independentistes i la repressió de l'estat espanyol. També ha recordat els exeurodiputats empresonats Oriol Junqueras i Raül Romeva, i ha regalat al portaveu del Parlament Europeu l'últim llibre de Romeva, 'Esperança i llibertat' (Ara Llibres).
La diputada de JxCat Anna Tarrés s'ha queixat que l'anunci del Parlament Europeu que en castellà porta per eslògan 'Esta vez voto' per incentivar el vot a les eleccions del 26 de maig no estigui en català, i ha criticat la institució per la seva política lingüística. Buch ha respost que pròximament l'espot i la campanya també seran en català i ha recordat que el web de l'eurocambra es pot consultar en català.
Al seu torn, la diputada del PSC Esther Niubó i la diputada dels comuns Susana Segovia han considerat que la Unió Europea hauria de destinar més fons a polítiques socials i han remarcat la necessitat d'arribar a un acord per abordar les onades migratòries.