Eulàlia Reguant: “Hem d’abordar una reforma de l’impost de successions”

BarcelonaLa diputada de la CUP Eulàlia Reguant va participar activament en les negociacions entre Junts pel Sí (JxSí) i la CUP. En aquesta entrevista, defensa l’acord que va permetre la investidura de Carles Puigdemont i el compromís de 18 mesos de legislatura. També advoca per reformar l’impost de successions.

Malgrat l’acord JxSí-CUP, la primera votació al Parlament, sobre la paga extra dels funcionaris, es va salvar in extremis.

Ens hauria agradat no arribar a un acord en el mateix ple i poder-ho solucionar abans, però no va ser possible. És un acord [poder pagar la paga extra en diferit] al qual s’arriba amb tots els grups parlamentaris i els sindicats de la funció pública. No es tractava de trobar un acord JxSí-CUP sinó una solució de tots.

En teoria, però, hi ha un acord d’estabilitat parlamentària.

Esperem que situacions com aquestes no es repeteixin, no perquè la CUP voti sistemàticament tot el que digui JxSí, sinó perquè en situacions així puguem trobar solucions prèvies els dies abans del ple.

La prova de foc serà aprovar uns pressupostos. ¿Pensen implicar-se en la negociació?

S’han de treballar, hem de veure què preveuen, si responen a coses que hem parlat amb JxSí, com inclouen el pla de xoc, si podem anar més enllà o com augmentem ingressos. Ho hem de treballar amb la militància i també amb JxSí i el Govern.

¿Han de ser expansius els comptes perquè vostès els aprovin?

Haurien de ser expansius, però sabem que les finances de la Generalitat estan ofegades i intervingudes. Segurament no es podrà canviar tot de dalt a baix, però hem de poder respondre a necessitats socials.

¿I és pitjor del que s’imaginaven la situació financera?

És molt dura, sí. Ara bé, s’ha de ser valent i trobar nous ingressos que facilitin mesures de més dotació pressupostària.

Quina solució s’imagina?

Nous impostos sobre temes mediambientals, que JxSí ja proposava, i hem d’abordar la reforma de l’impost de successions. Entenem que no és agradable i que genera un debat social enorme, però la problemàtica social és molt preocupant. Hem de poder fer-ho, no ens podem quedar de braços plegats mantenint els llindars de l’impost actual, no generem ingressos suficients.

On posaria el límit?

No ho sé, s’ha de parlar. Vam començar a parlar-ho amb JxSí, però no hi va haver consens.

Si no, que no comptin amb la CUP?

Si realment aquesta legislatura és per construir la República Catalana, podem analitzar moltes coses. Però hem de veure passos decidits, no mantindrem l’estabilitat d’una autonomia.

Quins passos decidits?

Entrar els tres projectes de llei a què ens vam comprometre en la declaració del 9-N. La llei d’hisenda pública, la llei de seguretat social i la llei de transitorietat jurídica. Són les que ens han de permetre, d’aquí 18 mesos, fer unes eleccions constituents per començar a elaborar la Constitució catalana.

¿Ha decaigut la qüestió de confiança al president al cap de 10 mesos?

No vam decidir que decaigués. Era una proposta que va fer Artur Mas en la sessió d’investidura i continua estant al pack d’acord per a la independència. Entenem que anava lligat a una presidència concreta però creiem que seria positiu que es fes.

El mandat ha de ser de 18 mesos?

En totes les converses, s’ha parlat de 18 mesos. Si no és així haurem d’explicar moltes coses a la gent. Ens hem compromès tots a treballar perquè d’aquí 18 mesos hi pugui haver unes eleccions constituents. No serà senzill, però ja ho sabíem.

¿Però estan d’acord que en aquest mandat no hi haurà una DUI?

Tenim majoria per iniciar el procés, no per fer una DUI. D’aquí 18 mesos haurem de ratificar que hem ampliat la majoria i tenim més del 50%.

¿Creu que és una bona notícia que la comissió de procés constituent sigui d’estudi i no legislativa?

L’ideal era que fos legislativa. No ens hem d’amagar d’això. Però també entenem que hem de comptar amb més gent. Catalunya Sí que es Pot s’hi incorporarà si és d’estudi, i com més siguem millor.

¿La CUP va fer bé donant el vistiplau a Puigdemont?

Sí. Teníem clar que l’acord responia a moltes coses que havíem plantejat en les negociacions. Se’ns va demanar que fos Artur Mas qui proposés el nou candidat i ho vam acceptar. Vam saber el nom de Puigdemont una hora i mitja abans de la compareixença pública [de Mas].

La proposta feia fora Artur Mas.

El no a Mas no era un caprici, hi havia una raonament polític darrere. No és per la persona en concret sinó per tot el que comportava, pel seu lideratge hiperpersonalista. Hem de generar més adhesions al projecte i era necessari fer canvis.

On veia l’hiperpersonalització?

Durant tres anys s’ha generat un cordó sanitari al voltant d’Artur Mas en què el procés era ell. Ara demostrem també als poders fàctics de Madrid que focalitzar els esforços en una persona no serveix de res.

Mas està processat per l’Estat.

És el president del 9-N, però també és el president que el gener del 2015 es va negar a convocar eleccions quan tothom l’hi demanava. Veníem d’un any i mig de xantatge continu.

¿Antonio Baños es va precipitar anunciant que plegava?

Per a mi, sí. M’hauria agradat que aguantés fins a esgotar el termini per a la investidura, independentment de si hi havia acord o no.

¿Com veuria la CUP un govern de Pedro Sánchez amb Podem?

No tinc clar que Pedro Sánchez, en el que té a veure amb el referèndum o la República Catalana, sigui diferent de Mariano Rajoy. Ja fa molts anys que la CUP va entendre que dels governs de Madrid, poca cosa se’n pot esperar.