Rodrigo Terrasa: "Ayuso em recorda molt Francisco Camps"

ValènciaFrancisco Camps, Rita Barberá, Juan Cotino o Alfonso Rus. Aquests són els protagonistes de La ciudad de la euforia. Una hipótesis de la mafia (Libros del KO), la radiografia de vint anys de govern del PP al País Valencià que ha fet el periodista Rodrigo Terrasa.

El primer que crida l'atenció del seu llibre és com són d'estrafolaris els personatges.

— Sí, quan es deia que a València érem els més corruptes jo mai vaig tenir la sensació que aquí es furtés més, però sí que tenia la certesa que els nostres personatges eren insuperables. El cas Gürtel va estar a tot arreu, però aquí qui ens envien és el Bigotes [Álvaro Pérez]. I hem tingut el "ionqui dels diners" [Marcos Benavent]. Potser és el semenfotisme [estereotip sobre el suposat conformisme de molts valencians] o potser és la part festera, el que ha alimentat aquest tipus de personatges. És com quan Alfonso Rus deia: "Si em voteu, tots tindreu un Ferrari com jo", i això, en lloc de provocar indignació, generava rialles.

Potser patim un excés de nihilisme.

— Sí, havíem normalitzat cert tipus de comportaments que eren un escàndol absolut. Jo ho he vist ara de nou amb [Isabel Díaz] Ayuso, que a mi em recorda en moltes ocasions Francisco Camps. A mi m'al·lucinava quan a Camps se'l condemnava per ocultar informació i ell, amb la seva hipèrbole permanent, contestava que el seu era "el govern més democràtic d’Europa i el que tenia més suport dels votants de les democràcies occidentals". I aquesta era la seva resposta. I jo sento ara Ayuso dir que a Madrid no et pots trobar amb la teva ex, que som l'enveja del món perquè et pots prendre una canya a qualsevol lloc...

No són fenòmens estranys, a la política: Donald Trump, Silvio Berlusconi...

— Sí, és aquesta apel·lació a un sentiment de madrilenyisme, que és una mica el que va fer Camps. És això de "tothom està contra nosaltres i som l'enveja del món i per això ens ataquen". Qualsevol crítica al PP valencià era perquè ens tenien enveja. "Zapatero ens odia", "Els catalans ens odien", "Ens volen furtar l'aigua", "Ens volen llevar l’AVE"... És el mateix tipus de discurs que Ayuso. I funciona.

Explica que arran de publicar el llibre no ha parat de rebre missatges a Twitter en què li retreuen que publiqui un llibre sobre el PP valencià i no sobre el PSOE andalús i el cas dels ERO. ¿Hi ha diferència entre partits quan parlem de corrupció?

— Crec que no és tant una qüestió ideològica com [d'anys] de permanència en el poder. Quan em vaig traslladar de València a Madrid em va tocar anar força sovint a Andalusia. I m'al·lucinava comprovar que era la mateixa manera de governar i el mateix tipus de missatges, els que traslladava el PSOE a Andalusia que el PP a la Comunitat Valenciana. I no crec que fos gaire diferent del que va fer CiU a Catalunya. Al final crec que la clau és la sensació d'impunitat que et dona governar durant tants anys i creure't absolutament intocable i imbatible.

Creu que es podria repetir la corrupció que va tenir lloc al País Valencià en el període 1995-2015?

— Crec que sí. Amb tot, ara hi ha més controls, molts més mitjans de comunicació. Crec que els mitjans abans podíem tapar més que ara, perquè si no ho publiques tu ho publicarà algú altre. També és cert que ara gairebé cap partit pot governar per si sol i és molt més difícil que el PSPV faci una cosa així si comparteix govern amb Compromís i Unides Podem que si estigués sol.

Quin va ser el paper de l'oposició en aquelles dues dècades?

— La meva sensació és que el PSPV es va acomodar. Estaven més preocupats pels seus problemes interns que pels dels valencians.

¿Potser hi va influir el fet de disposar de càrrecs a consells d'administració?

— Segur que sí. Estaven al consell d’Emarsa [empresa pública que va gestionar la depuradora de València] i aprovaven els comptes cada any mentre era saquejada [23,5 milions d'euros].

Explica que en els anys de govern del PP valencià els periodistes van fracassar. Per què?

— Vam arribar tard i no vam saber explicar el que estava passant i les seves conseqüències. També hi ha certa irresponsabilitat del ciutadà. No va passar res fins que no va esclatar la crisi i la gent se'n va anar a l'atur i, ja sense res a la nevera, engegava la tele i veia Rus comptant bitllets o l'altre explicant que era un ionqui dels diners, i és aleshores quan se'ls van inflar les pilotes i quan el PP va caure.

Alguns funcionaris han estat també imputats.

— Per a mi eren víctimes. En conec una que quan es va assignar una campanya a Orange Market [empresa de la Gürtel] ella va firmar i va quedar imputada i el conseller no. És el que passa amb Camps, que la gent no s'explica per què no està imputat en res. Doncs perquè com més alt és el càrrec, menys firma.