Els Estats Units donen suport al 155 “per mantenir Espanya unida”

Barcelona / LondresLa comunitat internacional va fer pinya ahir amb l’estat espanyol. Com si formessin part d’un guió ben pautat, les declaracions de suport a “l’ordre constitucional i la legalitat” i a la “integritat territorial” d’Espanya es van anar succeint al llarg de tot el dia, començant per l’ONU i l’OTAN i acabant pel govern de Donald Trump als Estats Units.

“Catalunya és una part integral d’Espanya i els Estats Units donen suport a les mesures constitucionals del govern espanyol per mantenir Espanya forta i unida”, deixava clar la portaveu del departament d’Estat dels EUA, Heather Nauert, en un comunicat de tres línies. Poc després, la portaveu de la Casa Blanca, Sarah Sanders, va reiterar el suport de Trump “a una Espanya unida”.

A la seu de l’ONU a Nova York, els periodistes van preguntar sobre el tema a Farhan Haq, portaveu d’António Guterres. “El secretari general anima totes les parts a buscar solucions dins del marc de la Constitució espanyola i a establir canals polítics i legals”, va dir Haq, sense oblidar que “segueix sent un assumpte intern”. Amb la mateixa al·lusió a “l’ordre constitucional” i “l’assumpte intern” van respondre fonts de l’OTAN a les preguntes d’Efe.

També va sorgir la pregunta durant la roda de premsa del president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, sobre el procés de pau. Al·legant que encara “havia d’assimilar la informació”, Santos es va limitar a afirmar que vol “una Espanya unida” perquè és “el que convé al món”. L’executiu argentí de Mauricio Macri sí que va fer un comunicat oficial, a través del ministeri d’Exteriors, on deia que “analitza amb preocupació” la situació, i confia que el govern de Rajoy podrà, “a través del diàleg, restablir la legalitat i l’ordre constitucional, garantint els drets i llibertats de tots els ciutadans i la unitat i integritat territorial”.

Qüestions d’interessos

El Kremlin es mantenia amb un baix perfil, potser per no posar en qüestió el seu suport a la independència de Crimea respecte a Ucraïna, un estat que, tal com era d’esperar, va sortir de seguida a defensar la integritat territorial espanyola. El govern rus s’ha mantingut fins ara en la línia de no opinar sobre un “assumpte intern” espanyol -ahir un portaveu va limitar-se a fer servir aquesta expressió-, però no s’ha estat d’utilitzar el cas català per criticar la “doble moral” internacional, amb “lluitadors bons per la llibertat” en uns casos -com els processos d’independència de les repúbliques exsoviètiques- i “separatistes que no poden defensar els seus drets ni amb l’ajuda de mecanismes democràtics” en d’altres, tal com va expressar Putin fa uns dies.

Els interessos i llegats històrics es van posar de manifest. “A diferència de com altres estats van reaccionar davant de la declaració unilateral d’independència de Kosovo, la postura de Sèrbia és de principis i no accepta cap acte unilateral enlloc, inclosa Catalunya”, va dir el ministre d’Exteriors serbi, Ivica Dacic. També al Caucas, on hi ha les autoproclamades repúbliques d’Abkhàzia i Ossètia del Sud, Geòrgia es va alinear “contra els separatismes”, mentre que Abkhàzia -només reconeguda per Rússia i Veneçuela- va dir que estava disposada a reconèixer l’estat català si se l’hi demanava.