Mig any sense ETA i sense gestos del govern espanyol per blindar la pau

BarcelonaDes que el 20 d'octubre ETA va anunciar la fi de la seva activitat armada, una nova era ha arribat al País Basc. Les mesures de seguretat cap a càrrecs públics i empresarials s'han relaxat i la presència de l'esquerra abertzale a les institucions s'ha normalitzat, tot i que no sense dificultats. Tot i això, els partits encara no s'han posat d'acord sobre quins han de ser els següents passos per blindar l'actual escenari i certificar la fi definitiva de la banda armada i el govern espanyol segueix defensant les pràctiques judicials i policials prèvies a l'anunci difós per la BBC i el 'Gara' fa mig any.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández, va afirmar ahir que la capacitat operativa d'ETA està molt malmesa i que el nou escenari és "esperançador" tot i que "no pot estar presidit per la ingenuïtat". De fet, el ministre va afirmar al gener que la banda armada estava intentant reconstruir el seu "aparell logístic" de forma "latent" i va garantir que les forces de seguretat de l'Estat seguirien actuant. De fet, des del 20 d'octubre s'han detingut 13 etarres i tres més han estat arrestats per complir condemna. Tampoc es preveuen canvis en la pràctica judicial i l'executiu estatal aposta per mantenir la 'via Nanclares', per la qual els presos etarres que es vulguin acollir al tercer grau o a la llibertat condicional hauran d'haver complert tres quartes parts de la condemna, desvincular-se de la banda armada, demanar perdó pels seus crims i comprometre's a pagar-ne la responsabilitat civil. Una via només usada per tres presos des de la fi de l'activitat armada. Aquesta mateixa setmana el Tribunal Constitucional ha avalat la 'doctrina Parot' davant els recursos presentats per 25 presos contra una fórmula que dificulta la reducció de les condemnes.

Una solució per afavorir la situació dels presos d'ETA que fa més anys que són entre reixes o que estan malalts i la legalització de Sortu són precisament dues reivindicacions que comparteixen –en diferent grau– PSE, PNB i l'esquerra abertzale. Els dos primers, però, no qüestionen el marc legal vigent com sí que ho fan els tercers, que exigeixen passos ferms del govern central i que tant ETA com ells puguin participar en el procés, una demanda compartida pels mateixos presos de la banda i un grup de 500 personalitats que ahir van presentar un manifest a Madrid, liderats pel premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel, l'escriptor José Luis Sampedro o l'economista Pedro Montes. Una possibilitat que exclou la ponència per la convivència i la pau impulsada pel Parlament basc amb els vots de PSE, PNB, PP i la majoria dels diputats d'Aralar –en contra de la seva direcció–, que només accepta comptar amb qui faci "una revisió crítica del passat a Euskadi", una fórmula destinada a vetar l'esquerra abertzale. Tot i això, de moment el govern espanyol no ha anunciat gestos per afavorir el procés, tot i que el lehendakari Patxi López els va intuir després de la seva reunió amb Mariano Rajoy. El PP, de fet, és conscient que haurà de realitzar algun moviment per limitar la dispersió dels presos però encara no el concreta ni hi posa data, i les associacions de víctimes el pressionen perquè no mogui fitxa.

També dificulten el procés les eleccions basques que es preveuen per al 2013 i que el PNB voldria avançar, ja que les enquestes dibuixen un escenari ajustat entre el partit d'Iñigo Urkullu i l'esquerra abertzale, que es disputarien la victòria –especialment si els segons poguessin comptar amb Arnaldo Otegi com a candidat ja fora de la presó–. És per això que els nacionalistes conservadors han començat a carregar contra els seus principals rivals electorals i han reforçat la seva vessant nacional.