ETA: "La independència és una reivindicació de plena actualitat"

BilbaoETA ha fet públic aquest diumenge un comunicat amb motiu de l'Aberri Eguna (dia de la pàtria basca), en el qual diu que la independència és una reivindicació "de plena actualitat" perquè per a Euskal Herria "cada vegada és més evident el perjudici de la subordinació".

El diari 'Gara' publica, en basc, un comunicat d'ETA, com és habitual en l'organització aquest dia. En aquest text es mostra esperançada respecte al futur d'Euskal Herria, i assegura que "hi ha país, hi ha projecte i hi ha via", encara que quan es refereix al present observa "negació i repressió per part dels estats", així com "una elit política i econòmica basca que pretén aixecar un mur davant del canvi".

En el comunicat, ETA denuncia que els estats espanyol i francès han recorregut "a tot per acabar amb el nostre poble", però es felicita perquè "Euskal Herria no solament segueix viva, sinó que està davant un repte històric per fer passos decisius cap a la llibertat".

Segons la seva opinió, hi ha motius de sobres per a això: la falta d'"oferta democràtica" per part dels estats; la "falta de solucions de l'autonomisme insubstancial", o els "canvis de calat" que s'estan registrant en els últims temps, especialment a Navarra.

Alerta, però, que seria un "error pensar que el canvi arribarà fàcilment". "Tal com ens ha ensenyat la trajectòria del cicle polític emprès fa quatre anys, en els àmbits de decisió tenen grans interessos per desactivar les condicions per al canvi".

ETA destaca que al capdavant d'aquesta "pretensió mesquina i antidemocràtica" hi ha els estats, que aquests anys "no han fet altra cosa que sabotejar l'opció de resoldre el conflicte i fer créixer la imposició".

Però també veu immersos en aquesta estratègia agents bascos: "Hi ha una elit política i econòmica que vol aixecar un mur davant del canvi, i lamentablement", afegeix, "els dirigents del PNB s'hi han sumat".

Davant això, ETA reivindica el document de l'esquerra abertzale "Euskal Bidea" ('Via basca'), presentat el setembre del 2013, una proposta "oberta, adaptada a la situació actual, factible i democràtica".

D'altra banda, situa l'altre gran repte en la "resolució de les conseqüències del conflicte, perquè és aquí on l'estat pretén generar resignació i dubtes respecte al desenvolupament del procés". "La forma més efectiva d'escapar d'aquest cep és enfortir el mateix procés d'alliberament".

En aquest àmbit, "la tasca prioritària a Euskal Herria ha de ser la repatriació i el retorn a casa dels presos, la situació dels quals ha arribat fins i tot a l'agenda internacional gràcies a la iniciativa "Arnaldo Otegi askatu" ('Llibertat per a Otegi').