ETA: dissidents i traïdors en el camí de la pau (I)
EXPERT EN EL CONFLICTE BASCEl principal partit polític fundacional de la coalició Herri Batasuna, l'any 1978, va ser HASI (Herriko Alberdi Sozialista Iraultzaleia). En el seu tercer congrés, el desembre del 1987, l'ona expansiva d'Hipercor es va plasmar en dures crítiques a una ETA que havia transgredit el límit principal de qualsevol organització que es té per político-militar: evitar víctimes civils. Anàlogament, aquella ETA que volia "matar botxins" i que segons el seu llibre d'estil ho va plasmar en el comissari torturador Melitón Manzanas i l'almirall Carrero Blanco, president franquista, passava a l'atemptat indiscriminat.
ETA criticava HASI en el seu butlletí Zutabe (núm. 47), i en el congrés, celebrat a Lekeitio, expulsaven el seu màxim dirigent, Txomin Ziluaga, a qui no li va valer ni tan sols ser cunyat de Xabier Larreategi (Atxulo), vell amic de Josu Urrutikoetxea (Ternera). Les versions de la purga varien segons qui les explica. En totes hi ha com a denominador comú la presència de Pakito Mujika Garmendia (Artapalo), un dels màxims dirigents de l'organització, sigui en forma de reunions bilaterals sigui en forma de transfiguració del clandestí al mateix congrés, amb el poder dels ferros, reals o virtuals, damunt de la taula.
Allò va ser traumàtic i quan vaig fer la primera entrevista oficial amb ETA, el 1988, el seu portaveu va respondre amb un no comment en preguntar-li per què Ziluaga va caure en desgràcia. Amb el temps, Txomin Ziluaga seria rehabilitat i reapareixeria en les llistes d'Euskal Herritarrok, el 1998, quan la pau de Lizarra-Garazi venia a donar la raó als que començaven a qüestionar la violència. Pakito va anar a parar al mako (presó) i allà va criticar des del pacifisme allò que havia defensat manu militari . Una carta duríssima contra la direcció d'ETA, datada l'agost del 2004, va fer que li arranquessin els galons, i ara ha quedat a l'hostil territori dels traïdors, transitant "la ruta antiga dels homes perversos", un gran llibre de l'antropòleg René Girard que segueix el recorregut dels qui van ser i ja no són.
L'atemptat d'Hipercor va ser un bon sotrac i va provocar dissidències que van ser considerades traïcions. Iulen de Madariaga, el primer teòric de la violència, va criticar Hipercor des de la presó de Fresnes, en una entrevista per carta, que conservo, teresianament escrita dreta però amb rengleres torçades.
La socialització del sofriment
Quan van seguir les morts dels polítics Miguel Ángel Blanco i Gregorio Ordóñez, el creador del front militar d'ETA, amb mentalitat i lèxic bèl·lics que encara avui se li escolen, va desplegar despietades crítiques contra la "socialització del sofriment" basada en el salt qualitatiu del "dany col·lateral". Madariaga presenta les primeres discrepàncies l'any 1986, basades en el doble eix de limitar els atemptats "selectius" i que fos el braç polític qui governés el militar, just el contrari del que va passar al congrés de HASI. Va passar un dia reunit amb Txomin Iturbe, Juanra Aramburu, ja morts, i Josu Urrutikoetxea.
La discrepància de Madariaga va esdevenir dissidència a partir del debat "Urrats berri" (Nous passos), posterior a la caiguda de la cúpula a Bidart, el 1992, però sir Iulen, doctor en dret per Cambridge, tenia un cervell que anava massa endavant respecte de l'estratègia oficial: han hagut de passar vint anys perquè es trobessin el seu discurs i l'estratègia oficial, el temps de la tornada dels mosqueters de messier Dumas. El 1992 Madariaga no estava a la llista oficial per integrar-se a la Mesa Nacional d'HB, però va ser el candidat més votat dels no proposats; alguns dels oficials, amb menys de la meitat de vots que ell, van ser mahaikides (membres de la Mesa).
I la dissidència va mutar a traïció: el van deixar com un paper d'estrassa. Un comunicat de KAS -l'ens aglutinador de l'esquerra abertzale en el seu conjunt (ETA inclosa)- el 15 de desembre de 1993, el tractava de "tonto útil" perquè havia criticat l'atemptat que va causar la mort del sergent major de l'Ertzaintza Joseba Goikoetxea.
