Condemna de 60 anys de presó al presumpte membre d'ETA que va assassinar dos policies a Barcelona el 1991
L'Audiència de Barcelona absolt el mateix acusat i a una altra presumpta etarra per la mort el 1992 del catedràtic Manuel Broseta per manca de proves
MadridL'Audiència Nacional ha condemnat el presumpte membre d'ETA Juan Jesús Narváez Goñi a 60 anys de presó per l'assassinat a boca de canó de dos policies nacionals, un d'ells funcionari en pràctiques, que es trobaven en un comerç de Barcelona el 13 de desembre de 1991, set mesos abans de la celebració de els Jocs Olímpics.
Narváez Goñi hauria format part aquell any del comando Ekaitz d'ETA junt a José Luis Urrusolo Sistiaga. Al migdia del 13 de desembre de 1991, els dos presumptes etarres van observar com dos agents uniformats es trobaven a l'interior del comerç i els van disparar "per l'esquena" quan es trobaven "absolutament desprevinguts i parlant despreocupadament amb el propietari i un dependent ", segons recull la sentència de la Secció Tercera de la Sala Penal.
En total, haurien disparat "indiscriminadament i a boca de canó" vint trets sobre l'agent José Garrido Martínez, que es trobava fent les pràctiques a l'Escola Bàsica del Cos, i el seu company Francisco José Delgado Navarro, que va ser greument ferit i va morir durant el trasllat l'hospital.
Absolts de la mort de Broseta
Tot i això, l'Audiència Nacional ha absolt per falta de proves Narváez Goñi i la presumpta membre d'ETA Itziar Alberdi Uranga, acusats d'haver assassinat el catedràtic i membre del Consell d'Estat, Manuel Broseta, el 15 de gener de 1992 quan sortia de fer classe a la facultat de dret de la Universitat de València.
La Secció Tercera de la Sala Penal ha absolt la parella en considerar que no hi ha elements incriminatoris suficients per acreditar la seva participació en l'atemptat, al marge de la declaració policial prestada pel també ex membre d'ETA Fernando Díez Torre. El testimoni d'aquest últim s'ha desestimat perquè durant el judici ha al·legat haver acusat Narváez i Alberdi per pressions policials. Els absolts van fugir de l'Estat fa 22 i anys i van ser detinguts a Mèxic l'any passat.
Els magistrats expliquen que les persones reconegudes a la Universitat no es corresponen amb els acusats, a excepció del reconeixement dut a terme per Fernando Díez Torre, que no va ser ratificat en el judici i, per tant, "no té cap valor incriminatori". En aquest punt, precisen que no es tractava d'un "testimoni directe", sinó que va relatar a comissaria el que "suposadament els acusats li havien explicat". Díez Torre es va negar a donar testimoni en el judici i va afirmar que havia incriminat a Narváez i Alberdi per pressions en dependències policials.
La sentència remarca també que les petjades dels acusats aparegudes en diversos objectes trobats en un pis franc no tenen valor perquè els estris no es consideren "directament" relacionats amb l'assassinat. A més, ressalta que les cartes confiscades a ETA no reflectien de manera "concreta i precisa" la participació dels acusats en aquest atemptat.
Responsable de la LOAPA
Tanmateix, la sentència sí que contempla que la direcció d'ETA va donar instruccions a membres no identificats dels seus comandos itinerants atemptar contra Broseta per ser un objectiu "primordial" per la seva rellevància, "no només com a professor d'Universitat, sinó també com membre del Consell d'Estat, responsable de la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic i membre del Consell d'Administració de diversos bancs espanyols".
Els també presumptes membres de l'organització armada Francisco Mújica Garmendia, José Luis Álvarez Santacristina i José Luis Urrusolo Sistiaga van ser condemnats com a inductors de l'assassinat de Manuel Broseta l'any 2003. L'Audiència Nacional els va imposar penes de 30 anys de presó als dos primers i una altra de 28 anys a Urrusolo Sistiaga, així com una indemnització de 800.000 euros als hereus de l'ex membre del consell d'Estat.