Un estudi de l'ANC indica que la independència podria fer baixar la taxa d'atur catalana al 6,6%

BarcelonaUn informe elaborat per l’economista i consultor d’empreses i institucions públiques Josep M. Vázquez per a la sectorial d'economistes de l'ANC indica que una eventual independència tindria un efecte molt positiu pel que fa a l'increment de l'ocupació. En concret, la creació d'un nou estat permetria crear 475.000 llocs de treball –la pràctica totalitat dels quals, en l'empresa privada– i reduir d'aquesta manera la taxa d'atur catalana fins al 6,6% –actualment supera el 19%–. L'estudi basa les xifres en el fet que Catalunya podria reinvertir el dèficit fiscal que deixaria de patir –calculat en uns 16.000 milions d'euros anuals– en infraestructures, en adequar l'administració pública a les noves necessitats i a recuperar i millorar els estàndards de l'educació i la sanitat.

D'aquesta manera, Vázquez calcula que una inversió en infraestructures de 5.000 milions anuals –el Pacte Nacional per a les Infraestructures 2009-2020 preveia unes inversions de l'Estat d'entre 4.500 i 5.000 milions anuals, les quals han quedat en realitat molt per sota d'aquesta xifra– permetria crear 44.404 llocs de treball directes. A més, segons l'efecte multiplicador descrit en diversos estudis econòmics, també se'n generarien 23.844 d'indirectes i 79.752 d'induïts.

Per altra banda, l'estudi assenyala que caldria contractar 42.750 nous empleats públics per adequar l'administració a la d'un estat i per revertir les retallades. D'aquestes incorporacions 5.250 serien per a serveis centrals –el 7,5% dels que hi ha ara a l'administració espanyola–, 2.500 per a la Hisenda pròpia, 385 per al Banc Central de Catalunya, 350 per reforçar l'Institut d'Estadística de Catalunya, 3.115 professionals de la Justícia, 6.652 nous Mossos d'Esquadra –el nombre de policies de l'Estat actius a Catalunya, part dels quals previsiblement voldrien incorporar-se al cos català–, 300 per a la Seguretat Social catalana, 17.350 empleats en diversos àmbits per revertir la reducció produïda a causa de les retallades –7.000 dels quals en l'àmbit de la sanitat– i, finalment, 13.500 professionals de l'educació per preveure noves demandes de places en l'ensenyament públic. Amb l'efecte multiplicador de la inversió pública, aquestes incorporacions també revertirien en la creació de llocs de treball indirectes i induïts, fins i tot en l'àmbit de la seguretat interna i internacional, on no s'ha previst una plantilla directa, però sí inversió en programes d'armament o de diferent tipus.

El cost de totes aquestes inversions en infraestructures i en noves incorporacions a l'administració pública seria d'uns 8.500 milions d'euros, una mica més de la meitat del dèficit fiscal anual que calcula que pateix la Generalitat. Amb aquesta quantitat es crearien 285.000 llocs de treball, el 43% dels quals induïts al sector privat, el 26% indirectes al sector privat, el 16% directes al sector privat, l'11% en sanitat i educació i el 4% en la resta de l'administració pública. Per tant, el 85% serien generats per empreses privades. La resta del dèficit fiscal es podria invertir de diferents maneres, segons ho decidissin els governants i els ciutadans, però amb aquesta despesa extra es podrien crear uns 190.000 llocs de treball addicionals. En total, per tant, l'impacte seria de 475.000 llocs de treball nous, el 12,5% de la població activa de Catalunya, cosa que significaria reduir l'atur del 19,1 fins al 6,6%.

L'ANC farà arribar aquest estudi als sindicats durant aquesta setmana per convèncer-los de l'impacte positiu de la independència en l'ocupació.