¿Són compatibles les estratègies internacionals de Puigdemont i d'Aragonès?

BarcelonaReunió amb el govern de Baden-Württemberg amb el gasoducte Midcat entre els temes d’interès. Visita a les instal·lacions d'IBM a Stuttgart, anunci d'una inversió de 10 milions de la multinacional Freudenberg a Parets del Vallès i visita al centre d'acollida de refugiats de Berlín. És el resum del viatge a Alemanya del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb agenda de diversos dies i seguiment diari dels mitjans com quan va anar ara fa uns mesos a França (també ha visitat Brussel·les i Escòcia), i que s'ha assemblat més als que feien els seus predecessors abans de l'eclosió del Procés que no pas als que feia Quim Torra la legislatura passada. No se l'ha sentit parlar, almenys en públic, ni d'autodeterminació ni de repressió –més enllà de respondre a alguna pregunta a la premsa catalana–, i ha focalitzat els objectius en les relacions econòmiques i de solidaritat. Tot plegat, mentre Puigdemont freqüenta la Catalunya Nord i organitza viatges –com el de Sardenya que li va costar la detenció– focalitzats en el Procés. ¿Són compatibles, les estratègies de Puigdemont i d’Aragonès?

Fonts del Consell per la República, que presideix Puigdemont, no en tenen cap dubte. La principal funció, expliquen a l’ARA, és precisament arribar allà on no pot arribar el Govern tenint en compte la persecució judicial, política i administrativa contra l’acció exterior de la Generalitat. Per això, que Aragonès no parli d’autodeterminació en els seus viatges –sí que ho va fer en la seva visita a Escòcia, on es va reunir amb Nicola Sturgeon– no els sorprèn, però tampoc els molesta. "Precisament, entre d’altres, anem pel món per explicar que el govern autonòmic es pot posar en problemes només per parlar d’autodeterminació", apunten les fonts de l’organisme privat, sotmès a la legislació belga. L'última decisió que han pres és l'impuls d'un "ministeri lliure d'Exteriors" que tot just comença ara a intentar captar "ambaixadors" arreu del món per explicar el conflicte català.

Aparentment, però, les estratègies semblen contradictòries. Per captar inversions, al Govern li interessa vendre Catalunya com una zona econòmicament pròspera i políticament estable i, en canvi, per generar complicitats amb una hipotètica Catalunya independent al Consell per la República li interessa denunciar que la repressió no s'atura i que Catalunya està coartada econòmicament i políticament per Espanya. En tot cas, que al viatge a Alemanya no hi hagi entrat l'autodeterminació o la repressió no vol dir que en l'agenda internacional d'Aragonès no hi puguin tornar a aparèixer.

Ara fa un mes el Parlament va aprovar una moció que el Consell considera una via més de la seva legitimació, que des del minut zero ha estat fruit de disputes sobretot entre JxCat i ERC. Les dues formacions, i també la CUP, van avalar "la tasca que duu a terme el Consell per la República en l’àmbit internacional gràcies a la llibertat que li proporciona actuar des de fora de l’estat espanyol". I l'objectiu, deien, ha de ser "donar a conèixer el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat i fer entendre que la seva resolució només és possible des del respecte del dret d’autodeterminació dels pobles". De fet, les reticències d’Esquerra amb el Consell tenen més a veure amb el fet que vulgui constituir-se en l'òrgan de decisió col·legiada de l'independentisme que no pas en la seva acció internacional de denúncia.

La convivència

Des de la Presidència de la Generalitat no volen obrir polèmiques sobre la compatibilitat de les dues estratègies. Fonts consultades per l'ARA exposen que cadascú té el dret d'aproximar-se a la seva acció exterior com consideri convenient, tot i que puntualitzen que "l'acció exterior del Govern la fa el Govern". La consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, també ha fet ja alguns viatges, més en la línia del president de la Generalitat que en la del Consell per la República. Per exemple, un dels més destacats la va portar a Brussel·les per intentar recuperar la interlocució amb la Unió Europea, absent des d'abans de l'1-O. Alsina es va reunir amb la comissària, Elisa Ferreira, encarregada de Cohesió i Reformes, i li va traslladar temes com les prioritats de la xarxa Pirineus Mediterrània, les “preocupacions” que la Generalitat té en relació amb la governança dels fons europeus a Espanya i la reivindicació del paper del català dins la Unió Europea. El Procés també va estar absent.

Quan es va donar a conèixer la proposta del "ministeri lliure d'Exteriors", Alsina de seguida va assegurar que no hi havia problema. Fonts del departament insisteixen que es pot treballar en "lògica de complementarietat" amb entitats que tenen "un vessant internacional i objectius que són bons per al país". També reivindiquen la feina feta des del primer dia per "augmentar el prestigi del país a l'exterior" i recorden que la consellera ja ha fet viatges a set països diferents.

L'amenaça latent

Una de les qüestions de fons que ho condicionen tot són les traves existents per fer política exterior en temps del Procés. Per exemple, hi ha la causa oberta del Tribunal de Comptes que amenaça amb embargar una quarantena d'alts càrrecs. Tal com va explicar fa uns mesos l'ARA, processos judicials com aquests preocupen als funcionaris i en condicionen la feina. El setembre de l'any passat, en una entrevista també amb l'ARA, Alsina deia que no volia que el Tribunal de Comptes dictés el que s'havia de fer i el que no, però alhora afirmava que calia "ser intel·ligents i maximitzar la capacitat d'acció exterior sense posar en risc els treballadors".

Des del Consell s’assumeix que el govern autonòmic "fa el que pot" i consideren que el que ha fet amb la moció parlamentària és "externalitzar" part de la seva tasca exterior, aquella que en el model autonòmic podria ser considerada il·legal. Per això, trucaran a portes, organitzaran actes i pagaran jornades que en el passat havien format part de les funcions de la Generalitat. I no només això: també es plantegen que, aquest cop sí, l’independentisme estigui preparat per aconseguir suports internacionals en el moment en què decideixi tornar a desafiar la indissoluble unitat d’Espanya.