L’estratègia dels Mossos que se’n va anar en orris
BarcelonaEls Mossos es van gastar 9.111 euros en esprais de pebre, adquirits a la primavera i presentats el setembre del 2019 com un dels preparatius per respondre als possibles aldarulls que es generessin amb la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del Procés. Segons els contractes menors d’Interior, aquell setembre els Mossos també van fer un lloguer de 17.424 euros per unes tanques anomenades antipànic, més altes que les habituals i que permeten formar un mur metàl·lic. A l’hora de la veritat, però, aquestes eines no les van fer servir durant les protestes postsentència.
El gas pebre va causar tant rebombori en l’opinió pública i política, quan es va anunciar que els Mossos plantejaven fer-lo servir, que el llavors conseller d’Interior, Miquel Buch, va cessar la cap de comunicació del departament perquè va considerar que havia sigut un “error de comunicació” haver-ho explicat. La decisió de Buch també va influir, en part, en la dimissió al cap de pocs dies de l’aleshores director de la policia catalana, Andreu Martínez. Uns relleus contra tot pronòstic que van repercutir en l’estructura d’Interior però que no van suposar canvis en els comandaments dels Mossos. Sigui com sigui, no s’esperava el nivell d’aldarulls que es van viure els dies posteriors al 14 d’octubre.
Els Mossos volien utilitzar el gas pebre en moments crítics i les tanques per custodiar edificis amb l’objectiu de minimitzar l’ús de la porra i el contacte directe amb els manifestants. També tenien la idea que als carrers només hi actuarien els antidisturbis de la policia catalana, però al final s’hi van sumar els de la Policia Nacional. I, com en l’1-O, la Policia Nacional va tornar a disparar pilotes de goma, una eina que la policia catalana no pot fer servir per decisió del Parlament. Els pronòstics es van incomplir fins al punt que els Mossos van estrenar un instrument que havien tingut guardat durant anys: un canó d’aigua, també anomenat tanqueta, que van utilitzar a la batalla campal d’Urquinaona.
Els Mossos no havien previst una resposta tan violenta i amb un perfil tan divers, des d’estudiants fins a grups antisistema. Això va fer que un altre dels anuncis que la policia havia fet abans de les protestes, que volia deixar enrere la pràctica del carrusel (quan les furgonetes dels antiavalots circulen a molta velocitat per dispersar els manifestants), tampoc es complís.
Fins ara no consta que els Mossos hagin fet servir el gas pebre en cap actuació. Però la Policia Nacional va llançar gasos lacrimògens en les mobilitzacions dels dies posteriors a la sentència del Procés i al cap d’un mes la policia francesa va tirar gas pebre per fer fora els concentrats que van tallar l’autopista a la frontera amb França. Pel que fa a les tanques antipànic, només es van veure un cop: en el dispositiu dels premis Princesa de Girona, per controlar la convocatòria contra la presència de Felip VI a Barcelona.
L’auditoria interna
La polèmica per diverses intervencions dels Mossos en les protestes postsentència va derivar en “l’auditoria més gran de la història” al cos català, que es va presentar fa quatre mesos. Fins llavors només hi havia un agent sancionat i 50 d’investigats per les actuacions. També es va dir que els antidisturbis dels Mossos plantegen fer servir una llançadora diferent del foam. L’exemple que es va posar va ser tornar al punt de partida: el ja anunciat i controvertit gas pebre.
