Les claus de l'estratègia de la Crida: diàleg, desobediència civil i governar a les institucions

BarcelonaEls encarregats de presentar l'estratègia de la Crida Nacional per la República a l'acte del Congost a Manresa van ser la consellera Elsa Artadi i el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell. Van exposar la ponència política que a partir d'ara podran esmenar els "fundadors" del moviment fins al mes de gener. Aquestes són les claus:

• "La Crida es proposa esdevenir una eina d'acció política que si convé podrà anar a eleccions. Una formació política ideològicament plural amb l'objectiu d'assolir la República", va definir Ferran Mascarell. Fixant les institucions com un dels seus objectius: "No podem renunciar a gestionar cap institució perquè volem la independència". Malgrat això, Artadi va assegurar que la seva voluntat no és perpetuar-se en el poder sinó "dissoldre's" quan s'assoleixi la independència. "Com més aviat millor", van reiterar en nombroses ocasions els seus promotors.
• La política a les institucions, van assegurar Artadi i Mascarell, es basarà en el diàleg amb el govern espanyol per intentar acordar un referèndum pactat. En la ponència asseguren: "Apostem pel diàleg com a via política preferent, que no exclusiva, per accedir a l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació".
• Tanmateix, van afegir que malgrat que aquesta sigui la seva via, no renuncien a la desobediència. Artadi va acusar el govern espanyol de "covard" per no plantejar una "solució al conflicte" i Mascarell va afegir que, per això, l'acció política de la Crida serà "forçar" l'Estat a seure a negociar. "Cal assumir que l'Estat ens posarà a la tessitura de la desobediència, la nostra desobediència serà organitzada i coordinada", va dir el delegat del Govern a Madrid.
• Com pretenen fer seure a negociar l'Estat? En la ponència política parlen de desobediència "pacífica" i "cívica". "Cal preservar l’esperit de l’1 d’octubre per encarar una mobilització activa, sostinguda, civil i no-violenta. Cal assumir des de la ciutadania camins de desobediència pacífica i protesta cívica com possibles acceleradors d’una solució democràtica al conflicte i com generadors de noves oportunitats per exercir la sobirania", afirma la ponència. Posen d'exemple el tancament de caixes, la vaga dels tramvies i el moviment contra el servei militar obligatori, primer amb l’objecció de consciència i posteriorment amb la insubmissió, com a episodis històrics on emmirallar-se.
• Sobre la desobediència per part dels representants polítics, matisa que no ha de ser un objectiu en si mateixa -"la banalització de la desobediència va en contra de la seva pròpia eficàcia", diu la ponència- i la situa com a "decisió personal" de l'individu afectat. "Els representants polítics es poden veure abocats en algun moment del seu mandat a la contradicció entre el compliment d’un compromís electoral i la imposició d’un mandat normatiu o fins i tot judicial (...). En tot cas la desobediència s’ha d’entendre com una decisió personal i intransferible de qui la protagonitza on cap imposició col·lectiva la pot determinar". Tanmateix, assumeixen que aquesta desobediència institucional també pot ser necessària. "La desobediència dels representants polítics, en qualsevol cas, pot acabar sent una acció necessària davant la injustícia de l’acció dels poders de l’Estat en la seva negativa a acceptar una solució democràtica a la demanda d'autodeterminació".

Pel que fa a la ponència d'organització, els encarregats de presentar-la van ser els diputats de JxCat Toni Morral i Gemma Geis. Van explicar que la Crida tindrà tres òrgans: l'Assemblea, el Consell de Representants i el Govern. Tal com va explicar l'ARA, la Crida serà un partit jurídicament, malgrat les reticències del PDECat. Tot i això, els impulsors van insistir en parlar de "moviment" per apaivagar les reticències i van afirmar que serà "compatible" amb ser d'altres partits perquè permetrà la doble militància.

El Govern el formaran el president de la Crida, el secretari general i 19 membres més. Aquests càrrecs seran escollits per l'Assemblea, que la formaran tots aquells que siguin "fundadors de la Crida" (els adherits que hagin fet una aportació econòmica i participin en el debat de la ponència) i els que posteriorment es facin "associats", que també pagaran quota (una figura equiparable al de militants d'un partit). Els 19 membres s'escolliran de forma conjunta (és a dir, es presentarà una llista tancada) i la presidència i la secretaria general es votaran a part. Si hi ha més d'una candidatura, l'alternativa també ha de presentar 19 membres, una secretaria general i una presidència.

A diferència del PDECat, que a l'assemblea del juliol va fixar la incompatibilitat de ser càrrec del Govern de la Generalitat amb ser membre de la direcció, la Crida sí que ho fa compatible. Segons la ponència d'organització,"un 50% dels membres del Govern de la Crida poden pertànyer al Govern de la Generalitat, entitats, institucions públiques o de representació política". Entre els que donen suport a la Crida amb carnet del PDECat -però que no formen part de la direcció- hi ha els consellers Miquel Buch, Jordi Puigneró i Damià Calvet. Calvet i Buch havien de ser membres de l'executiva del PDECat a l'assemblea del juliol, però la militància va mantenir les incompatibilitats i no van poder aspirar a ser-hi.

Pel que va al Consell de Representants, estarà format pels membres del Govern de la Crida, els impulsors (que la ponència fixa que són Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra), 50 càrrecs territorials, 50 de sectorials i 36 representants de "corrents ideològics". Tal com va detallar aquest diari, la Crida s'organitzarà en diferents espais diferenciats. Es tracta del corrent liberal, socialdemòcrata i d'esquerres.