JUSTÍCIA ESPANYOLA
Política30/10/2019

El TS assumeix el cop del TEDH a Marchena

Estrasburg obliga el Suprem a anul·lar la sentència del cas Atutxa dictada pel jutge del Procés

Ernesto Ekaizer
i Ernesto Ekaizer

MadridEl Tribunal Suprem va notificar amb data d’ahir l’anul·lació de la sentència del 2008 d’aquest mateix tribunal –de la qual va ser ponent Manuel Marchena– que va condemnar el president del Parlament basc, Juan María Atutxa, i els membres de la mesa Gorka Knörr i Kontxi Bilbao per un delicte de desobediència del qual havien sigut absolts prèviament pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc. La resolució respon a un recurs de revisió presentat per la defensa d'Atutxa el 2018.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’anul·lació era inevitable, perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va dictaminar el 13 de juny del 2017 que els condemnats “van ser privats del seu dret a defensar-se en el marc d’un debat contradictori, amb violació del dret a un procés equitatiu garantit pel Conveni de Drets Humans”.

Cargando
No hay anuncios

El Suprem es va basar en un recurs de cassació de Manos Limpias per revocar la sentència absolutòria del TSJPB, en la qual s’acceptava que Atutxa no tenia facultats per declarar la dissolució del grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. El Suprem, doncs, va modificar la sentència. En la nova sentència que va dictar, va incorporar valoracions subjectives sobre la intencionalitat d’Atutxa que no es preveien en la inicial, però alhora no va fer diligències per permetre que els acusats poguessin defensar-se.

La sentència va tenir un vot particular contrari del magistrat Luciano Varela, un altre de conjunt en contra dels magistrats Carlos Granados, Joaquín Giménez i Andrés Martínez Arrieta, i un altre d'individual de Joaquín Giménez també contrari a la majoria. Varela, especialment, assenyalava que es vulnerava el dret a defensar-se dels acusats, als quals no es va prendre declaració, com marca la doctrina d’Estrasburg quan un tribunal superior decideix condemnar aquells que un inferior, que ha pogut avaluar les proves, ha resolt absoldre.

Cargando
No hay anuncios

Marchena va tornar a aplicar la mateixa metodologia en la sentència del setge al Parlament de Catalunya (2011), de la qual va ser ponent el 2015. L’Audiència Nacional va absoldre els acusats, però el Suprem va revocar la sentència i els va condemnar. Va incorporar valoracions subjectives alienes a la sentència absolutòria i no va escoltar els acusats per donar-los la possibilitat de defensar-se. Curiosament, el magistrat Varela va donar suport a la sentència. El recurs d’empara dels acusats contra aquesta sentència s’havia de resoldre el juny passat, segons estava previst, però al TC es va considerar que era millor ajornar-la perquè podia afectar la sentència de l’1-O, llavors en procés d’elaboració.

Fonts judicials assenyalen que hi ha una raó comuna en l’ajornament de la sentència del setge al Parlament al TC i la decisió de deixar per ara –després de la sentència del Procés– l’aplicació de la sentència del TEDH del 2017: evitar un cop al prestigi de Marchena, ponent de les dues sentències.

Cargando
No hay anuncios

Marchena aspira a ser president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) després de les eleccions del 10 de novembre, una operació frustrada arran d’un whatsapp del senador popular Ignacio Cosidó.

L’advocat d’Atutxa, Alberto Figueroa, va presentar el 2008, abans de la sentència, una recusació contra Marchena. Segons va dir ahir a l’ARA, “Marchena era des de finals del juliol del 2003 fiscal en cap de la secretaria tècnica del fiscal general de l’Estat, Jesús Cardenal, i les línies de l’acció contra Atutxa es van elaborar allà. Per tant, Marchena s’hauria d’haver abstingut per contaminació. Però ens en vam assabentar tard i vam presentar la recusació fora de termini”.

Cargando
No hay anuncios

Es dona la circumstància que Gorka Knörr Borràs és des del mes de juliol delegat del Govern a Madrid. Knörr, nascut a Tarragona, de mare catalana, va ser candidat a les eleccions europees com a número 5 de la llista Lliures per Europa, encapçalada per Carles Puigdemont, que va obtenir tres escons.