Estrasburg sentencia contra Espanya per haver condemnat Erkizia per enaltiment del terrorisme

El TEDH assenyala que la justícia espanyola va vulnerar la llibertat d'expressió del dirigent de l'esquerra abertzale

Imatge d'arxiu del TEDH
22/06/2021
2 min

ParisNou cop d'Estrasburg a la justícia espanyola. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sentenciat contra Espanya per haver condemnat a un any i set mesos de presó l'exdirigent de l'esquerra abertzale Tasio Erkizia per enaltiment del terrorisme en un acte el 2008 a Arrigorriaga (Biscaia), en homenatge al trentè aniversari de la mort del membre d'ETA José Miguel Beñaran, Argala, que va ser assassinat per l'organització d'extrema dreta Batallón Vasco Español. L'estat espanyol haurà de pagar al demandant 6.000 euros per danys materials i 5.000 en concepte de costes i despeses.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons el tribunal d'Estrasburg la justícia espanyola va vulnerar l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, que fa referència a la llibertat d'expressió. "La ingerència de les autoritats públiques en el dret a la llibertat d'expressió del demandant no s'haurien d'haver considerat necessàries en una societat democràtica", conclou la sentència.

Així, Estrasburg contradiu la sentència de l'Audiència Nacional, que va ser confirmada pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, i assenyala que la demanda d'Erkizia a l'acte del 2008 de fer "una reflexió per escollir el camí més idoni, el camí que faci més mal a l'Estat, que condueixi aquest poble a un nou escenari democràtic", no constitueixen un enaltiment del terrorisme, sinó més aviat tot el contrari. La justícia espanyola també va considerar que Erkizia "va venerar" Argala i remarca que va acabar l'acte amb el crit de "Gora Euskal Herria euskalduna" i "Gora Argala".

Segons el tribunal d'Estrasburg, si bé algunes de les expressions utilitzades per Erkizia podrien considerar-se ambigües en "un context social i polític tens", va defensar "les vies democràtiques per aconseguir objectius concrets de l'esquerra abertzale" i, per tant, no va fer "incitacions a la violència terrorista ni a la resistència armada, ni de manera directa ni indirecta". El TEDH també recorda que tot i que Erkizia en aquell moment ja no ocupava cap càrrec polític –havia sigut regidor de l'Ajuntament de Bilbao i diputat del Parlament basc–, era un referent de l'esquerra abertzale que simplement va participar en un acte polític sota el lema "Socialisme i independència". A més, assenyala que Erkizia no en va ser l'organitzador ni el responsable i que, per tant, no tenia res a veure amb l'aparició d'imatges de membres d'ETA encaputxats a l'homenatge. "El sol fet que l'acusat participi en aquest acte no pot ser considerat en si mateix una crida a la violència o una manifestació al discurs d'odi", diu la sentència d'Estrasburg.

En el seu moment, el magistrat del Suprem Joaquín Jiménez ja va firmar un vot particular que discrepava dels seus companys. Tal com ha assenyalat aquest dimarts el TEDH, Jiménez entenia que ni a l'escenari de l'acte en l'aniversari de la mort d'Argala ni en les paraules d'Erkizia hi va haver enaltiment del terrorisme. "Certament s'homenatjava Argala en l'aniversari del seu assassinat i les paraules de l'orador precisament anaven en el sentit de buscar vies pacífiques sense cap referència concreta ni al·lusions a l'activitat terrorista com a mitjà idoni per aconseguir objectius polítics", va matisar Jiménez. Ara l'estat espanyol encara pot sol·licitar la revisió del cas a la gran sala del TEDH.

stats