Estrasburg desestima els dos primers recursos per les càrregues policials de l'1-O

BarcelonaL'últim pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans respecte de l'1-O no ha sigut sobre cap dels recursos que han presentat els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem –Jordi Cuixart, Josep Rull i Jordi Turull ja ho han fet–, sinó per una denúncia de dos ciutadans que van resultar ferits durant les càrregues policials del referèndum. I la resposta del TEDH ha sigut desestimar aquest recurs. Concretament, segons ha pogut saber l'ACN i ha confirmat l'ARA, el 25 de maig el tribunal d'Estrasburg va declarar inadmissibles els dos recursos perquè les queixes eren "infundades" i no veia indicis de vulneracions de drets humans. Així s'ha posat punt final –la resolució del TEDH no es pot impugnar a cap més instància– a quatre anys de periple judicial d'una quinzena de veïns de Castellgalí, que només un mes després de l'1-O ja van presentar una denúncia als jutjats de Manresa per l'actuació policial de la Guàrdia Civil a l'escola Sant Miquel.

La població, d'uns 2.000 habitants, va viure un fort desplegament de la policia, que va deixar 16 persones ferides lleus. La gran majoria d'elles va denunciar aquests fets al jutjat de Manresa, que va decidir arxivar la causa perquè no va observar un "excés policial". Un argument que va repetir l'Audiència Provincial de Barcelona en un primer recurs i després el Tribunal Constitucional en una segona impugnació. Esgotar totes les instàncies els va permetre l'agost de l'any passat presentar un recurs al TEDH. El resultat, però, ha sigut el mateix: "A la vista de les proves aportades, no sembla que s'hagi produït una vulneració dels drets i llibertats". Aquesta ha sigut la decisió d'una sala amb un sol jutge. La resposta ha arribat un any després, tot i que segons fonts de la defensa la resolució d'Estrasburg només és de tres línies. En el seu dia, el Tribunal Constitucional també va ser breu: una línia i mitja amb l'argument que el cas "no té transcendència constitucional".

Els arguments i els denunciants han anat variant en el temps, ja que en un principi eren 15 persones i la defensa se centrava en un abús de la força contra els votants i una limitació del dret a reunió i la lliure expressió. Al final, han acabat sent dos denunciants a Europa centrant-se en la vulneració d'un judici just amb una investigació "molt escassa" de les càrregues. De fet, els mateixos advocats accepten que l'actuació policial de Castellgalí no va ser la més agressiva de la jornada, però sí que consideren el desplegament excessiu per la quantitat d'habitants de la població.

El recorregut judicial de la causa narra un seguit de negacions dels tribunals, començant per la mateixa identificació dels membres de la Guàrdia Civil que van actuar. Quan el cas encara estava al jutjat de Manresa, es va acordar identificar els agents que van actuar, i així es va transmetre al ministeri de l'Interior, tot i que la resposta va ser incompleta: només els van facilitar el nom de vuit membres, que precisament eren els que anaven de paisà, i cap dels uniformats que van carregar van ser identificats. El cap de l'operatiu policial al Bages, en declaració davant el jutge de Manresa, va afirmar que els agents van actuar de forma "exquisida" i que s'hauria pogut fer un "ús de la força més elevat", segons van explicar els advocats. Els advocats també condemnen que no es va prendre declaració a algun dels denunciants.

De fet, la Fiscalia també va demanar a l'Audiència Provincial que no s'arxivés la causa perquè creia que hi havia un possible excés policial davant l'actitud "passiva" dels votants. Tot i això, l'Audiència Provincial va desestimar els dos recursos esgrimint que els agents complien el mandat judicial –adjunta l'auto dictat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 27 de setembre on s'ordena als cossos policials impedir el referèndum, així com cada vegada que el Tribunal Constitucional va avisar les institucions catalanes–. A més, considera que alguns manifestants van mantenir una actitud activa, "propinant cops als agents per impedir la seva actuació, emparada per una resolució judicial".

Després del jutjat de Manresa i l'Audiència Provincial, els 15 denunciats també van acudir en bloc al Tribunal Constitucional, que tampoc va considerar que fos adequat rectificar. Finalment, només dos demandants, J.P.R i S.T.V, han acabat arribant al TEDH. Ara la causa no es pot recórrer a cap altra instància, però no impedeix que altres afectats per les càrregues de l'1-O apel·lin a Estrasburg quan acabin el procediment judicial a l'estat espanyol.