El cas turc que pot ser un precedent per als Jordis

BarcelonaEl Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va emetre ahir una sentència contra Turquia que pot fixar un precedent important en el cas dels Jordis. L’alt tribunal europeu va considerar injustificat l’empresonament preventiu d’un empresari i activista turc pels drets humans, Osman Kavala, que va ser privat de llibertat ara fa dos anys acusat d’intentar fer caure el govern i l’ordre constitucional a través de “violència”.

Estrasburg creu que Turquia ha violat l’article 5 de la Convenció Europea dels Drets Humans, sobre el dret a la seguretat i a la llibertat, i sentencia que les autoritats turques no han acreditat la seva participació en els fets ni han justificat de forma suficient la prolongada presó preventiva. El TEDH també considera que se li han restringit drets (article 18 de la Convenció), com els drets a la llibertat d’expressió i reunió, i que això ha tingut un “efecte dissuassori” en els defensors dels drets humans a Turquia. “Aquesta resolució és molt important”, destacaven ahir fonts d’Òmnium, que afegien que el president de l’entitat, Jordi Cuixart, i Kavala han mantingut correspondència en els últims temps -a la qual ha tingut accés l’ARA- en què mostren solidaritat mútua per l’empresonament.

Protestes i cop d’estat

Kavala va ser detingut el 18 d’octubre del 2017 -dos dies després que els Jordis- i encara està empresonat. Se l’acusava d’atemptar contra l’ordre constitucional a través de la violència i la força i d’impedir també que les autoritats exercissin les seves funcions per les protestes al Parc de Gezi, a Istanbul, que tenien l’objectiu de salvar aquest espai verd de la ciutat i evitar que es convertís en un centre comercial. També li atribuïen contactes per l’intent de cop d’estat del 2016, que va implicar que el govern turc declarés l’estat d’emergència. Per a Estrasburg, les autoritats turques no han justificat de forma suficient la participació de Kavala en els incidents violents de les protestes ni en el cop d’estat. També assenyala la diferència temporal entre el moment en què es van produir els fets i la seva detenció el 2017. Estrasburg creu que s’ha empresonat Kavala per fets que no són delictius d’acord amb la llei turca i que estan emparats pels drets fonamentals garantits en els articles 10 i 11 de la Convenció, el de la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió i associació. Afegeix que les preguntes de les autoritats no van estar relacionades amb les protestes, sinó amb les converses que Kavala tenia amb representants d’altres països o les seves converses telefòniques amb acadèmics i periodistes.

Però no només això, el TEDH també renya Turquia per no haver resolt amb celeritat els recursos judicials de l’empresari turc. En concret, Turquia va trigar 1 any, 4 mesos i 24 dies a denegar una sol·licitud de Kavala, un temps que Estrasburg no considera justificat. En el cas dels Jordis, el Tribunal Constitucional va trigar 464 dies a respondre al recurs d’empara contra la seva presó preventiva, que també va rebutjar. De fet, una de les motivacions de la vaga de fam dels presos de JxCat el desembre del 2018 va ser denunciar que el Constitucional “guardava en un calaix” els seus recursos.

Correspondència

Ahir va ser el mateix president d’Òmnium, Jordi Cuixart, qui a través de Twitter va reclamar la llibertat de l’activista turc i va comparar el seu cas amb el dels presos polítics a Espanya. Cuixart s’ha intercanviat correspondència des de la presó amb Osman Kavala. “Els dos som empresaris i defensors dels drets humans tancats a la presó”, va assegurar. En les cartes que s’han enviat, Kavala es mostra en xoc per la situació a Espanya, recorda que és un estat membre de la Unió Europea i defensa el diàleg. Per la seva banda, Cuixart li escriu des de l’empatia: “Els dos compartim que hem sigut brutalment reprimits per exercir el dret a la dissidència i a la llibertat d’expressió”.