Salvador Illa: “La pandèmia no ha dissolt el problema català, continua existint”

MadridSalvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) és ministre de Sanitat i secretari d’organització del PSC. Ens rep a la Moncloa amb aparença tranquil·la i un discurs moderat en la forma i ortodox en el fons.

En la primera onada vostès van optar per la centralització i l’estat d’alarma. Ara hi ha una gestió descentralitzada. Quin balanç en fa?

En faig un balanç positiu, tot i que tot és millorable. La pandèmia ha tensionat els marcs institucionals de tots els estats, però la gestió descentralitzada ha funcionat raonablement bé. Totes les autonomies han fet una bona feina i sí que s’ha posat de manifest que cal una tasca de coordinació, perquè la pandèmia no se circumscriu a un territori. Cal coordinació dins del nostre àmbit i dins d’Europa.

Les dades de Madrid el sorprenen?

No, miri, primer cal dir que estem en una situació inestable, i les coses canvien ràpid, a millor i a pitjor, sobretot a pitjor, i això ho hem vist en territoris del nostre país i també en altres països europeus. Per tant, sempre s’ha de tenir molta prudència. Segon, hi ha un marc d’actuació comú a tot arreu: Madrid va tenir 21 dies de mesures molt restrictives de confinament. Vam tenir una discrepància que va ser pública i vam forçar un confinament en nou municipis de Madrid durant 15 dies amb unes mesures molt restrictives quan ja veníem de sis dies amb mesures també restrictives. Per tant, hi va haver 21 dies seguits de mesures molt restrictives que han provocat aquest descens.

Què li suggereix políticament com a ministre i com a membre del PSC sentir que Madrid és “ España dentro de España ”?

En això no hi entro, que cadascú digui el que cregui. No m’agrada la confrontació perquè crec que és negativa fins i tot des d’un punt de vista epidemiològic, perquè la gent pensa: “Mira com es discuteixen”.

Una de les gestions més difícils de la pandèmia a tot arreu és la gestió de les dades. Són fiables?

Nosaltres proporcionem les dades que ens faciliten les comunitats i jo li dic que són fiables. Pot haver-hi errors puntuals, ja que el sistema no estava preparat per a una pandèmia que durés tants mesos i que tingués aquest abast, però funciona raonablement bé. De tota manera, treballem per millorar-lo. Pensi que en la primera onada vam tenir uns 2,3 milions de casos, segons l’estudi de seroprevalença, que no l’ha fet cap altre país del nostre entorn, i vam detectar un 10% dels casos, una detecció baixa, uns 230.000 casos. En aquesta segona onada ho sabrem aviat, però els tècnics em diuen que estem al voltant del 60% o 80%, un nivell de detecció ja molt important.

¿Ha canviat la seva opinió respecte als tests serològics?

No, tots els tests tenen una funció. A la ciutadania hem de dir-li que la prova de diagnòstic més fiable són les PCR o les TMA, que es fan amb criteris d’anàlisi de plasma i són gairebé 100% fiables. Els tests serològics calibren la gent que ha passat la malaltia, i ben interpretats i ben administrats, tenen la seva funció.

¿Hi haurà tests d’antígens a les farmàcies?

Miri, a Galícia van fer una prova pilot en farmàcies i no han continuat. Jo seria molt prudent, els equips tècnics no ho acaben de veure.

La Generalitat està a punt de flexibilitzar algunes de les seves mesures. Quina opinió li mereix?

Tinc una relació molt fluïda amb la consellera i el meu equip parla pràcticament cada dia amb el seu. La Generalitat ha pres mesures valentes, i els resultats s’estan veient. S’ha d’actuar amb molta prudència perquè és veritat que hi ha hagut un descens important de la incidència acumulada, però insisteixo que la situació és molt inestable i faríem molt malament si llancéssim un missatge que això ja s’ha acabat. Estem a les portes de l’hivern, quan les activitats es fan cada vegada més a l’interior, i la contagiositat augmenta moltíssim. Estem també a les portes de Nadal...

De cara a Nadal, el ministeri o el govern espanyol prendran alguna mesura sobre mobilitat, per exemple?

Hem acordat crear un grup de treball per estudiar totes les activitats vinculades al Nadal i generar un conjunt de recomanacions.

Què és el que recomanaria?

Com menys mobilitat i menys contactes, millor. Les trobades d’empresa aquest any no toquen. Però entenc que una persona que està en una residència vulgui passar aquests dies amb la seva família. Potser caldrà que marxin amb una PCR i al tornar se’n facin una altra. Aquesta tardor, cada cop que hi ha hagut un pont o una activitat festiva, hem vist que ens els 10 o 15 dies posteriors hi ha hagut un augment de casos. A partir del gener, però, podrem començar a tenir, si tot va bé, dosis per començar a vacunar població, i al maig ja ho estarà bona part.

Tenim ja set proveïdors de vacunes i vostè parla ja del gener, que és d’aquí quatre dies...

Hi ha hagut una estratègia europea que ha sigut la clau de l’èxit. La Comissió Europea ha negociat en nom de tota la Unió i s’ha decidit fer una compra de set vacunes. Tenim contractes firmats ja amb cinc d’aquestes companyies.

¿Sabem on es produiran i vostès saben com les administraran?

Sí, una es produirà a Espanya, en unes instal·lacions del grup Zendal a Galícia. Probablement hi haurà alguna altra vacuna que també tindrà la seva fase final al nostre país, però això encara no està tancat. Nosaltres ja fa mesos que treballem en un pla de vacunació covid. Es crearà un registre específic per a aquesta vacuna.

Un registre específic?

Quan una persona es vacuni hi haurà un registre amb les dades per poder fer un seguiment de com evoluciona, però això és habitual en vacunes. El nostre país té experiència en vacunes. Cada any per la campanya de la grip es vacunen uns 10 milions de ciutadans, hi ha tretze mil punts de vacunació amb professionals entrenats. Estem preparats per fer-ho adequadament.

Hi ha un percentatge de la població que sempre té por de les vacunes. Què els diria?

Les vacunes salven vides, això és una evidència històrica. I és veritat que algú pot dir que s’ha anat molt ràpid, però la normativa i el marc regulatori europeu és molt exigent, com el nord-americà, i puc dir que quan administrem una vacuna hi haurà garanties de seguretat i d’eficàcia.

Quina és la proposta del seu govern per solucionar el conflicte polític català?

Defensem una agenda per al retrobament de Catalunya amb si mateixa i amb la resta d’Espanya utilitzant un mecanisme, el diàleg, que tan preuat era per a Ernest Lluch. Com deia el president Tarradellas, Catalunya és prou gran perquè hi capiguem tots i massa petita perquè hi sobri ningú.

¿Em pot concretar en què consisteix aquest retrobament? ¿És una taula de negociació sense línies vermelles?

Els quaranta punts que va posar damunt la taula el president Torra i els vint i tants que va presentar el president Mas en el seu moment excepte els unilaterals es poden enraonar tots. Jo penso que hem de buscar un acord entre tots i és veritat que a Catalunya hi ha un fet singular i és que tenim un Estatut que no és el que vam votar els ciutadans, i penso que això s’haurà de corregir.

¿Veu taula de negociació després de les eleccions catalanes?

Veig imprescindible un esforç de diàleg, d’enraonar i de compartir punts de vista, sobretot els propers anys. És veritat que hi ha hagut algunes persones que han pensat: “Mira, la pandèmia ha dissolt el problema català”, i no és veritat. La pandèmia no l’ha dissolt, el problema continua existint. Però hem de tenir molt present que en aquest moment hi ha unes altres prioritats com ara com protegim la salut dels ciutadans, com protegim l’economia, com garantim que ningú quedarà enrere. Com garantim que Catalunya no perdi el tren de la renovació de la nostra economia amb els fons europeus. Aquests dies penso com seria d’important que l’Agència Europea de Medicaments fos a Barcelona. I això ho vam deixar perdre.

L’auge de l’independentisme està vinculat també a la impotència en la gestió i l’infrafinançament.

Sí, miri, jo voldria que miréssim endavant i no enrere, i el que ha passat ha passat, i em sembla que no ha sigut positiu per a ningú. Per descomptat, per a Catalunya el balanç no és bo, però cal mirar endavant, i si hi ha problemes de finançament, raonem-los. Si hi ha problemes de gestió, raonem-los. Si s’han de millorar les eines que tenim d’autogovern, reunim-nos i fem-ho. El que vull llançar és un missatge de mirar endavant.

¿S’ha de repensar l’arquitectura territorial d’Espanya?

S’ha de millorar, però jo em sento bastant satisfet, ja l’hi he dit abans, de com en un context molt complex, una pandèmia sense precedents en 100 anys almenys, el nostre marc institucional ha funcionat raonablement bé. En tot cas, segur que no ha funcionat pitjor que d’altres.

Vostè ha parlat de retrobament. ¿Se ria més fàcil amb els líders polítics independentistes al carrer?

Miri, aquí s’han de seguir els processos. El nostre és un estat amb separació de poders, i els esdeveniments que van passar no han portat res de bo per a ningú, ni per a Catalunya ni per a Espanya. Hem d’actuar amb màxim respecte per l’estat de dret.

En tot cas, hi ha vora tres mil persones a Catalunya que tenen causes pendents relacionades amb el Procés. Veu viable una amnistia?

Jo crec que l’amnistia no té cabuda en el nostre sistema constitucional.

A Catalunya hi ha eleccions al febrer.

Jo espero que el PSC sigui primera força. I penso, si m’ho permet, i amb tota la modèstia del món, que els fets ens han donat la raó. No té futur una societat catalana dividida, enfrontada, té futur un exercici de retrobament de la societat catalana. Penso que el nostre plantejament és guanyador.

¿Amb qui és preferible aprovar els pressupostos?

Hi ha una majoria que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez i la voluntat és mantenir aquesta majoria. Naturalment, si es pot eixamplar, molt millor. Les formacions polítiques que no donin suport als pressupostos hauran d’explicar molt bé per què no ho fan, són uns pressupostos expansius sense precedents, molt excepcionals.