Un Estatut retallat i sense desenvolupar

BarcelonaLa sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional només va declarar nuls 14 articles de l’Estatut referendat per la ciutadania de Catalunya l’any 2006, però va reinterpretar peces clau del text estatutari i va posar les bases que han permès a l’Estat centralitzar competències a través de la legislació bàsica. El resultat d’aquella resolució, més enllà de la revolta política que va generar -molts hi situen l’embrió del Procés-, ha sigut un Estatut retallat respecte al que va aprovar el Congrés de Diputats i que a hores d’ara no s’ha desenvolupat en bona part de les seves previsions per part de la Generalitat ni el govern espanyol.

Blindatge competencial

La definició de competències compartides va ser anul·lada

La reforma de l’Estatut tenia la voluntat de blindar competències de la Generalitat, a través de la definició exhaustiva de les matèries que corresponia regular al govern de Catalunya. Com explica la jurista Mercè Barceló en l’especial sobre la sentència de la Revista Catalana de Dret Públic del 2010, malgrat que aquests articles no són declarats inconstitucionals, es redueixen a “merament indicatius”, sense força vinculant, ja que és el TC qui s’erigeix com a intèrpret de l’abast de cada competència autonòmica, que ha de respectar les facultats reservades a l’Estat. De fet, l’alt tribunal sí que declara inconstitucional la definició de l’Estatut de competència compartida, ja que reduïa el poder central a la potestat de definir “principis” i un “mínim normatiu”. El TC no accepta aquest rol i amplia el seu abast. “El títol IV de l’Estatut [sobre el règim competencial] ha resultat radicalment desactivat per la sentència -afirma Barceló-. S’ha esvaït qualsevol dels propòsits de la reforma quant al reforçament de l’autogovern”, conclou. És en base a aquesta interpretació de l’abast competencial que el govern espanyol ha legislat en qüestions que la Generalitat considera seves.

Justícia

La descentralització del poder judicial va ser desactivada pel TC

La reforma de l’Estatut preveia la creació d’un nou òrgan, el Consell de Justícia, amb l’objectiu d’actuar com a Consell General del Poder Judicial a Catalunya. Bona part dels articles inconstitucionals tenen a veure amb aquest ens, de forma que es deixa clar que el poder judicial de l’Estat és únic i no es pot descentralitzar -tal com explica Miguel Ángel Cabellos Espiérrez en la mateixa publicació que Barceló sobre el poder judicial-. Tanmateix, el TC no elimina aquest òrgan sinó que en modifica la funció (diferent a la que preveia l’Estatut) i deixa la porta oberta que pugui existir una desconcentració del CGPJ si així ho reforma la llei orgànica del poder judicial. Deu anys després, la Generalitat no ha desenvolupat mai el que va quedar del Consell i l’Estat tampoc ha modificat cap legislació.

Règim local

El TC no permet un sistema alternatiu a les províncies

Una de les novetats incloses en l’Estatut i no desenvolupades van ser les vegueries com a forma d’organització territorial. El TC va avalar la seva constitucionalitat, però va reinterpretar-ne el sentit. La sentència recorda que la província és un ens previst a la Constitució i nega la possibilitat de substituir-les per un nou sistema alternatiu d’organització territorial sense modificar-la -segons va analitzar el jurista Antoni Bayona en l’especial de règim local sobre la sentència de l’Estatut-. El tribunal diu que, en tot cas, la Generalitat podria sumar-les com un nou ens o canviar de denominació les diputacions. El Parlament té aprovada la llei de vegueries, amb un total de vuit, l’última la del Penedès de l’any 2017, però no s’aplica: o significaria afegir un nou entramat institucional al ja existent o es requeriria modificar la llei estatal perquè encaixés en la Constitució. El TC també va vetar la capacitat de la Generalitat de regular tributs locals i va anul·lar que el Síndic de Greuges supervisés amb caràcter exclusiu l’administració.

Finançament

El TC diu que la solidaritat l’ha de definir l’Estat

L’Estatut incloïa mecanismes per garantir que les autonomies fessin un esforç fiscal similar en el sistema de finançament estatal. El Constitucional sentencia que això és competència estatal i que la Generalitat no hi pot intervenir. També deixa en mans de l’Estat decidir el volum i el tipus de dotació econòmica de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que pretenia compensar el dèficit en infraestructures a Catalunya. En termes d’interlocució, rebaixa el valor de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat i deixa clar que aquest organisme no pot anar en detriment dels ens multilaterals que preveu la llei de finançament comú. D’altra banda, el TC va avalar la creació de l’Agència Tributària de Catalunya per gestionar els impostos propis i cedits de la Generalitat, però va limitar les seves facultats en els últims. La llei que va desenvolupar el Parlament el 2017, que pretenia convertir-la en “una estructura d’estat”, va ser anul·lada pel TC.

Llengua i nació

El TC va eliminar el caràcter “preferent” del català

Una de les peces clau de la sentència de l’Estatut va ser la supressió del caràcter “preferent” de l’ús de la llengua catalana en l’administració, els mitjans de comunicació públics i l’ensenyament. Situa el castellà, com a llengua oficial a tot l’Estat, al mateix nivell en tots els àmbits, la qual cosa ha posat en qüestió la política de normalització lingüística de la Generalitat. Un altre dels punts que va portar cua va ser la definició de Catalunya com a nació. El TC ho va mantenir al preàmbul de l’Estatut, però va sentenciar que no té cap valor jurídic, ja que la Constitució consagra la unitat “indissoluble” de la nació espanyola.

Traspassos

La Comissió de Transferències Estat-Generalitat, en standby

La Comissió de Transferències Estat-Generalitat, en standbyMés enllà dels articles declarats nuls i reinterpretats, queden pendents traspassos que no s’han materialitzat. L’última reunió amb acords de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat va ser el 2010, segons el departament d’Exteriors. Àlex Bas, doctor en dret a la UAB, en una ponència a la jornada de dret públic català Víctor Ferro Pomà del 2018, ho resumeix així: “Les embrionàries iniciatives per desplegar el nou Estatut, engegades el 2006-2010, mitjançant uns primers i alhora minsos acords de traspassos amb l’Estat, van ser desplaçades pel Procés”. Un Procés que s’ha caracteritzat per aprovar lleis al Parlament que volien anar més enllà del marc autonòmic i que l’Estat ha anul·lat sistemàticament.