ESTUDI

Els estats petits lideren el rànquing de benestar

Un estudi de la Fundació Irla conclou que Catalunya seria dels més pròspers de l’OCDE

Els estats petits lideren el rànquing de benestar
Marc Colomer
20/11/2015
3 min

Barcelona“Per tenir força a Europa s’ha de ser gran, els països petits no compten per a res”. Aquest argument l’esgrimia el 2013 el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per negar la viabilitat econòmica i possibilitats de futur de Catalunya en termes de benestar en cas que s’independitzés. De fet, la relació entre la dimensió dels estats i la seva prosperitat ha sigut un argument recurrent dels grans estats nació per impedir la creació de nous països. Però una anàlisi empírica de la realitat econòmica i dels nivells de benestar i igualtat dels països integrants de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) permet concloure que aquest és un argument com a mínim dubtós, per no dir sense fonament.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Un estudi dels economistes Modest Guinjoan, Miquel Puig i Xavier Cuadras titulat Dimensió, eficiència i igualtat. Casos d’èxit a l’economia global per a la Fundació Josep Irla al qual ha tingut accés l’ARA conclou que dels 10 països de l’OCDE que tenen millor benestar econòmic amb criteris de prosperitat -PIB per càpita tenint en compte les diferències de preus als diferents països a l’hora de calcular el poder adquisitiu- i igualtat, nou (tots europeus) tenen menys de 20 milions d’habitants. Alemanya, amb 82 milions d’habitants, és l’excepció. Dades que porten els autors de l’estudi a concloure que els estats petits no només no estan condemnats a la irrellevància econòmica, sinó que “es pot afirmar que alguns d’aquests estats petits són els que millor gestionen la seva economia i ofereixen millors resultats als seus ciutadans en termes de benestar econòmic”.

En l’estudi, els autors han analitzat els 22 països més rics de l’OCDE, amb més de 30.000 dòlars de PIB per càpita. I es fixen també en l’índex Gini, que avalua els nivells de desigualtat d’un territori a partir de mesurar les diferències entre els nivells de renda dels ciutadans un cop descomptats els impostos directes. Amb aquests criteris, i amb dades del 2012, el país més pròsper i igualitari de l’OCDE és Noruega, seguit de Suïssa, els Països Baixos, Àustria, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Islàndia, Bèlgica i Finlàndia. Una clara “refutació del principi polític que diu que els països petits estan irremissiblement condemnats a la irrellevància dins de l’economia global”. Així com l’estudi no conclou que pel fet de ser petits els estats siguin més pròspers econòmicament, sí que en centrar-se en l’anàlisi dels 22 països més rics de l’OCDE detecten que “hi ha una relació negativa entre la dimensió de l’economia i el nivell de riquesa”.

El cas de Catalunya i el País Basc

Fent cas de les dades de l’OCDE del 2011 sobre nacions sense estat europees, els autors de l’estudi arriben a la conclusió que el País Basc “formaria part dels països econòmicament més reeixits de l’OCDE si fos un país independent”. I Catalunya? “S’hi acosta molt: supera amb escreix el nivell de renda dels 30.000 dòlars”, si bé quedaria a la cua dels 10 països seleccionats pel que fa al nivell de PIB per càpita, 37.555 dòlars, i d’igualtat. Així, el País Basc quedaria en cinquena posició, només per darrere de Noruega, Suïssa, els Països Baixos i Àustria, i Catalunya, amb índexs elevats d’atur, quedaria a la dotzena posició, per davant del Regne Unit i Espanya. També és cert, i així ho alerta l’estudi de Guinjoan, Puig i Cuadras, que cal tenir en compte que els últims anys de crisi han fet créixer les desigualtats també en aquests països, que estan en el pitjor moment, en aquest sentit, dels últims 30 anys.

En resum, “no és veritat que els països petits estiguin condemnats a la segona divisió de la lliga del benestar econòmic. Més aviat tot el contrari: quasi tots els líders d’aquest campionat tenen dimensions modestes”.

stats